Tres membres independents de la junta de govern de l’Institut Català de Finances (ICF), Francesc Casas, Mercedes Domingo i Virginia Verger, van dimitir abans que l’òrgan aprovés dimecres activar l’aval de vora 5,4 milions per a 29 dels 34 ex-alts càrrecs del govern perseguits pel Tribunal de Comptes (TCu) per l’acció exterior del 2011 al 2017. Al final l’operació es va aprovar amb un ICF dividit, avançava ahir La Vanguardia i refermaven a Efe fonts properes a l’entitat. Els tres vocals ja no apareixien dijous en el web de l’ICF. Fonts d’Economia matisaven ahir al vespre que les dimissions es van produir dilluns –quan encara no estava decidit si l’ICF es feia càrrec dels avals, tot i que el govern així ho havia avançat la setmana anterior–, i en tot cas recordaven que ja tenien el mandat exhaurit des de l’1 de juliol i estaven pendents d’una renovació en què “s’està treballant des de fa algunes setmanes”, ja que tot just l’està afrontant ara arran del canvi de mans del departament. El conseller Jaume Giró va anunciar dimarts que havia decidit no recórrer a l’ICF per formalitzar els avals per evitar posar els treballadors en risc, si bé va assegurar que no havia parlat amb ells. Dijous al matí, en canvi, ell mateix va rectificar, adduint que “gent de l’ICF” l’havia animat a implicar-los. Fins dilluns la junta tenia onze persones: sis independents i cinc “dominicals”, és a dir, nomenats pel govern.

En tot cas, la presidència de la comissió executiva encara l’ocupa Albert Castellanos, ex-número 2 d’Economia i ara a Empresa, i el conseller delegat és Víctor Guardiola, que es va abstenir en la votació de dimecres. L’operació es va aprovar gràcies al vot de qualitat de Castellanos, que després va ser l’únic que va signar els avals. Des d’Economia ahir recordaven que no és inhabitual en les operacions de l’ICF, ja que amb la firma del president n’hi sol haver prou.

La junta de govern queda ara amb sis vocals: tres independents (Rafael Abella, José-Luis Peydró i Albert Vilumara), que segons Efe hi van votar en contra, i tres “dominicals” més (Lluís Juncà, Meritxell Masó i Matilde Villarroya). Els dos últims hi votarien a favor i Juncà no hi va participar perquè en la votació fossin majoria els independents.

Cs va denunciar ahir el govern en ple i la direcció de l’ICF a la fiscalia per haver avalat la fiança. Pel partit, la junta de govern –tret dels que hi van votar en contra, que “s’estalviaran les conseqüències penals”– ha comès un acte de “prevaricació i malversació contra les arques públiques”, i el govern és “cooperador necessari” de la “il·legalitat” pel decret que crea el fons de riscos.Ahir, entretant, un dels 34 perseguits, el president d’ERC, Oriol Junqueras, denunciava a Efe que el TCu és un “òrgan polític” que el PP utilitza per “perseguir els seus rivals polítics”, fet que explica, segons ell, que no en vulgui perdre el control. Tan o més dura va ser la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que va acusar el mal anomenat tribunal “d’aplicar clixés i pautes de funcionament com els que es van aplicar al final de la Guerra Civil contra els republicans a Catalunya”, i fins i i tot va recordar que alguns dels seus integrants mantenen “vincles de sang” amb aquells repressors. “Continuen aplicant la mateixa manera de reprimir”, va etzibar a Catalunya Ràdio. Tant Junqueras com Borràs van donar suport a l’aval que el govern ha aportat als encausats a través de l’Institut Català de Fiances (ICF), decisió que, segons ell, és “plenament legal i plenament legítima”. Per Borràs, és el que el govern “havia de fer”, tot i que admet que els servidors públics “tenen por de represàlies”, i alerta que això pot generar autocensura. El líder de Demòcrates, Antoni Castellà, també va aprovar la posició del govern, però ja li va reclamar que, si dilluns es rebutgen els avals presentats per l’ICF, si cal les fiances es paguin directament amb fons del pressupost de la Generatat.