Política

MÒNICA ROCA

PRESIDENTA DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

“La veu del 52% hauria de ser una mica més clara”

En el darrer ple de la cambra, la conjunció de tres punts en l’ordre del dia va posar l’entitat a l’ull de la polèmica, pel que semblava ser un matís clarament independentista

La cambra assegura que sempre ha estat clara en aquest sentit, i que el fet que les tres decisions coincidissin demostra que no s’han mogut de la línia inicial

La primera dona a la cambra
El 8 de març del 2012, Mònica Roca feia història en convertir-se en la primera dona que ocupava la presidència de la Cambra de Barcelona. Empresària i enginyera de telecomunicacions catalana, amb un màster en enginyeria de telecomunicacions per la UPC, va treballar durant deu anys a l’Agència Espacial Europea, als Països Baixos. En el seu discurs d’acceptació, Roca va fer esment d’aquest fet històric: “És una oportunitat històrica per revertir una injustícia cap a les dones i marca un punt d’inflexió i de no retorn” en la presència femenina en les institucions econòmiques.”
Treure la corona de l’escut ha estat una anècdota. Hem recuperat un model del segle XIV”

E

l reconeixement del Consell per la República per part de la cambra reforça la posició de l’entitat respecte a la via independentista?
Nosaltres des del primer dia vam ser molt clars. I ens repetirem sempre en dir que la millor política econòmica que pot tenir Catalunya és disposar d’un estat propi. Independentment d’ideologies, és clar que econòmicament és la millor solució per a Catalunya.
Actualment hi ha tensió entre les forces independentistes. On els situa això?
Hem mirat de ser molt clars. Hi ha una ideologia que defensem en termes econòmics, però el que no hi ha és un partidisme. Jo m’esforço a parlar amb els fets. Hi haurà algú que s’enfadarà, o un altre que no ho veurà bé, però nosaltres tenim una idea molt clara i continuarem treballant en aquest sentit. Jo crec que al final la relació entre els dos partits és prou fluida, tot i que m’agradaria que ho fos més. Intentem ser el màxim de neutrals possible, però defensarem qualsevol moviment en aquest sentit.
Els fulls de ruta dels partit actualment no van en una mateixa direcció. La cambra és punta de llança en aquest sentit?
Una mica sí que ho som. La situació és molt complicada, tot i que no vull enfrontar-me a ningú perquè cadascú té el seu full de ruta, sí que hi hauria d’haver una veu clara d’aquell 52%. Ja hi és, això és indubtable, però sí que ens agradaria que ho fos més. En aquest sentit crec que nosaltres som clars.
En el mateix ple es va decidir treure la corona reial de l’escut?
Sí, van caure diferents punts en un mateix ple i hauria anat millor que haguessin anat en plens diferents. El tema de l’escut s’havia de votar en el ple anterior, però es va haver de tancar algun detall i va passar al següent. Nosaltres tenim una línia de modernitzar l’aspecte de la cambra, i el logo i l’escut són el resum d’aquesta modernització. Els historiadors de la casa van localitzar un escut tallat en pedra del segle XIV que responia a aquesta senzillesa.
Finalment, les cadires de plata. Una reforma que també va anar es va votar al mateix ple?
La llei de cambres de comerç va fixar l’any 2019 –és a dir, que no és que haguem canviat un costum ancestral– un mínim de vocalies per a empreses a canvi d’una aportació econòmica i que no es trien a les urnes. A Barcelona n’hi havia el màxim, que són 14. Les hem reduït al mínim, i així, dels 60 membres que ocupen el ple, 52 passaran a elegir-se democràticament, 6 són de representació patronal i 2, de pagament. En aquesta cambra no hi pot haver unes vocalies guanyades en una subhasta. En les votacions al ple no era determinant. Sobretot on tenia més impacte era a l’hora d’escollir la presidència.
L’any 2023 hi ha eleccions a la presidència de la cambra. Com les enfocarà?
Nosaltres no canviarem d’estratègia de cara a les eleccions. El millor programa és continuar fent la feina, i en tenim molta. Venim de moments molt difícils, i l’empresariat ha patit molt. I ara és el moment de molts canvis, i et sents que no saps cap on caurà. Econòmicament pot ser una tardor dura. Les previsions asseguren una tardor difícil. Estarem amb les empreses i treballarem per a tot el teixit productiu. I denunciant les mancances en l’arribada d’inversions.
La manca d’inversions o els fons Next Generation són una lluita constant per a la cambra?
El desajustament en aquests conceptes és una demostració que la millor economia seria tenir un estat propi. Perquè cada dia ens arriben exemples nous d’aquesta realitat: infraestructures que no es construeixen, inversions de l’Estat que no es fan, els Next Generation que no aterren...


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia