Després del fulgor d’una sessió de control, on està en joc clavar el tall de veu rodó i la pulla original, hi ha un format més reposat, que és el de la interpel·lació, i ahir al Congrés Gabriel Rufián (ERC) va servir al debutant ministre Miquel Iceta (Política Territorial) un debat assossegat sobre “si té previst fer el govern un gir respecte al conflicte amb Catalunya”. Rufián, que prèviament s’havia batut amb tota cruesa amb Pedro Sánchez, va apel·lar a la condició humana d’Iceta més que a la política. “Fa dos anys va dir que mai aniria a veure a la presó Oriol Junqueras. «No vull que ningú cregui que dono suport a aquells que van cometre greus errors polítics», va dir literalment. Greu error polític és un concepte molt ampli, senyor Iceta”, va ser el lament del portaveu republicà al Congrés.

Amb aquesta nota de peu, el flamant ministre de Política Territorial va debutar des de la tribuna d’oradors amb una petició de disculpa al seu gabinet i a José Zaragoza perquè no obeiria el consell que li havien donat –“Primer dia: declaració de principis i orillar [els temes]”–, sinó que començaria a edificar una “relació de sinceritat”. I aquí recollia el guant de Rufián sobre la negativa a visitar els presos polítics a Lledoners. “No vaig visitar-los; no he visitat els presos independentistes, un greu error polític, sí. Miri, incomplir la llei probablement és el pitjor error polític que un pot cometre”, va ser la resposta d’Iceta a Rufián.

El fet de recollir els mots literals del republicà i afegir-hi un sí afirmatiu –i no condicional–, sumat a la circumstància d’imputar a l’independentisme un error “pitjor” va obrir el debat –al Congrés i als seus passadissos, i també a les redaccions– sobre si l’abast de les paraules dites amb “sinceritat” anava més enllà d’un esbós i incloïen l’admissió pública d’un error polític propi.