Política

la crònica

Les nines russes

La campanya de CiU és múltiple com les nines. Tan iguals, tan diferents, tan sorprenentment encaixades

Una cam­pa­nya elec­to­ral és un gran germà polític i periodístic. Orwell encap­su­lat. Per uns quants mor­tals el món s'atura en espera de l'últim recompte de vots. Però men­tre Ramon Tre­mosa i Jordi Pujol dia­lo­guen sobre Europa i Cata­lu­nya a l'audi­tori de la Pedrera, a Ins­ta­gram els turis­tes reto­quen cor­bes gau­di­ni­a­nes amb fil­tres mul­ti­co­lor i hi ha un embús de cot­xes colos­sal a pas­seig de Gràcia amb Ros­selló per allò de les obres. Les onze del matí. Dins de la sala, ni ras­tre del sol de maig. La càpsula: Pujol i Tre­mosa, l'un asse­gut al davant de l'altre, tenen dues ampo­lles d'aigua per cap sobre la tau­leta. El can­di­dat acla­reix que l'acte durarà una hora i l'expre­si­dent engega amb “el” tema. Diu que molts inde­pen­den­tis­tes s'hi han con­ver­tit perquè volen que “Cata­lu­nya segueixi sent un país”; com ell.

A menys de dos quilòmetres de distància, Josep Antoni Duran i Lleida fa cam­pa­nya amb el can­di­dat soci­al­cristià, Fran­cesc Gambús, a les Ger­ma­ne­tes dels Pobres. No ha triat el lloc a l'atzar. Algú diria que Duran mai no ho fa. El líder d'Unió vol dei­xar clar que “CiU té un relat euro­peu que no acaba en el debat naci­o­nal” i hi insis­teix en la carta web que envia als mit­jans abans que s'acabi el diàleg de la Pedrera. La carta web del diven­dres li ser­veix per redo­blar el mis­satge. Passa que la càpsula orwe­lli­ana és com les nines rus­ses: els mit­jans n'exhi­bei­xen una però a dins n'hi ha vuit. A pri­mer cop d'ull sem­blen totes iguals quan de vega­des n'hi ha de dife­rents, i van fent, una dins de l'altra.

En la gran matri­oixca, Pujol arrenca el diàleg amb el procés naci­o­nal i Tre­mosa com­para el tarannà democràtic dels britànics amb el referèndum escocès. L'expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat s'ha asse­gut a la butaca amb un plec de papers. Li han pas­sat una llista de pre­gun­tes i se les ha pre­pa­ra­des abans de venir i ho con­fessa ober­ta­ment perquè Pujol, gat vell, segu­ra­ment compta que aquest és un d'aquells actes que es fan per desen­grei­xar, apar­cant la tiban­tor tea­tra­lit­zada dels mítings noc­turns, i hi falca bro­mes. “Aquí el que mana és aquest”, etziba, mirant Tre­mosa.

L'euro­can­di­dat es deixa dur pels temes que enceta Pujol. Pot­ser té a veure amb el currículum de pro­fes­sor uni­ver­si­tari, però Tre­mosa no impro­visa. Emma­gat­zema en la memòria els punts i comes de tots els edi­to­ri­als sobre Cata­lu­nya publi­cats en la premsa inter­na­ci­o­nal i res­pon amb seri­o­si­tat a cada pre­gunta simpàtica de Pujol. En la gran matri­oixca no només es parla de la inde­pendència, però capi­ta­lit­zarà els titu­lars. L'expre­si­dent exclama que en les mani­fes­ta­ci­ons “no s'ha tren­cat ni un vidre”, men­tre els Mos­sos bus­quen per Ter­rassa una dona de mit­jana edat, cor­pu­lenta i enjo­iada, en un país de tie­tes emper­la­des que també van (pacífica­ment!) a actes de cam­pa­nya com aquest. En la petita nina russa soci­al­cris­ti­ana, en canvi, Duran insis­teix en l'atur i en la pobresa, reclama un “resul­tat posi­tiu” per a CiU perquè Cata­lu­nya s'hi juga molt “i Unió també”, i des d'UDC s'envia una agenda amb els actes que farà el seu líder a banda dels de Tre­mosa. Al ves­pre, des de Girona, Mas se cen­tra en la con­sulta. L'euro­can­di­dat fa el mateix a Reus. CDC creu que el que mou l'elec­to­rat és l'este­lada. La cam­pa­nya de CiU és múlti­ple com les nines. Tan iguals, tan dife­rents, tan sor­pre­nent­ment encai­xa­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.