La llengua irlandesa obté la plena oficialitat a les institucions europees
Tota la legislació comunitària publicada a partir d’ara haurà de ser traduïda al gaèlic
El canvi d’estatus coincideix amb els 50 anys de l’adhesió d’Irlanda
La llengua irlandesa és a partir d’aquest any idioma de treball de la Unió Europea (UE) després d’haver obtingut la paritat amb les altres 23 llengües oficials comunitàries l’1 de gener passat. Aquest reconeixement posa fi al període d’exempció vigent des del 2007, que limitava el nombre de documents de les institucions europees traduïts a aquest idioma. Amb el nou estatus, tota la legislació europea que es publiqui a partir d’ara haurà de ser traduïda al gaèlic irlandès.
La lluita pel reconeixement del gaèlic a les institucions comunitàries es va accelerar el 2004, quan el govern de Dublín va demanar que s’inclogués la parla pròpia en la llista de les llengües oficials de la UE, després d’una campanya liderada pel grup pels drets lingüístics Stádas, que va rebre el suport de diversos partits.
L’irlandès es va convertir en llengua de treball de la UE el gener del 2007, però la falta de personal traductor qualificat i de recursos tecnològics va obligar a deixar en suspens aquesta condició. Vuit anys més tard, el govern irlandès va demanar a Brussel·les reduir l’abast del període d’exempció, de manera que el nombre de textos traduïts a la llengua nacional es va triplicar entre el gener del 2015 i l’abril del 2021.
L’executiu irlandès va celebrar el canvi d’estatus lingüístic: “Estic immensament orgullós que s’hagi acabat aquest període d’exempció i que l’irlandès sigui ara un idioma plenament oficial de la UE”, va declarar el ministre per a Afers Europeus, Thomas Byrne, que va recordar la coincidència de l’ascens de categoria lingüística amb el 50è aniversari de la firma del tractat d’adhesió de la República d’Irlanda a la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE). En la mateixa línia, el viceministre Jack Chambers va subratllar que “el final de l’exempció de l’estatus de l’irlandès a la UE és un pas crucial per al desenvolupament i el futur de la llengua”. “L’irlandès és ara en peu d’igualtat amb la resta de llengües de treball de la UE, i això reforçarà la relació entre els ciutadans i l’administració europea”, hi va afegir.
Amb aquest canvi, les institucions comunitàries tenen ara 24 llengües oficials, que, a més del gaèlic, són: l’alemany, l’anglès, el búlgar, el croat, el danès, l’eslovac, l’eslovè, l’espanyol, l’estonià, el finès, el francès, el grec, l’hongarès, l’italià, el letó, el lituà, el maltès, el neerlandès, el polonès, el portuguès, el romanès, el suec i el txec.
L’anomalia catalana
El reconeixement de la plena oficialitat no ha arribat a altres llengües amb més nombre de parlants, com és el català. Les principals institucions i organismes de la UE l’han reconegut només com a llengua de comunicació amb la ciutadania, cosa que a la pràctica representa un ús limitat de l’idioma propi. Perquè el català sigui inclòs com a llengua oficial de la UE ho ha de demanar formalment el govern espanyol.
