L’agent dels Mossos d’Esquadra que va ser ferida a l’atac terrorista de Cambrils la matinada del 18 d’agost del 2017 ha testificat aquest dilluns a l’Audiència Nacional i ha explicat que va témer per la seva vida. “En aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta. Quan em vaig aixecar no sabia si era un somni”, ha recordat. L’agent ha declarat com a testimoni protegit. La mossa d’esquadra ha relatat com el vehicle Audi A3 amb els cinc membres de la cèl·lula de Ripoll que van ser abatuts aquella nit es va dirigir directament cap a ells i va impactar contra les seves cames. “Em passa per damunt sense que pugui fer res. Tot seguit perdo el coneixement”, recorda, i diu que encara té seqüeles psicològiques.

“El següent que recordo és estar estirada a terra, intento aixecar-me”, ha dit l’agent que complia tasques de seguretat ciutadana a Cambrils. Amb sang al cap i sense una sabata, veu “a una dona estesa a terra” i a individus també a terra amb “una mena de cinturó agafat al torax amb botelles de plàstic i paper d’alumini” enganxats al cos. “És en quel moment que veig clarament que ha estat un atemptat en tota regla” i “trec l’arma i començo a disparar” quan un d’ells es mou, ha explicat.

“Veig un altre individu que em passa pel costat, continuo disparant i em quedo sense munició”. Un altre dels atacants se li presenta al davant i ella li demana que no avanci més. Ell parla, però no pot sentir què diu perquè li “xiulaven les orelles” per l’impacte.

A partir d’aquest moment, recorda sentir-se “marejada” i no veu al seu company, que va abatre a quatre dels terroristes. “Es podia escoltar un silenci aterridor”, afirma. L’agent ferida comunica per ràdio als Mossos que “hi ha hagut un atemptat, tirotejos” i que està ferida. Demana una ambulància.

“Veig que comença a arribar gent del Passeig Marítim”. Entre ells un home amb una ferida a la cara. “Li dic que no es preocupi, que els serveis d’emergència estan arribant. Vaig intentar tranquil·litzar a les persones ferides”, explica. Un company dels Mossos que arriba de reforç la du en cotxe a què l’atenguin els serveis mèdics.

La testimoni al judici del 17-A ha explicat que va estar una setmana ingressada a l’hospital. Tenia un traumatisme cranioencefàlic i trencament de tíbia i esquinç de turmell. Tres anys després encara té estrès posttraumàtic pels fets i rep atenció psicològica i psiquiàtrica.

Ha estat reconeguda per un jutjat de Tarragona amb una incapacitat permanent. Està de baixa i no treballa com a mosso d’esquadra. “No puc fer coses que feia abans”, ja que ha de “lidiar amb l’ansietat”. “M’estressa haver de córrer, és com una amenaça per a mi”, ha dit. “Quan tens nens petits a càrrec, es passa malament”, ha afirmat.