La il·lusió continua intacta
Les consultes que van permetre al Moianès ser una nova comarca compleixen un any
La dotació pressupostària, la gran reclamació
Per als aproximadament 13.000 habitants de l'altiplà del Moianès el 22 de març de 2015 va representar un punt d'inflexió. Aquell diumenge d'inici de primavera es va celebrar una jornada històrica que va permetre als mateixos veïns de la zona decidir si volien continuar vinculats a les respectives comarques –el Bages, Osona o el Vallès Oriental en funció de cada poble– o si volien passar a formar part de la llargament reivindicada comarca del Moianès. Els resultats d'aquella consulta van ser força clars, i un total de 4.147 vots van ser favorables a engegar la nova comarca. La participació no va ser gaire alta en el global comarcal –un 47%–, però la contundència del vot afirmatiu –només 841 persones van votar no– deixava poc marge al dubte, i la comarca del Moianès passava a ser una realitat.
Les deu poblacions que formen la comarca van votar afirmativament a la creació del Moianès aquell 22 de març del 2015. D'entre els resultats, cal destacar que en la majoria de poblacions el sí es va imposar per un percentatge superior al 80%. La població on el resultat va ser més ajustat va ser Collsuspina, on tan sols 11 vots –95 sís, 84 nos i 7 vots en blanc– van decantar la balança. A la capital del Moianès, Moià, la victòria també va ser molt contundent, amb més de 2.000 vots a favor de la nova comarca i menys d'un centenar en contra.
Desacceleració
Precisament, la contundència del resultat favorable a la nova comarca va fer que els tràmits perquè el Moianès fos una realitat anessin molt ràpid. La victòria en la consulta de fa un any va ser el tret de sortida a un procés que va tenir dues dates clau més: en primer lloc, el 15 l'abril, moment en què el Parlament de Catalunya va confirmar el Moianès com la 42a comarca amb els vots a favor de totes les forces excepte Ciutadans –que hi va votar en contra–, i el Partit Popular, que es va abstenir. D'altra banda, el 20 de juliol es va constituir el que ha de ser l'òrgan gestor del Moianès, el Consell Comarcal, en què Dionís Guiteras, alcalde de Moià, en va ser escollit primer president.
En quatre mesos, els habitants del Moianès van confirmar que volien ser una comarca, el Parlament els va reconèixer aquest dret i es va formar l'ens per governar-la. Des de llavors, però, el fet de no tenir dotació pressupostària com la resta de comarques ha frenat la posada en marxa al cent per cent del Moianès, i aquesta és la gran reivindicació de tots els ajuntaments de la zona des de fa mesos.
A principis d'aquest mes de març, el president del Consell Comarcal, Dionís Guiteras, va rebre per part del vicepresident del govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, el compromís de dotar econòmicament al Moianès. I és que ara mateix, el marge de maniobra de la desena d'ajuntaments de l'altiplà de la Catalunya Central és escàs i, de fet, no s'ofereix cap servei. Malgrat els problemes que ha suposat no poder gestionar els seus recursos, la il·lusió i les ganes de treballar per millorar una zona de Catalunya sovint oblidada enmig de grans comarques es manté intacte. Aquesta il·lusió és precisament el record més viu que destaquen les persones que es van vincular d'una manera o d'una altra en aquell procés de consultes.
LES XIFRES
“Depenem massa de les anteriors comarques”
Com la majoria d'alcaldes de la zona, Salvador Tresserra té clar que cal solucionar com abans millor el tema de la dotació pressupostària “Encara depenem massa dels anteriors Consells Comarcals, i ja fa un any que vam dir que volíem ser del Moianès. Esperem que al llarg del 2016 se solucioni aquest fet i que a partir del 2017 ja puguem actuar com un Consell Comarcal del tot normalitzat.” En aquest sentit, Tresserra remarca la feina del Consorci del Moianès: “Cap conseller comarcal cobra, i ens estem movent molt i fent reunions per millorar el territori. La percepció és boníssima i tenim clar que la comarca tirarà endavant. La prova és la unió que hi ha entre els deu pobles i com tots estem treballant.”
“Des del Consorci del Moianès es va fer pinya”
Eduard Guiteras recorda tot el procés participatiu amb il·lusió: “Feia temps que els anteriors alcaldes de Castellcir treballaven des del consorci, i des d'aquest organisme es va fer molta pinya perquè el tema tirés endavant.” L'alcalde valora positivament que el procés anés relativament ràpid, però lamenta que s'hagi encallat en el tema clau per poder exercir sobirania comarcal, el finançament: “Molts dels serveis que se'ns donaven des del Consells Comarcals del Bages, Osona i el Vallès els hem hagut de prorrogar. Volíem fer les coses bé, i serà ara, quan arribi la dotació pressupostària que s'ha de notar més que som una comarca.”
“El gran avantatge és que anem tots a l'una”
A Santa Maria d'Oló hi va haver una alta participació, i el sí es va imposar per un marge més reduït que en altres pobles. L'alcalde reconeix que es pensava que seria més fàcil engegar la nova comarca: “El gran avantatge és que tots anem a l'una, i en les reunions no es parla de partits, sinó de fer feina.” Un any després, Güell té clar que encara no s'ha vist el potencial que pot tenir el Moianès: “Aquests dotze mesos han estat molt teòrics i han estat marcats per la impotència de no tenir el pressupost. Encara que potser no s'hagi vist, sí que s'ha fet molta feina des del consell comarcal. Crec que tota aquesta feina es podrà veure a partir del 2017.”
“El procés s'ha frenat més del que esperàvem”
Al municipi més petit del Moianès hi havia poc marge per a la sorpresa pel que fa als resultats de la consulta: “Som vuitanta i teníem clar que sortiria un resultat afirmatiu”, explica l'alcalde de Granera, Pere Genescà. Com la resta de batlles del territori, remarca que l'espera de la dotació pressupostària ha estat el gran inconvenient: “Un cop reconeguts com a comarca, ja ens pensàvem que el procés s'alentiria, però potser s'ha frenat una mica més del que esperàvem.” Malgrat aquesta situació, Genescà hi busca la part positiva: “També ens pot anar molt bé que no correm massa. Fem una cosa nova i l'hem de fer bé. Val la pena mirar-s'ho bé.” A Granera esperen que la nova comarca els ajudi a millorar diversos serveis.
“Hem d'aprofitar aquesta oportunitat”
Des de la capital, Dionís Guiteras reconeix que la posada en funcionament s'ha complicat pel fet de no tenir dotació pressupostària, i espera que les administracions compleixin amb l'objectiu de fer-la funcionar a ple rendiment abans d'acabar l'any: “Hem d'aprofitat aquesta gran oportunitat. Fins ara, la primera cosa que s'ha notat és que no s'ha notat res. Hem mantingut tots els serveis que oferíem a la població. Ara, des del nou Consell Comarcal hem d'intentar augmentar serveis i corregir mancances que teníem.” Guiteras té clar que la comarca salva tota la feina feta des del consorci en els darrers vint anys.
“Hi havia la voluntat política i la sensibilitat”
“Crèiem que sortiria el sí, però no sabíem amb quina força”, explica el batlle, que també matisa: “Sóc partidari de la creació del Moianès, però potser no era el moment més idoni.” Sánchez apunta dos motius: “La situació política de Catalunya és molt complicada, i passi el que passi amb el país, la distribució territorial s'haurà de replantejar del tot.” Geògraf i historiador, la seva proposta seria l'agrupació de municipis, “i la manera legal per fer-les són les comarques”, explica. “El moment històric era aquest. Hi havia sensibilitat per part de la societat i voluntat política per fer-ho. El poble ho va referendar i cal complir amb el mandat.”
“Teníem clar que no seria un procés gens fàcil”
Partidaris de la creació de la comarca, però crítics amb la informació que s'estava donant. Així es defineix Ramon Vancells: “No es va contemplar del tot que hi hauria un procés de transició, i teníem molt clar que no seria gens fàcil. De fet, un any després la comarca del Moianès no està donant cap servei”, remarca Vancells, que creu que aquesta transformació encara s'allargarà: “Quan arribin els diners tot serà més fàcil, però ens hem de dotar d'una estructura comarcal i, mentre es faci, també serà complicat oferir serveis. Caldrà fer més esforços.” L'alcalde també té dubtes sobre com es farà la transició: “Tenim treballadors dels anteriors Consells Comarcals que tenen incertesa de si podran continuar o no amb nosaltres.”
“La posada en marxa de ha estat molt complicada”
Oriol Batlló qualifica les consultes com un fet històric: “Era la primera vegada que un procés de participació ciutadana permetia decidir part de l'organització territorial del nostre país. La càrrega emocional va ser important.” Batlló també destaca la rapidesa amb què es va aprovar la comarca del Moianès: “Convenia fer-ho abans de les municipals –maig del 2015–, per no condicionar quatre anys els consells comarcals d'on hem sortit.” L'alcalde de Collsuspina, però, qualifica de “calvari” la posada en marxa: “Tothom té ganes de treballar per a la comarca, però no ho podem fer sense la dotació pressupostària que sembla que per fi arribarà.”
“És l'any de crear el model per fer-ho bé”
Des de Sant Quirze Safaja, l'única alcaldessa del Moianès recorda que no hi havia gaire experiència a l'hora de fer una nova comarca, i que això s'ha notat: “Ha estat un primer any de traspàs. El país no estava del tot preparat perquè aparegués una nova comarca, i els tràmits han anat lents.” Guixà apunta que cal aprofitar aquest petit marge de temps que han tingut: “El 2016 és l'any de crear el model, i no hem de voler córrer. Hem d'aconseguir que els serveis que haurem d'oferir en la seva totalitat a partir del 2017 siguin els correctes.” En la línia de la majoria d'alcaldes, afirma que la il·lusió es manté: “La gent del Moianès ara està a l'expectativa, però no s'han fet enrere. Estan sortint moltes idees per millorar a llarg termini.”
“El Moianès, una peça clau per al futur de la zona”
Castellterçol ha passat de ser una de les poblacions més petites del Vallès Oriental a ser el segon municipi més important de la nova comarca. L'alcalde de Castellterçol remarca l'augment de protagonisme de totes les poblacions: “Aconseguir una comarca era clau per al futur del territori.” Isaac Burgos també coincideix en el fet que no disposar de dotació pressupostària ha frenat tot el procés: “No hem pogut avançar ni contractar tècnics per tirar endavant una sèrie d'accions imprescindibles per a una nova comarca. Per contra, estem tenint més temps per desenvolupar bé el model comarcal que volem.”
