“Des del 2010 aquí ningú ha fet un pas enrere”

No creiem que beneficiï a ningú anar a unes eleccions al mes de març o quan sigui. Sobretot, a qui no beneficia és al procés en si. Vam quedar que el 27-S, aprofitant l'instrument legal d'unes eleccions autonòmiques, fèiem un plebiscit i que l'utilitzaríem com un mandat democràtic si sortia una majoria a favor del procés. Entenem que tothom vol ser-hi fidel. Si no s'arriba a un acord, ens posem en un estadi complex. Però venim de lluny i entenem que encara hi ha molt marge i que l'independentisme té molt de recorregut.

Una proposta de referèndum des de l'Estat espanyol costarà molt que vingui. Veiem amb escepticisme que arribi una oferta des de l'Estat. Els dos grans partits espanyols, el PP i el PSOE, han dit que no volen ni sentir a parlar de concert econòmic. Ara bé, si arriba alguna proposta de l'Estat de referèndum clar, binari, és a dir, de sí o no, i amb la independència com a eix de la pregunta, no ens hi negarem.

En aquestes eleccions internes que hem fet com a entitat ens vam presentar amb un programa amb tres grans eixos. El primer era el tema de blindar el català a l'escola i protegir-lo com a model d'èxit. Encara que no ho sembli, hi ha una llei Wert en vigor a Catalunya i arreu dels Països Catalans i que en qualsevol moment pot reviscolar. Després del 27-S, l'independentisme ha d'eixamplar encara més les seves bases. I Òmnium és un instrument molt útil per fer-ho. Volem seguir teixint complicitats amb tots aquells col·lectius i entitats que treballen en l'eix de la cohesió social, de construir un sol poble.

En aquest procés d'alliberament nacional no s'hi val a estar cansat o no cansat. Però ni de bon tros no hi veig esgotament. Tants cops com haguem de sortir l'Onze de Setembre al carrer hi sortirem. A Òmnium tenim bastant assumit que som l'espai amable, però també som els darrers de poder llançar la tovallola.

En cada resultat d'eleccions hi ha unes dinàmiques diferents. Però tampoc no eren una segona volta de res. Mai hi havia hagut 17 diputats explícitament independentistes al Congrés espanyol [sumant ERC i Democràcia i Llibertat] ni una àmplia majoria de 30 diputats proreferèndum. Qui es pensi que això està acabat és que no ha entès res. De tot aquest procés que va començar el 10-J del 2010 amb la retallada de l'Estatut, amb la sentència del Tribunal Constitucional, aquí ningú ha fet ni un pas enrere. Al contrari, seguim parlant del mateix tema, que és el dret que tenen els catalans de decidir quin ha de ser el seu futur. Com més anys passen més es veu que el contenciós català no està resolt i s'ha de resoldre.

La realitat del nostre país és diversa i plural. Jo a casa meva el meu pare i la meva mare s'expressen en castellà i van ser ells els que van decidir que parlarien als fills en català. No seria jo qui esmenés que qualsevol persona públicament pugui parlar la llengua que vulgui. Em sembla que forma part de la normalitat. El català ha estat una llengua perseguida i encara és una llengua que competeix amb inferioritat de possibilitats en un mercat no només cultural i sobretot en el nostre dia a dia. És una llengua el creixement de la qual és impedit per un munt de lleis. Quan defensem el català a l'escola i que ens cohesiona com a un sol poble no estem dient que els infants quan vagin a casa seva no parlin, per exemple, en amazic... Que algun candidat parli en castellà no passa absolutament res, sigui del partit que sigui. El que hem de fer és aprendre català, castellà i anglès... La cultura catalana s'ha enriquit de tota aquesta diversitat.

No. De l'ANC nosaltres en diem l'entitat germana. Prioritzem la unitat d'acció al carrer. No hi competim sinó que ens complementem la mar de bé. Les relacions són molt fluïdes. El poble de Catalunya es mereix veure'ns junts i nosaltres ho fem d'acord. Tampoc ens podem mirar massa de reüll perquè col·laborem amb Som Escola, amb les associacions de pares i mares, els sindicats, quan fem el Premi d'Honor o l'altre dia l'acte de justícia del 20-N contra el franquisme... Intentem implicar molts més agents. La parella Muriel Casals-Carme Forcadell és una de les parelles més estimades per tot Catalunya.

La principal debilitat de la llengua catalana són els centenars de lleis que té en contra. I aquest és un dels problemes grans que tenim. Quan una llengua i cultura com les catalanes han de combatre lleis de governs injustos que li van a la contra, quan qualsevol llei que surt del Parlament de Catalunya és automàticament vetada per l'Estat, el problema més greu que tenim és que tenim governs que fan lleis contra el creixement, l'ús, la difusió, la pràctica de la llengua catalana. Ara aquest 2016, per exemple, portarem a terme un projecte audiovisual molt ambiciós per situar el català en les tecnologies de la comunicació al nivell que li pertoca a una llengua com la catalana. També estem treballant una macroexposició sobre el fet migratori i com ha anat cohesionant i teixint aquest país que som avui. Tot està enllaçat: llengua, cultura, país, cohesió, educació...