Les europees, a sis mesos de la consulta del 9-N

La fede­ració afronta les elec­ci­ons amb l'objec­tiu de repe­tir, almenys, els resul­tats del 2009. És a dir, que obtin­guin escó Ramon Tre­mosa i Fran­cesc Gambús. La fede­ració posarà indi­rec­ta­ment a prova la gestió gover­na­men­tal del procés i de la crisi amb la incògnita de si ERC la superarà per pri­mer cop a les urnes. En cas que els repu­bli­cans avan­cin CiU, serà molt dife­rent si el marge de la victòria és petit o per­cen­tu­al­ment gran. Si s'enfonsa el 25-M, es reo­bri­ran dins la fede­ració les velles feri­des de les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment i ja hi ha veus que par­len d'una crisi interna. CiU vol apro­fi­tar la mobi­lit­zació de les bases per man­te­nir-les en tensió amb vista al pròxim cicle elec­to­ral, amb les muni­ci­pals a la vista, en espera de com es resol la con­sulta.

Afronta les elec­ci­ons amb el repte de ser la força més votada i donar el sor­passo a CiU. Els repu­bli­cans pre­sen­ten Josep-Maria Ter­ri­ca­bras i asse­gu­ren que el més impor­tant és la suma dels par­tits sobi­ra­nis­tes. També neguen que una victòria seva afe­bleixi el lide­ratge de Mas. Ter­ri­ca­bras cen­trarà part de la cam­pa­nya a acon­se­guir que la par­ti­ci­pació arribi al 50% a Cata­lu­nya. Segons Ter­ri­ca­bras, els cata­lans han de demos­trar que estan interes­sats en Europa, sobre­tot si pre­te­nen que la UE inter­ce­deixi a favor de la con­sulta. Un altre objec­tiu és obte­nir dos euro­di­pu­tats. El número dos és l'excon­se­ller soci­a­lista Ernest Mara­gall, que encapçala el pro­jecte de Nova Esquerra Cata­lana.

L'apa­rell del PSC es juga el seu futur, i en par­ti­cu­lar el del pri­mer secre­tari, Pere Navarro, en unes euro­pees en què pre­senta un jove, rela­ti­va­ment des­co­ne­gut i sense per­fil euro­pe­ista. En la qüestió del dret a deci­dir, es pre­veu que el can­di­dat Javi López intenti pas­sar-hi de pun­te­tes: ni exces­si­va­ment con­trari, ni gens favo­ra­ble. López, de 28 anys, líder de les JSC i amb poca experiència de gestió més enllà d'haver estat con­se­ller de dis­tricte a Bar­ce­lona, es pre­senta com una cara nova però no reno­va­dora. El sec­tor cata­la­nista del PSC, que fins ara tenia presència a Europa amb Maria Badia i Rai­mon Obi­ols, perdrà aquesta quota de poder.

L'objec­tiu és clar: man­te­nir l'euro­di­pu­tat, amb una subs­ti­tució de can­di­dat. Després de coro­nar-se com un dels més actius del Par­la­ment Euro­peu, Raül Romeva deixa pas al diplomàtic Ernest Urta­sun. ICV es vendrà com la for­mació que més ali­ats té en l'àmbit euro­peu i els pri­mers dies de la cam­pa­nya en seran un exem­ple. A banda d'això, la defensa del dret a deci­dir serà una de les cons­tants de la cam­pa­nya, a més de la defensa d'una Europa més social i justa, que s'allu­nyi de la troica.

Amb el lema El que està en joc és el futur, el PP plan­teja una cam­pa­nya en clau més esta­tal que mai, amb poc pro­ta­go­nisme del can­di­dat català, San­ti­ago Fisas, que va de número 12. El par­tit vol man­te­nir els votants de les gene­rals del 2011, raó per la qual el mis­satge en què insis­tirà serà doble: exhi­birà la recu­pe­ració econòmica que sem­bla apun­tar-se i es refer­marà com a mur con­tra el sobi­ra­nisme, tot remar­cant la neces­si­tat d'una Espa­nya unida i el fet que una Cata­lu­nya inde­pen­dent que­da­ria fora de la UE. En les pròximes set­ma­nes hi tor­narà a haver un desem­bar­ca­ment de minis­tres i càrrecs del PP esta­tal, tot i que Rajoy només vindrà el dia 17.

Sense repre­sen­tació a Europa, la for­mació pre­senta Javier Nart en un intent d'apro­fi­tar el crei­xe­ment que les enques­tes li ator­guen amb vista a les elec­ci­ons al Par­la­ment. La crítica als par­tits naci­o­na­lis­tes i la neces­si­tat que Cata­lu­nya es man­tin­gui dins d'Espa­nya seran clau en la seva cam­pa­nya.