Operació a la UE per blanquejar la repressió

Dues-centes persones, professors universitaris i professionals liberals, han subscrit un manifest en què s’alerta de la generositat amb què dos dels índexs de referència internacional per mesurar els nivells de democràcia dels estats han puntuat l’Estat espanyol. La valoració positiva (“tanta generositat”) sorprèn en un moment en què l’aparell polític, judicial, policial i administratiu de l’Estat ha actuat, almenys, contra 3.628 simpatitzants del moviment independentista català, amb una acció repressiva sense precedent en les democràcies occidentals. Els impulsors del document van fer ahir una roda de premsa en què van manifestar la seva sorpresa davant el fet que quan han volgut indagar entre els responsables d’aquests índexs sobre el perquè dels resultats de les seves anàlisis en relació amb Espanya no han obtingut resposta.

Els índexs que es posen en qüestió són el de The Economist Intelligence Unit (EIU) i el Varieties of Democracy (V-DEM), que impulsa la universitat sueca de Göteborg. El primer situa Espanya al davant de França i Bèlgica, i el suec ha rectificat les seves valoracions i el que primer era un càstig a Espanya després s’ha suavitzat, amb una modificació que ha sorprès els experts catalans que han estudiat els dos índexs.

En la roda de premsa d’ahir, Eduard Garcia i David Ros van explicar que han fet un seguit de gestions amb els responsables de l’índex suec per saber els criteris que han fet servir per donar a l’Estat espanyol una valoració molt generosa, segons les seves pròpies paraules. Van mantenir un intercanvi de correus amb els experts suecs fins que va arribar un punt en què no van poder avançar i els va ser impossible treure l’entrellat de tot plegat.

Garcia va insistir ahir que el grup que ha analitzat els índexs de democràcia són gent de ciència –“som acadèmics”, va dir–, i des d’aquesta perspectiva va declinar fer especulacions sobre quina és la causa que ha portat a modificar un índex en què primer Espanya apareixia en una situació compromesa i que després es va corregir a l’alça.

La metodologia que es fa servir és la d’establir uns responsables d’àrea, encarregats de supervisar els nivells de democràcia d’una regió concreta que tenen fonts d’informació a cada país per fer les valoracions corresponents. En funció d’aquestes fonts, les valoracions i la puntuació posterior poden quedar esbiaixades, com es considera que ha passat amb el cas d’Espanya. S’ha demanat qui són aquests informadors espanyols però no s’ha aconseguit aquesta informació.

El manifest presentat ahir lamenta “que es qualifiqui Espanya com una plena democràcia, ja que les nombroses violacions recents de drets humans són simplement incompatibles amb el que els anomenats instituts de qualitat democràtica han atorgat tan generosament al Regne d’Espanya”.

Finalment, els signants del manifest insten The Economist i la Universitat de Göteborg a “introduir controls més robusts en les seves metodologies per tal de limitar el risc de biaix, perjudici i manipulació que avui enterboleix el seu valor”.