Política

Els suïssos rebutgen en referèndum reduir la immigració de la UE

Els ciutadans tomben la proposta del dretà SVP amb més del 60% dels vots

Brussel·les veu en el resultat un “senyal” per aprofundir la col·laboració

El suïssos van decidir ahir en referèndum mantenir la lliure circulació de persones amb la Unió Europea (UE), en rebutjar amb més del 60% dels vots la proposta del Partit del Poble Suís (SVP) de liquidar l’acord firmat el 1999 amb Brussel·les i reduir la immigració comunitària.

Un 61,7% dels votants va rebutjar la proposta de l’SVP, contra la qual s’havia situat la resta dels principals partits, incloent-hi socialistes, liberals, democratacristians i verds. La participació va ser especialment alta (al voltant del 60%, el doble de la xifra habitual en els referèndums trimestrals suïssos), un indicador de la importància que els votants atorguen a la preservació de la relació amb el seu principal soci comercial. Des de l’entrada en vigor de l’acord, el 2002, la lliure circulació ha facilitat que ciutadans de la UE visquin i treballin a Suïssa, i a l’inrevés. El populista i dretà SVP –el partit més votat en les eleccions del 2019, però que només té una quarta part dels escons al Parlament– plantejava posar fi a aquest acord en considerar que afavoreix els immigrants joves procedents de la UE en detriment dels treballadors nacionals de més edat. La resta de formacions va demanar el no tot advertint que l’acord de 1999 està vinculat a d’altres amb la UE en l’àmbit agrícola, comercial, científic, de transports i aviació civil, de manera que la seva supressió podria posar en perill la relació amb un mercat a on Suïssa dirigeix la meitat de les seves exportacions.

El resultat del referèndum va ser acollit a Brussel·les com un “senyal positiu” per aprofundir l’“estreta col·laboració” entre Suïssa i la UE, segons van destacar els caps de la Comissió i el Consell Europeu, Ursula von der Leyen i Charles Michel. “El poble suís ha enviat un missatge clar: junts, tenim un futur brillant al davant.”

LA XIFRA

21
anys
té l’acord que estableix la lliure circulació de persones entre Suïssa i la Unió Europea.

Avenç verd a Rin del Nord-Westfàlia

Redacció

Conservadors (CDU) i socialdemòcrates (SPD) van anotar una victòria cadascú en les dues ciutats més disputades en la segona volta dels comicis locals celebrats ahir a Rin del Nord-Westfàlia, el land més poblat d’Alemanya. L’SPD va retenir el seu feu de Dortmund, on governa des de 1946, i la CDU va reconquerir la capital, Düsseldorf. Els verds, per la seva banda, van aconseguir per primer cop i en més d’una ciutat l’alcaldia per al seu partit. Ciutats com ara Aquisgrà i Bonn tindran ara un alcalde de la formació ecologista, un “resultat històric” per als verds, segons la seva copresidenta, Annalena Baerbock. En la primera volta, en el conjunt del land, es va imposar la CDU.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

europa

Milers de persones surten als carrers contra l’extrema dreta a l’Estat francès

barcelona
guerra a gaza

Vuit soldats israelians moren en un atac de les milícies palestines a Rafah

barcelona
Religió

La diòcesi de Terrassa celebra el vintè aniversari

Barcelona
unió europa

La UE iniciarà negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia

barcelona
POLÍTICA

Relleu a l’alcaldia de Torredembarra que passa a mans del PSC

Torredembarra
guerra a europa

Un avió militar rus viola l’espai aeri de Suècia

barcelona
Memòria democràtica

Homenatge als ebrencs republicans morts pel franquisme a la presó de Pilats

Barcelona
estat francès

Primeres tensions al nou Front Popular francès per aturar a Le Pen

barcelona
Política

El relator de l’ONU sobre les minories avisa que fiscals i jutges han d’aplicar la llei d’amnistia

barcelona