Política

Front comú per portar l'atac al món local al TC

El govern i les entitats municipalistes ultimen sengles recursos d'inconstitucionalitat contra la llei estatal que retalla competències als ajuntaments

Els sindicats es mobilitzaran en defensa dels serveis locals

Les dipu­ta­ci­ons no podran fer el que els demana la llei, segons l'FMC


El govern acusa l'Estat d'afe­blir els muni­ci­pis per recen­tra­lit­zar


El front comú a Cata­lu­nya entre govern, enti­tats muni­ci­pa­lis­tes i sin­di­cats con­tra la nova llei de raci­o­na­lit­zació i sos­te­ni­bi­li­tat de l'admi­nis­tració local , apro­vada al desem­bre pel Congrés, comença a aga­far forma. El secre­tari de Coo­pe­ració i Coor­di­nació de les Admi­nis­tra­ci­ons Locals, Joan Cañada, va con­fir­mar ahir, durant una jor­nada coor­ga­nit­zada per Alcal­des.eu i El Punt Avui, que el Depar­ta­ment de Gover­nació ja ha tramès un informe al gabi­net jurídic de la Gene­ra­li­tat perquè pro­ce­deixi a inter­po­sar un recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat con­tra la norma, que entén que vul­nera les com­petències exclu­si­ves de la Gene­ra­li­tat en matèria de règim local i pro­pi­cia una pri­va­tit­zació de molts ser­veis públics. El llum verd l'ha de donar for­mal­ment el Con­sell Exe­cu­tiu, s'espera que la set­mana vinent.

Cañada va tor­nar a car­re­gar ahir con­tra un text “demo­li­dor” que suposa un atac “amb majúscu­les” a l'auto­no­mia local, i que pretén inter­ve­nir “pro­ba­ble­ment l'admi­nis­tració que menys ho neces­sita”. El govern denun­cia que no sols bui­darà la majo­ria d'ajun­ta­ments cata­lans –tots els menors de 20.000 habi­tants, que són 883 dels 947 exis­tents, als quals es pro­hi­birà que ofe­rei­xin certs ser­veis públics i se'ls empe­nyerà a cedir-ne d'altres a les dipu­ta­ci­ons–, sinó que també pretén recen­tra­lit­zar i debi­li­tar les comu­ni­tats en treure'ls com­petències per donar-les als ens pro­vin­ci­als, sobre els quals l'Estat pot exer­cir un major con­trol directe en depen­dre'n del tot finan­ce­ra­ment. “I el pit­jor encara ha d'arri­bar, amb la segona fase, que serà la llei d'hisen­des locals, que traurà finançament muni­ci­pal”, avi­sava el mateix Cañada.

Sigui com sigui, el govern, que des­ta­cava el suport rebut del muni­ci­pa­lisme català, està estu­di­ant ara con­sen­suar-hi els cri­te­ris amb què aplica la reforma esta­tal, per evi­tar el “des­con­cert” legal i mini­mit­zar-ne l'impacte. En aquest sen­tit, la llei cata­lana de governs locals –que es va començar a tra­mi­tar abans, i que ha avançat més len­ta­ment però amb molt més con­sens, si bé encara està pen­dent d'apro­vació al Par­la­ment– pot supo­sar una “garan­tia” per “recon­duir” alguns dels aspec­tes de la norma esta­tal, tot i que l'expert Alfredo Galán també expo­sava que el text en tra­mi­tació “s'ha de sot­me­tre a una pro­funda reflexió”, ja que “en alguns punts és més dur” que la cri­ti­cada llei esta­tal. “És cert que és molt dura en defi­nir estàndards de qua­li­tat, però és que la llei esta­tal n'ha aga­fat alguns con­cep­tes i els hi ha donat un sen­tit dife­ren­ciat”, es defen­sava Cañada. “La llei cata­lana fomenta la man­co­mu­ni­tat de ser­veis però mai treu les com­petències, i garan­teix que qual­se­vol muni­cipi, per petit que sigui, pugui fer qual­se­vol ser­vei”, expli­cava.

Xoc de models

El número dos del Depar­ta­ment de Gover­nació, en tot cas, res­sal­tava el “xoc” entre dos models d'orga­nit­zació, el català i l'espa­nyol, que són “total­ment opo­sats”. Un exem­ple clar: men­tre que el pri­mer advoca per poten­ciar les enti­tats muni­ci­pals des­cen­tra­lit­za­des (EMD), el segon les eli­mina. “El nos­tre model pensa més en el ser­vei a les per­so­nes, no vol treure com­petències ni estal­viar per estal­viar”, expli­cava Cañada, men­tre que el que imposa l'Estat “no va pròpia­ment enca­mi­nat a resol­dre els pro­ble­mes del món local, sinó que par­teix de la base d'estal­viar, tra­ient com­petències que deno­mina impròpies sense garan­tir que aquell ser­vei s'aca­barà pres­tant”. L'Estat pro­hi­birà als ajun­ta­ments alguns ser­veis sani­ta­ris; així, sense que pre­vegi donar més diners a les comu­ni­tats, a qui en teo­ria per­to­ca­rien, perquè els ofe­rei­xin aques­tes. “Hem de fer enten­dre a la ciu­ta­da­nia que el que està en perill no són certs càrrecs o ins­ti­tu­ci­ons, sinó deter­mi­nats ser­veis”, aler­tava.

Front muni­ci­pal

En el recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat, la Gene­ra­li­tat no estarà sola. Les dues enti­tats muni­ci­pa­lis­tes cata­la­nes també tre­ba­llen en la pre­sen­tació d'un recurs propi al TC, i posen l'èmfasi en la vul­ne­ració de l'auto­no­mia local. A més, les dues enti­tats faran, jun­ta­ment amb els sin­di­cats CCOO i la UGT, una cam­pa­nya arreu de Cata­lu­nya en con­tra de la reforma local esta­tal, com­ple­mentària al recurs. La cam­pa­nya es pre­senta demà dijous. “El govern de l'Estat vol tre­pit­jar, esbor­rar del mapa i eli­mi­nar qual­se­vol ele­ment polític i de poder que no sigui el seu”, va adver­tir Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis (ACM). Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i pre­si­dent de la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cat­lau­nya (FMC), va lamen­tar que la llei s'hagi apro­vat sense diàleg ni con­sens i va aler­tar que “posa en risc l'exe­cució de ser­veis de pro­xi­mi­tat que ara més que mai són molt neces­sa­ris per als ciu­ta­dans”.

La via legal de l'FMC i l'ACM per fre­nar la llei és un recurs al TC per invasió de com­petències. Els requi­sits per pre­sen­tar-lo és que se sumin a la dema­nada una setena part dels ajun­ta­ments de l'Estat espa­nyol (és a dir, se'n neces­sita la firma de 1.160) i que tots sumin una població supe­rior a la sisena part del total de l'Estat (és a dir, 7.700.000 habi­tants). Les dues enti­tats cata­la­nes aple­guen els 947 ajun­ta­ments cata­lans i una població que s'apro­xima al mínim exi­git, però també s'hi hau­ran de sumar cor­po­ra­ci­ons locals d'altres llocs de l'Estat.

Buch va emprar una imatge molt gràfica per asse­nya­lar l'error de diagnòstic i de trac­ta­ment que troba en la llei del PP: “És com si un paci­ent arriba a l'hos­pi­tal en greu perill, amb feri­des per tot el cos i havent per­dut molta sang, però al cap d'urgències només se li acut ope­rar-li els galin­dons i fer-li una repa­ració a la cella”. Segons Buch, els ajun­ta­ments patei­xen un escàs finançament però, tot i així, són les ins­ti­tu­ci­ons més sane­ja­des de l'Estat i con­ti­nuen pres­tant uns ser­veis essen­ci­als per als ciu­ta­dans, encara més en temps de crisi econòmica i social. “Som en con­junt l'única admi­nis­tració que no gasta més del que té i, tot i així, l'Estat ha deci­dit actuar pri­mer en con­tra del món local que no pas en con­tra del seu propi dèficit o el de les comu­ni­tats autònomes”, va dir Buch, que va recal­car que “els ajun­ta­ments no només no som el pro­blema, sinó que som part de la solució”.

El pre­si­dent de l'ACM no va tenir pèls a llen­gua i va qua­li­fi­car com a “col­pista” la reforma local impul­sada pel govern de Rajoy: “Ho és, perquè volen eli­mi­nar la capa­ci­tat de decisió i el pes polític d'unes admi­nis­tra­ci­ons que hem con­tribuït al progrés social, és un cop d'estat a l'auto­no­mia local.”

Des de l'FMC, Xavier Amor va insis­tir que la llei afecta greu­ment la resta de l'entra­mat local, com ara les dipu­ta­ci­ons, que teòrica­ment hau­ran d'assu­mir aque­lles com­petències que es pren­guin als muni­ci­pis que no arri­bin als requi­sits de salut finan­cera que imposa la nova llei: “Excepte la Dipu­tació de Bar­ce­lona, que per volum i història és econòmica­ment potent, les altres no podran fer-se càrrec de la gestió d'aques­tes com­petències i s'haurà de recórrer a ser­veis pri­vats”, va indi­car el pre­si­dent de l'FMC.

Amor i Buch, tot i ser alcal­des de muni­ci­pis mit­jans, van ser espe­ci­al­ment crítics amb la reper­cussió que la nova llei tindrà sobre els pobles més petits i els ciu­ta­dans que hi viuen: “En un muni­cipi com­pacte, com ara Premià, reco­llir les escom­bra­ries o tenir uns ser­veis soci­als que aten­guin la població és rela­ti­va­ment barat, però quan es tracta de muni­ci­pis amb poca població i que a més tenen els nuclis dis­per­sos pel ter­ri­tori, els cos­tos del des­plaçament es dis­pa­ren i a sobre són muni­ci­pis amb pocs ingres­sos”, va refle­xi­o­nar Buch.

Cañada insinua que el desacord és una represàlia

Cañada va desvelar ahir que, després que l'Estat acceptés que la seva llei havia de ser subsidiària de la catalana, van obrir una negociació, abans que el Congrés l'aprovés, en què havien arribat a principis d'acord en qüestions tècniques per matisar-ne l'impacte a Catalunya, com ara la concreció de competències municipals, els consells comarcals o la fixació d'una disposició addicional que blindava algunes competències exclusives de la Generalitat, semblant a la que sí que s'ha fet al País Basc o Navarra. “Dues hores després d'anunciar-se data i pregunta de la consulta vam rebre una trucada dient que tot allò quedava sense efecte, i que hi havia la voluntat política de fer-se enrere en tots els avenços”, denunciava. Des de llavors no hi ha hagut cap més contacte.

Els motius legals per al recurs

O. P. / D. M

No serà fàcil, però hi ha diversos motius tècnics i jurídics perquè progressi un recurs d'inconstitucionalitat, segons els experts. El director del departament de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Alfredo Galán, n'ha identificat tres de clars i els va exposar durant el debat. En primer lloc, Galán assenyala que la llei podria vulnerar les regles de distribució competencial entre l'Estat i les autonomies. En el cas català, va precisar, vulnera clarament l'article 160 de l'Estatut, en què es defineix el caràcter exclusiu de les competències en matèria de règim local. Un segon punt de possible inconstitucionalitat és l'obligació que tenen les entitats locals de recórrer al sector privat amb caràcter subsidiari per a qualsevol iniciativa econòmica que no garanteixi l'objectiu d'estabilitat pressupostària. Segons Galán, aquesta obligació favorable al sector privat, malgrat que en la seva redacció definitiva s'ha suavitzat, es podria entendre com un trencament del principi constitucional de lliure competència.

Per últim, Alfredo Galán també veu un tercer motiu de possible inconstitucionalitat en la vulneració del principi d'autonomia local, tant pel que fa a la retirada de competències als ens locals com a l'increment dels mecanismes de control que l'Estat vol aplicar sobre els ajuntaments. Galán, però, adverteix que, davant del principi d'autonomia local, la llei té al seu costat l'article de la Constitució reformat recentment pel PP i el PSOE sobre estabilitat pressupostària. El Tribunal Constitucional, doncs, haurà de valorar per primer cop si aquest article té més pes que altres preceptes constitucionals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.