Política

Nova Caledònia ja té data per al seu tercer referèndum

París i l’arxipèlag pacten el 13 de desembre per fer la consulta independentista i un període de transició

Fumata blanca en la data del tercer referèndum d’independència de Nova Caledònia. Els habitants d’aquest arxipèlag francès del Pacífic decidiran el 13 de desembre si volen esdevenir un estat independent o continuar formant part de França. Així ho va anunciar ahir el ministre francès d’Ultramar, Sébastien Lecornu, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, en què es va oficialitzar un acord assolit dimarts a la matinada. Aquest anunci culmina la setmana de negociacions a París entre dirigents francesos i neocaledonians sobre la tercera consulta, que posarà el punt final al singular procés de descolonització iniciat amb els acords de Matignon (1988) i Numea (1998).

“El fet de celebrar-lo [el referèndum] com més aviat millor servirà per garantir el procés”, va defensar Lecornu. Inicialment estava previst que la votació tingués lloc el setembre de 2022, però s’avançarà, la qual cosa servirà per tancar aquest delicat dossier abans del final del mandat d’Emmanuel Macron i de les eleccions presidencials de la primavera de l’any que ve. “Hi ha el risc que algunes personalitats polítiques nacionals intentin instrumentalitzar aquesta seqüència”, va reconèixer el ministre, sobre la possibilitat que la ultradretana Marine Le Pen utilitzi una hipotètica victòria del sí com una arma electoral.

Nova Caledònia, situada a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia i colonitzada pels francesos des de 1853, ja va fer dues consultes el 2018 i l’any passat. Hi havia guanyat el no a la independència amb el 56% i el 53% dels vots, respectivament. L’ajustat resultat d’aquesta segona votació mostra que una victòria del sí en el tercer i últim referèndum no seria una quimera.

Per aquest motiu, algunes forces independentistes preferien que s’organitzés l’any que ve, perquè així haurien disposat de més temps per fer campanya. Encara que el poble autòcton dels canacs és clarament favorable a la independència, aquest només representa el 40% dels 270.000 habitants.

“La posició de l’Estat no ens compromet, no ha estat validada per la nostra delegació”, va lamentar la Unió Caledoniana en un comunicat, tot i que la competència de determinar la data és de París i sembla inamovible.

Estatut d’autonomia

Les negociacions, que van incloure una reunió abans-d’ahir amb Macron, també han servit per acordar un període de transició de 18 mesos, fins al juny de 2023. Aquest s’aplicarà tant en el cas d’una victòria del sí com del no. Si guanya l’opció independentista, servirà per negociar una transferència de les competències perquè Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania. I si torna a ser majoritària la continuïtat en l’Estat francès, aleshores s’elaboraria un nou estatut d’autonomia, que hauria de ser ratificat pels habitants de l’arxipèlag amb una altra votació.

LA XIFRA

53
per cent
dels vots va obtenir el no en el darrer referèndum d’independència a Nova Caledònia, celebrat el 2020.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

En perill l’acord de govern per les al·legacions de Junts al projecte del Passeig

PALAMÓS
política

El govern amnistiarà d’ofici els represaliats pel procés arran de la llei mordassa

barcelona
Tailàndia

Almenys un miler d’animals moren en l’incendi en un popular mercat de Bangkok

Barcelona
Àfrica oriental

Confirmen la mort en un accident aeri del vicepresident de Malawi

Barcelona
Política

El Tribunal de Comptes obre la porta a enviar la llei d’amnistia al TJUE

barcelona
política

Vox reclama a Felip VI que surti a fer un discurs com el del 3-O

madrid
política

Llarena manté l’ordre de detenció a Puigdemont, Rovira, Comín i Puig

barcelona
Eleccions Europees

La coalició de govern guanya els comicis europeus a Romania amb el 48,7% dels vots

Barcelona
Política

El TSJC i l’Audiencia Nacional fan el primer pas per a l’amnistia en causes com el Tsunami, el 9-N i l’1-O

barcelona