Política

Xile

La fiscalia xilena cita com a imputat el cap de la policia per delictes contra els Drets Humans

El ministeri públic investiga el paper de Ricardo Yañez durant la repressió de la revolta social del 2019

L’oficial nega una política d’atac sistemàtic a la població civil i subratlla que cap persona va morir per l’actuació dels Carabiners

La fiscalia de Xile ha anunciat aquest dimarts que citarà el general director dels Carabiners, Ricardo Yañez, com a imputat per eventuals delictes contra els drets humans comesos per la policia durant l’onada de protestes del 2019.

La investigació, avui en mans de la cap de la Unitat d’Alta Complexitat de la Fiscalia Metropolitana Centre Nord, la fiscal Ximena Chong, va començar el 2019 a Valparaíso i va posar el focus en l’actual cap dels Carabiners pel seu paper com a director d’Ordre i Seguretat en el moment que van esclatar les massives mobilitzacions al país.

Segons publica el diari El Mercurio, la diligència s’emmarca en la indagatòria per presumptes crims de lesa humanitat, tot i que està vinculada a una causa iniciada el 2021 que busca establir responsabilitats de comandament per suposats “delictes d’omissió” en constrenyiments il·lícits ocorreguts durant la revolta social, entre el 18 d’octubre de 2019 i el 30 de març de 2021.

Yañez ja va declarar en qualitat d’imputat el passat febrer, quan el comandament de la institució militaritzada també va ser citat per la fiscal en cap de Valparaíso, Claudia Perivancich, encarregada de la investigació en una primera fase.

En aquestes declaracions, Yañez va negar una política d’atac sistemàtic contra la població civil, posant com a prova el fet que “no hagi existit cap persona morta per l’actuació dels Carabiners”.

“Ben al contrari, les més de 81 instruccions que vaig impartir van ser en el sentit contrari, això és, complir amb els protocols establerts, desplegar controls de línia, respectar la integritat dels detinguts i això encara en situacions d’agressió a carabiners o en què s’hagin vist sobrepassats, per molt que s’hagi tingut l’interès de recuperar l’ordre públic”, va sostenir aleshores l’oficial.

Xile va viure a finals del 2019 la crisi social més greu des de la fi de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), que va començar com una protesta contra l’augment del preu del bitllet de metro i es va convertir en un clam per un model econòmic més just i més drets socials.

Les revoltes van deixar més d’una trentena de morts i milers de ferits, denúncies per part de Nacions Unides i Human Rights Watch contra a les forces de seguretat per violacions generalitzades dels drets humans, així com episodis de violència que van portar la fiscalia a obrir més de 5.000 causes per delictes comesos en les marxes.

Per canalitzar el descontentament social per la via institucional, polítics de tots els sectors van acordar un procés constituent per deixar enrere la carta magna escrita durant la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990) i reformada després el 2005. La proposta de nova llei fonamental serà votada en un plebiscit el pròxim 4 de setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia