Política

LLUÍS PUIG

EXCONSELLER DE CULTURA

“Compliré rigorosament amb la justícia de Bèlgica”

“Em vaig presentar per ser diputat per lluitar fins al final, no per deixar l’acta en qualsevol moment”

“Hi ha molts altres arguments que servirien per defensar la no-extradició”

El que busquen és que no es repeteixi el rebuig a l’euroordre de cara al president Puigdemont. Jo soc caça menor
Si volen, trobaran el que calgui, perquè [el cas de Borràs] és una causa polititzada. El sistema judicial de l’Estat és un escàndol

L’exili a Bèlgica no ha impedit al diputat de Junts i exconseller Lluís Puig situar-se en el centre de la política catalana en les darreres setmanes. L’independentisme ha hagut de respondre a un nou embat del Constitucional per l’anul·lació de la delegació del seu vot, mentre el Parlament té sobre la taula com garantir la participació del diputat en l’activitat parlamentària. Després va arribar un altre revés, però aquest cop des d’Europa. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha alineat amb el jutge del Suprem Pablo Llarena en les preguntes prejudicials que havia fet arribar al tribunal de Luxemburg tot qüestionant els motius de la justícia belga per rebutjar l’euroordre contra Puig, al qual l’Estat va demanar extradir per malversació i desobediència pel referèndum de l’1-O.

L’opinió de l’advocat general sobre les prejudicials ha fet costat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Esperava que les conclusions fossin diferents?
Esperàvem que fos diferent perquè l’esperança és l’últim que es perd. Tot i així, era una opció dins de tota la gamma de possibilitats, però esperàvem que la cosa anés bé. Entenem que aquesta opinió de l’advocat general representa un canvi que contradiu jurisprudència del mateix TJUE. Espero que la decisió final sigui almenys en bona part contrària a les conclusions de l’advocat general.
Com afrontaria una nova euroodre?
Estem entrenats. El meu judici va acabar sent a la tercera petició d’euroordre. No he de preguntar on he d’anar, quin advocat em vol defensar ni com explicar el cas davant un tribunal que no el coneix. A Bèlgica i bona part d’Europa ja coneixen els tràmits judicials que s’han fet. Hi ha moltes veus que han dit que Llarena estaria fent ús de les peticions d’extradició per a interessos propis. Sempre que hem anat davant la justícia belga el tracte ha estat tan cordial que no fa que et sentis com un condemnat assegut al banc dels acusats. Tornaríem a començar. No hi hauria cap altre remei.
Però una ratificació del TJUE sobre les conclusions de l’advocat general restringirien els motius per rebutjar l’euroordre.
Només hi hauria un aval a poder fer una nova petició d’extradició. Això caldria veure com ho entoma Bèlgica, perquè ja ha jutjat i no ha renegat en cap moment de la sentència ni en primera instància ni en segona. No vam anar al Tribunal de Cassació –l’última instància– perquè Espanya no va voler recórrer. Qui no va acabar el procés judicial a Bèlgica va ser el sistema judicial espanyol. No sé quin mecanisme hi pot haver per fer un judici pels mateixos fets pels quals ja he estat jutjat i amb un resultat clar. Hi ha molts altres arguments que servirien per defensar la no-extradició. M’ho prenc tot entenent que el que busquen és que no es repeteixi de cara a Puigdemont, Comín i Ponsatí en el moment en què se’ls resolgui el cas de la immunitat. Soc caça menor i el que busquen és la caça major, amb el president Puigdemont.
Creu que podrien guanyar una quarta euroordre?
Sí. Tothom ha parlat molt que si s’ha de mostrar que Espanya vulnera els drets de manera sistèmica i generalitzada i enlloc està definit que és sistèmic i generalitzat. Podem portar l’expedient que hi ha 4.200 persones represaliades i així potser la vulneració de drets serà sistèmica i generalitzada. També podem aportar declaracions de jutges i polítics pressuposant la sentència de culpabilitat i explicant les ganes de culpabilitzar-nos. Això també és una gran vulneració de drets i ho anem recopilant. Aquestes vulneracions de jutges i fiscals donant per feta la nostra culpabilitat no passa enlloc de l’Europa democràtica.
Podria haver-hi cap motiu que li fes deixar Bèlgica?
La meva voluntat és presentar-me davant el tribunal belga, on fa cinc anys que complim. Tot el que pot generar la decisió del TJUE sobre les prejudicials és que Llarena faci una nova petició d’extradició i aleshores em presentaria davant el tribunal de primera instància. Compliré rigorosament amb la justícia belga. Si perdés la primera i la segona instància aniria a Cassació. Jo sí que esgotaria tot el procés de recursos que hi ha a Bèlgica.
Està satisfet de la resposta de l’independentisme a la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar la delegació del seu vot?
És un tema que des del principi de la legislatura teníem clar que calia treballar-lo. Teníem clar que acabaria passant el que va passar. Això no era cap sorpresa. La mesa del Parlament ha adoptat una posició contundent. Ha estat una posició de força. Em vaig presentar per ser diputat per lluitar fins al final, no per dimitir o deixar l’acta en qualsevol moment. Estic content que hi hagi hagut en aquest cas aquesta unitat d’acció. Que en tinguem notícies, en cap altre país en democràcia està passant aquesta interferència dels tribunals en cambres legislatives. A Espanya això sembla molt normal, però no ho és gens, almenys a l’Europa democràtica.
S’ha fet tot el que es podia?
Sí, crec que s’ha fet i se seguirà fent. La determinació de la presidenta del Parlament ha estat molt important. Té molt valor en el cas dels tres partits, però més en ella, perquè està sota el punt de mira judicial i se li poden acumular demandes, causes o judicis. La nostra determinació és anar avançant en el curt i el mitjà termini. De moment s’està fent tot el que es pot i s’està plantant cara. La justícia belga és la que diu que si entro a l’Estat i soc jutjat se’m vulnera la presumpció d’innocència i no tinc dret a un jutge just. Això hauria de ser argument justificatiu suficient per a la meva no-presencialitat. Si la mesa i la junta de portaveus es poden reunir amb una persona telemàticament, per què no s’ha de poder fer a les comissions? És com voler posar una porta a la platja per entrar al mar. Si em tanques la porta, entro pel costat.
Deixaria l’escó sota alguna circumstància?
No, en aquests moments no. Em vaig presentar a les eleccions per fer present l’exili i la nostra repressió. No sé què passarà, però per deixar l’escó hauria de passar alguna cosa que em fes pensar que no val la pena continuar aquesta lluita. Em sento una mica com si fos una pedra a la sabata. Quan en tens una penses que és molt grossa, però quan te la treus veus que és molt petita. No és que vulgui molestar, però sí que soc una mica enutjós. Si no tingués tot el suport dels companys de Junts, sí que em plantejaria deixar de ser diputat, però no és el cas.
En el cas de Laura Borràs, Junts ha al·legat persecució política. Es pot considerar que ho és quan fa referència a contractes?
La qüestió dels contractes és una pràctica normalíssima en totes les institucions públiques. Crec que no hi ha fraccionament perquè cadascun dels contractes era per a feines diferents. En cas que ho fos, haurien d’encausar centenars de milers de persones de tot l’Estat espanyol. Per mi, tot el que hi ha sobre aquest cas és polític i suma Borràs a les 4.200 persones represaliades. Si volen trobar, trobaran el que calgui, perquè és una causa polititzada. El sistema judicial de l’Estat és un escàndol. Volen aturar el moviment pacífic independentista només amb la via de les togues judicials.
Perjudica la imatge del Parlament que es mantingui en el càrrec?
Jo també estic encausat i no perjudico la imatge del Parlament. Tinc un judici pendent per les obres d’art de Sixena i és evident que no he fet corrupció ni m’he apropiat diners públics per no haver retornat les obres. També hi ha persones d’ERC encausades. És una trama judicial en contra de la política a Catalunya.
S’ha de revocar l’article del reglament que suspèn els diputats quan se’ls obre judici per corrupció, com ha defensat Borràs?
No tinc clar que pel que se la demanda sigui corrupció. Corrupció és que algú s’embutxaqui recursos públics per pagar-se el xalet o les vacances. Penso que no es dona el supòsit de corrupció, en cap cas.
Fins a quin punt és sostenible mantenir un govern amb dos partits que discrepen en una qüestió central com és la relació amb el govern espanyol?
El pacte de govern es va fer amb un horitzó de dos anys. Qui va pactar aquests primers dos anys de legislatura per veure’n els resultats va ser la CUP. Quan Junts va anar a la taula de negociació, el pacte ja estava fet. Crec que des de Junts està bé que es respecti aquest horitzó. Si d’ara a la primavera de l’any que ve no hi ha cap gir espectacular, la nostra determinació tristament quedarà més que demostrada.
Fins al punt de sortir del govern?
En el pacte de govern hi ha escrit el que hi ha escrit. En el congrés de Junts s’ha vist que no creiem en una taula de diàleg que és mentida. S’ha allargat el procés un any sense que s’hagi fet res. Tant de bo hi hagués un gran avenç cap a assolir la independència, però no espero cap sorpresa agradable d’aquest final de juliol. Potser passarà alguna cosa més endavant, però no veig ara per ara un futur gaire clar. A Pedro Sánchez li queda poc més d’un any per a les eleccions i això condiciona la seva agenda política. La taula de diàleg és una excusa que li va bé de cara a Europa per dir que està negociant. Van passant els mesos i diuen que estan negociant, però és mentida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia