Combat per les ones
Homs insisteix que la petició de l'Estat de cedir canals de TV3 al 4G és “greu” i ratifica que l'oferta en català quedaria reduïda
El ministeri descarta que el pla s'aprovi divendres
El govern preveu negociacions
“Cada cop que
ens trepitgin, cridarem”, adverteix Homs
El mercat de l'espai radioelèctric sembla que està a punt d'obrir-se altre cop com un meló a causa, aquesta vegada, de la necessitat d'emplaçar la telefonia mòbil en 4G. El Ministeri d'Indústria va confirmar ahir que hi ha un pla per remodelar les freqüències dels canals televisius després que el portaveu de la Presidència, Francesc Homs, denunciés que la mesura del govern de Rajoy –comunicada per carta a l'executiu català– afectaria el nombre de canals pels quals ara emet TV3. Fonts del ministeri, però, van descartar que l'aprovació del nou decret es faci efectiva divendres que ve, tal com havia afegit Homs en la seva denúncia feta el dia abans.
Malgrat que la remodelació del mercat radioelèctric no sorprèn ningú perquè feia un any que l'Estat i la Generalitat negociaven com cedir espai per a l'última generació de telefonia mòbil, el govern de Mas denunciava ahir les noves peticions del govern de Rajoy, ja que, com a novetat, ara es reclama la cessió d'alguns dels canals que ocupa TV3. “Fins ara el problema era haver de moure la freqüència dels canals, però ara ens diuen que, a més a més de bellugar-nos, ens treuen la cadira”, reiterava el portaveu del govern. “La situació és greu”, repetia Homs, en la roda de premsa habitual després de les reunions del Consell Executiu. El missatge també es dirigia a les veus que també acusaven el govern català d'utilitzar ara el decret en “clau electoral”. Un retret que Homs va rebutjar al·legant que, si bé la carta de l'Estat va entrar en el registre el 7 de maig, l'executiu va necessitar temps per estudiar les conseqüències d'una carta que, a parer d'Homs, “deixa les coses molt clares”. El to de l'alarma es va elevar quan les informacions que rebien eren que l'aprovació es faria divendres, durant la reunió del Consell de Ministres, raó per la qual el govern català va decidir denunciar els fets, sempre segons la versió ahir d'Homs. “Cada cop que ens trepitgin, cridarem”, advertia.
No obstant això, el portaveu va sortir davant els mitjans de comunicació una mica més esperançat que quan va denunciar els plans de Rajoy. Homs descobria el seu convenciment que “en les pròximes hores o dies hi haurà reunions”, encara que siguin per asseure's en una taula, exclamava davant el que ja és una evidència, la difícil relació que travessen els de Rajoy i els de Mas a causa del procés sobiranista.
Un camp de mines
La renegociació de les freqüències obre un mercat minat d'interessos i ahir es van fer paleses les primeres lluites en conèixer que Catalunya disposa de fins a tres múltiplexs que equivaldrien a dotze canals, quatre per a cadascun. Un múltiplex està en mans privades. El primer va ser concedit el 1999 i des d'aquestes freqüències es retransmeten TV3, Super3, Esport 3 i el 3/24. Aquests canals estan concedits a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i, per tant, formen part del sector públic.
El segon múltiplex es va concedir el 2003 gràcies a un pacte entre els governs de Pujol i Aznar que va requerir llargues negociacions polítiques. Llavors l'objectiu del govern de CiU era dividir l'espai català entre dos sectors, un de públic i un de privat, amb igualtat de condicions. Quan es va concedir aquest segon canal, es va destinar al sector privat, que va guanyar l'empresa Emissions Digitals de Catalunya, propietat del grup Godó. Des d'aquest múltiplex s'emet 8TV i RAC105, i els dos canals restants són de lloguer, un dels quals ocupa Barça TV.
El tercer i últim múltiplex, el que, segons Homs, ara reclama l'Estat a la Generalitat, es va concedir a Catalunya el 2005, quan el govern espanyol estava en mans de José Luis Rodríguez Zapatero i el Ministeri d'Indústria era encapçalat primer per Joan Clos i després per José Montilla, que esdevindria, anys més tard, president de la Generalitat. Era l'època del tripartit, es volia enfortir la CCMA i alhora s'havia de donar cabuda a la televisió digital.
Un cop concedit, s'hi va emplaçar el canal de TV3 emès en alta definició, que requereix més espai, mentre que la resta de capacitat es va destinar a un objectiu no menys important, oferir reciprocitat al Canal 9 del País Valencià, ara apagat, i a la televisió de les Balears. Un espai que l'executiu de CiU considera imprescindible per configurar un espai audiovisual que comparteix un projecte lingüístic, la llengua catalana, que ara torna a estar en perill si es rebaixa a la meitat l'espai que ocupen els canals públics de Catalunya que ara reclama Rajoy.
LES FRASES
Canals privats fins al 2018
El professor del departament de comunicació de la UAB Josep Àngel Guimerà és autor del llibre Les polítiques de mitjans de comunicació durant els governs de Jordi Pujol. L'obra explica el mapa dels mitjans de comunicació i adverteix, en declaracions al diari, que, tot i que el debat a hores d'ara és merament “especulatiu” perquè no s'ha explicat en detall el pla tècnic de freqüències que enllesteix el govern de Rajoy, cal tenir present que el 2012 l'executiu del PP ja va plantejar, sense èxit, una retallada dels espais que tenien concedits les comunitats autònomes. Guimerà també considera que, amb l'actual marc legal, és difícil que es pugui retirar l'ús privatiu als quatre canals que ara té concedits l'empresa privada, concessió que és vigent fins al 2018, com reclamaven ahir veus crítiques.
