Defenso molt aquests processos de participació de Junts. No són nous i no venen de l’últim congrés, sinó de l’anterior, en què es va certificar que qualsevol pacte ha de ser ratificat pels afiliats. I així es va fer quan vam entrar al govern. Ja aleshores vaig donar suport a aquesta opció, i ni de bon tros m’imaginava que acabaria sent consellera.

Vinc d’una tradició política en què et presentes a les eleccions per poder implementar els teu programa de govern. Per tant, vaig votar que sí quan vam fer la consulta per entrar al govern i ara votaré el mateix, és a dir, continuar-hi.

Hi ha dos motius principals. El primer és sectorial. A Junts, com a partit polític, tenim un programa i una ideologia concreta, que és diferent de la d’altres formacions en matèria econòmica, educativa i social, i el nostre propòsit ha de ser poder-ho implementar. Però hi ha una altra raó que ara es debat molt, i que en el meu cas té molt a veure amb les meves conviccions independentistes. Ha costat molt arribar a aquest 52% i, tot i les dificultats que puguis trobar en el camí, hem de fer l’impossible no ja per mantenir aquest 52%, sinó per intentar augmentar-lo. I tinc la sensació que si ara marxem del govern, malmetrem les il·lusions de molta gent. Segur que n’hi ha molta que està enfadada, i molt, perquè no hem avançat o no prou. I aquesta és una crítica que jo mateixa em faig. Cal fer via més ràpid cap a la independència, i això ho podem fer si som dins el govern.

Espero que així sigui. És cert que en el debat de política general el president del nostre grup parlamentari va plantejar una qüestió de confiança, que era, però, la conseqüència d’una petició com era que es complís l’acord de govern. I jo demano a ERC que ho faci, que compleixi l’acord, perquè al final el president ho és gràcies a una majoria parlamentària fruit d’un acord. Jo soc de les que pensem que serà més fàcil solucionar les discrepàncies que trencar del tot, perquè després és molt difícil recosir ja que, per exemple, altres partits s’oferiran a ERC per fer majoria, pactar els pressupostos... Si Junts no hi és, aquest govern ja no serà tan independentista.

Ara estic concentrada en la consulta, a fer-la, i serà a partir de divendres a la tarda quan tots plegats ens haurem de posar a treballar per recosir el que calgui.

Estic segura que no. No és el primer cop que fem aquest tipus de procés. La gent es posiciona i tothom ho entén. La democràcia és això. Perquè, si no, què fem els partits demanant a la gent que voti si després ens hem d’enfadar? Jo no ho he fet mai, tot i que t’asseguro que he perdut moltes votacions. Aquesta és la fórmula de què ens hem dotat, i si els afiliats ho demanen, el que no val és que la gent després s’enfadi.