Política

Les dinàmiques locals marquen els pactes entre CiU i Esquerra

L'autonomia municipal ha prevalgut més que un acord sobiranista global

Hi ha hagut enteses a Tremp, Sitges, Tortosa o Manresa

CiU, però, es queixa que ERC li hagi pres alcaldies, i els republicans retreuen a la federació la ‘sociovergència'

El 14 de gener Artur Mas i Oriol Jun­que­ras van reno­var el pacte d'esta­bi­li­tat i van con­fir­mar que les elec­ci­ons ple­bis­citàries serien el 27 de setem­bre. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va mos­trar la seva pre­dis­po­sició perquè aquest acord entre CiU i ERC es tras­lladés als futurs ajun­ta­ments, men­tre que el líder dels repu­bli­cans va voler ser més pru­dent i no es va defi­nir. En els últims mesos l'ANC i l'AMI també havien dema­nat que els con­sis­to­ris tin­gues­sin un per­fil nítida­ment inde­pen­den­tista, però al final, en mol­tes pobla­ci­ons, s'han aca­bat impo­sant les dinàmiques locals per sobre de les con­sig­nes naci­o­nals. En altres casos, la suma entre naci­o­na­lis­tes i repu­bli­cans tam­poc no era sufi­ci­ent per arri­bar a la majo­ria abso­luta. Així doncs, com deia aquest diari en la por­tada de l'endemà de les muni­ci­pals, ha estat un “pacti qui pugui”.

CiU i ERC han tei­xit ali­an­ces de gover­na­bi­li­tat en muni­ci­pis clau: Tor­tosa, Sit­ges, Mar­to­rell, Palamós, Canet de Mar o Man­resa –a Valls també estan nego­ci­ant–. Alguns han tin­gut un clar com­po­nent local i d'altres un vernís sobi­ra­nista, com per exem­ple a Tor­tosa, en què ERC jus­ti­fi­cava que no es va poder arti­cu­lar un govern d'esquer­res perquè la posició del PSC con­tra la inde­pendència ho feia invi­a­ble. També des­taca l'entesa a la qual han arri­bat les dues for­ma­ci­ons per fer fora de l'alcal­dia de Tremp el soci­a­lista Víctor Orrit; el PSC havia estat la llista més votada i Orrit coman­dava l'Ajun­ta­ment des del 1991 –amb un parèntesi del man­dat 2003-2007.

Els dos par­tits, a més, han cons­truït pac­tes més amplis i hete­ro­ge­nis amb altres orga­nit­za­ci­ons per obte­nir les alcal­dies estratègiques de Cas­tell­de­fels o Cer­da­nyola del Vallès.

Quei­xes de CDC

A l'altre cantó de la balança hi ha aque­lles pobla­ci­ons en què CiU i ERC han estat més ene­mics que no pas ali­ats, la gran majo­ria de vega­des per fac­tors locals, per­so­nals o rancúnies enquis­ta­des. El coor­di­na­dor gene­ral de CDC, Josep Rull, aler­tava ahir que hi ha hagut més “excep­ci­ons del que ens hau­ria agra­dat” res­pecte a l'acord de pri­o­rit­zar ali­an­ces sobi­ra­nis­tes, i va expli­car que es volen reu­nir amb el seu soci par­la­men­tari per ana­lit­zar l'esce­nari. Alguns d'aquests casos són ajun­ta­ments en què CiU ha estat la llista més votada però ERC li ha pres l'alcal­dia. Es tracta de dues capi­tals de comarca, Bala­guer i Santa Coloma de Far­ners –al poble de la Selva només els sepa­ra­ven dos vots–, i altres llocs com ara Salt, Vilas­sar de Mar, l'Amet­lla de Mar o Llançà. Aquest últim con­sis­tori és simbòlic, perquè ERC, el PSC i un grup d'inde­pen­dents han fet fora Pere Vila, que feia dotze anys que era alcalde i que és l'actual cap de Con­vergència a les comar­ques giro­ni­nes.

Els repu­bli­cans també tenen retrets cap a la fede­ració i recor­den que una entesa “anti­na­tura” entre CiU, el PP i dues for­ma­ci­ons més ha pres l'alcal­dia de Cas­telló a ERC, que va ser la can­di­da­tura més votada. Però el prin­ci­pal pro­blema, segons els de Jun­que­ras, és que CiU ha pre­fe­rit en diver­ses pla­ces la soci­o­vergència, i posen els exem­ples de Pala­fru­gell, Vila­franca del Penedès o Bla­nes. “A Pala­fru­gell podien triar un alcalde d'ERC i mem­bre actiu de l'ANC o bé Juli Fernández, el líder soci­a­lista a Girona i de la for­mació més hos­til cap al procés, i han esco­llit l'últim”, asse­nya­lava el nou por­ta­veu d'Esquerra, Sergi Sabrià.

LES XIFRES

3
pactes municipals han formalitzat CiU i ERC en capitals de comarca: Manresa, Tortosa i Tremp.
2
capitals
de comarca, Balaguer i Santa Coloma, tenien CiU com la llista més votada i ERC ha obtingut l'alcaldia.

Greus discrepàncies a Terrassa o Rubí

Terrassa i Rubí han estat dues ciutats en què les negociacions entre CiU i ERC per formar govern han acabat malament i han provocat una gran tensió. A la cocapital del Vallès, el PSC, amb Jordi Ballart al capdavant, ha aconseguit mantenir l'alcaldia després que fracassés l'intent de teixir un executiu alternatiu. CiU, amb l'aval del 97% dels seus militants, va decidir no fer alcalde el candidat de la confluència Terrassa en Comú (TeC), Xavier Matilla, que sí que disposava del suport d'ERC, amb qui ja havien pactat una entesa, i també de la CUP. Arran d'aquesta situació, els republicans han lamentat que s'hagi imposat l'opció del continuisme.

Per contra, a Rubí, és CiU qui ha acusat ERC de no voler fer el canvi a l'Ajuntament. Els socialistes van guanyar amb sis regidors, seguits de molt a prop pels republicans, que en van obtenir cinc. Finalment, el PSC ha pogut revalidar l'alcaldia, però la federació ha retret a la cap de llista d'ERC que no hagi “provat” de fer un altre govern amb l'excusa de no generar-se espais de confiança.

Un tercer municipi conflictiu de la regió metropolitana ha estat Mollet del Vallès, en què hi va haver converses a tres bandes entre CiU, ERC i Canviem Mollet per desbancar el PSC de l'alcaldia després de 28 anys. L'entesa, però, no va acabar reeixint i dissabte Josep Monràs va ser reelegit en el càrrec.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia