L'unionisme clàssic toca fons en ple duel del sobiranisme
El PSC ha obtingut, en vots i percentatge, els pitjors resultats de la seva història, i el PP, des dels anys 90
ERC només s'havia acostat a CiU en les estatals del 2004, el pitjor any de la federació
Per més que d'entrada cal relativitzar-los, ja que són unes eleccions europees i s'ha superat el 50% d'abstenció, els resultats del 25-M detonen un daltabaix d'abast encara imprevisible en un mapa polític català que en els últims anys ja havia començat a patir canvis importants.
La fi del bipartidisme clàssic que ahir era el gran titular a nivell estatal té la traducció a Catalunya amb un desplom dels dos partits que l'han protagonitzat des de la Transició, el PP i el PSC, amb el permís, des del 2006 ençà, tot just de C's, ja que cap altre partit unionista ha assolit resultats destacats al país.
El cas dels socialistes és el més sagnant, ja que els seus 358.539 vots ara són el resultat més pobre de la seva història en uns comicis. La caiguda és espectacular els últims sis anys: del rècord absolut amb els 1.689.911 vots del 2008 (els de la campanya Si tu no hi vas, ells tornen, prèvia a la segona legislatura de Zapatero) al mínim de diumenge. De fet, el tram més vertiginós es va recórrer amb les eleccions al Parlament del 2010 i el 2012, on amb 575.233 i 524.707 vots, respectivament, ja s'havien assolit també mínims històrics. Això sí, percentualment l'efecte és menor, ja que el 14,28% d'ara és similar al 14,43% del 2010.
Potser no tan espectacular a simple vista, la davallada del PP català el 25-M també fa feredat. Amb 246.220 vots, obté el pitjor resultat absolut en uns comicis des de les eleccions al Parlament del 1992, quan en va rebre 157.772, el 5,97%. En termes relatius, el 9,8% d'ara no troba el precedent immediat fins al 9,51% de les catalanes del 1999; llavors, això sí, amb 297.265 vots. En unes europees el d'abans-d'ahir és el pitjor resultat des del 1989, quan van rebre 204.624 vots, un 8,6%.
En paral·lel, per dalt, i mentre ICV va pujant amb feina de formigueta, ha esclatat definitivament el duel sobiranista per l'hegemonia. Amb 548.718 vots, el 21,86%, CiU no obté uns resultats per tirar coets, i de fet perd per primer cop el lideratge nacionalista a mans d'ERC. Ara bé, no són pas les seves pitjors xifres ni en termes absoluts ni relatius, ja que havia tocat fons a les europees del 2004 amb la Galeusca que liderava Ignasi Guardans: 369.103 vots, el 17,44%. Al 2009 CiU va obtenir 107.000 vots menys que ara, i en les eleccions al Congrés del 2004 i el 2008 el percentatge no va arribar al 21%.
Tot just el 2004 era fins ara quan ERC més s'hi havia acostat. Amb 638.902 vots, gairebé 200.000 suports i cinc punts menys que CiU, la candidatura de Josep-Lluís Carod-Rovira al Congrés després de la polèmica per l'entrevista amb ETA marca encara avui el sostre electoral republicà. Amb 594.149 vots i un històric 23,67%, ara ERC triplica respecte als 181.213 vots i 9,2% del 2009, més a costa del PSC que no pas de CiU. El seu altre gran resultat anterior havia estat a les catalanes del 2003 amb el 16,44%, 544.324 vots.
22.000 vots a ERC i CiU fora del seu àmbit natural
ERC va rebre 34.922 vots fora de Catalunya: 19.566 a les Illes (cinquena força), 8.092 al País Valencià i 7.264 a la resta, sobretot a Madrid i Galícia. Fora dels seus territoris, la coalició de CiU en rebria 14.888.
Un Parlament amb dos terços d'ERC, CiU i ICV
Fent política-ficció, la transposició dels resultats del 25-M al Parlament faria créixer la majoria sobiranista de 87 (amb la CUP) a 90 diputats, 95 amb els 5 de Podem. El PSC quedaria igual, i PP i C's baixarien.
Una llista única no hauria suposat més eurodiputats
Una llista única de CiU i ERC hauria assolit quatre escons, i amb ICV, cinc, tants com han tret per separat. Això sí, tots tres units serien tercera força a l'Estat. Tampoc ERC hauria sumat més amb Bildu i BNG.
