Política

ABEL RIU

POLITÒLEG ESPECIALITZAT EN AFERS POSTSOVIÈTICS

“La UE és una de les perdedores de la guerra d’Ucraïna”

A hores d’ara és difícil d’imaginar un acord de pau que pugui ser acceptable per a russos i ucraïnesos

Prop de complir-se un any de la invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer, el politòleg Abel Riu, especialitzat en l’espai postsoviètic, analitza els efectes d’aquest conflicte en el context econòmic i polític global.

Què ha passat?
L’agressió militar russa contra Ucraïna va iniciar el conflicte bèl·lic amb un impacte polític i econòmic global més rellevant des de la Segona Guerra Mundial. A nivell regional, ha provocat un trencament històric al si del continent europeu, amb Rússia i Bielorússia d’una banda, i els països de la UE i l’OTAN de l’altra, el qual de retruc ha generat un increment de la dependència russa envers la Xina, i de la UE envers els EUA. Altres derivades importants han estat alteracions en els mercats energètics, conseqüència d’haver-se reduït dràsticament les exportacions de gas i de petroli d’un dels principals productors del món (Rússia) a un dels mercats més gran (UE), generant afectacions en els preus i en els fluxos globals, amb noves oportunitats tant per a països productors com Algèria, Noruega, Qatar, l’Azerbaidjan, o els mateixos EUA, com per a grans importadors com ara la Xina, l’Índia o Turquia. L’agreujament de la crisi alimentària n’ha estat una altra de les conseqüències, amb un encariment dels preus dels aliments arreu del món.
I en termes geopolítics?
La guerra ha provocat un augment de les incerteses geopolítiques preexistents a nivell global que ja es van posar de manifest durant la pandèmia de la covid-19, accelerant processos de desacoblament econòmic i de desglobalització, així com un retorn a un cert proteccionisme econòmic, i una renovada aposta per la producció industrial a nivell nacional. També, s’han accelerat les tendències multipolaritzadores, amb la consolidació de noves potències, com ara l’Índia, Turquia, Mèxic, Indonèsia o el Brasil, que cada cop més actuen de forma autònoma dels EUA o de la Xina, i han adoptat un paper no alineat davant de la guerra a Ucraïna. En un context històric de creixent regionalització de l’ordre global, un conflicte estancat i no resolt entre Rússia i Ucraïna, i una elevada hostilitat entre Rússia i els països occidentals, pot solidificar-se com una de les principals falles tectòniques que condicionin processos i tendències a Europa i al món durant els anys que han de venir.
Quant preveu que duri aquesta guerra?
Hi ha diversos factors que apunten a una prolongació del conflicte el 2023 i més enllà. A nivell militar es produeix un cert equilibri de forces i, tal com explica l’historiador Lawrence Freedman, els ucraïnesos estan guanyant al camp de batalla, però no poden competir amb els russos a nivell estratègic. Ara per ara, Moscou centra la seva aposta en la destrucció de bona part de la capacitat de producció i distribució energètica d’Ucraïna, amb atacs sistemàtics amb míssils i drons, que a la llarga puguin posar en risc el funcionament del mateix estat ucraïnès. També, en l’anomenada “fatiga ucraïnesa”, confiant que en algun moment els països occidentals deixaran de donar suport militar i financer a Ucraïna. Per la seva banda, Kíiv intenta recuperar nous territoris a curt i mitjà termini, mirant d’evitar que les forces russes aconsegueixin solidificar les línies actuals i preparar-se per a noves ofensives a partir de la primavera.
És imaginable firmar la pau amb Putin?
A hores d’ara és difícil imaginar un acord de pau que pugui ser acceptable per a ambdues parts, i menys encara quan els dos bàndols confien que la seva situació relativa a nivell militar pot millorar en un futur. La qüestió de la renúncia d’Ucraïna a entrar a l’OTAN a canvi de garanties internacionals per a la seva seguretat és a priori la menys complexa d’abordar. Pel que fa a possibles cessions territorials, les enquestes mostren que més del 80% d’ucraïnesos no estan disposats a cedir territori a canvi de pau, mentre que és impensable que Vladímir Putin retorni a Ucraïna una part dels territoris annexionats el 30 de setembre, i des d’aquell moment oficialment part de la Federació Rússia com a subjectes. Aquestes annexions dificulten enormement la possibilitat d’arribar a acords per posar fi al conflicte per la via negociada. Val a dir, però, que un conflicte no resolt i estancat podria ser un mal menor per a Rússia abans que no pas un acord que no satisfaci els seus interessos fonamentals, mantenint el control sobre una part del sud i l’est d’Ucraïna sine die, i intentant que sigui un país inviable, tot i l’immens preu a assumir a nivell econòmic per part de la mateixa Rússia.
Els EUA estan separant la UE de Rússia?
Els EUA sempre han mirat de boicotejar qualsevol intent d’aproximació entre Rússia i els països europeus, a nivell econòmic, energètic i polític. Ja durant els anys setanta van mirar d’impedir la construcció de gasoductes des de l’URSS cap a l’Europa occidental. En acabar la guerra freda, van imposar la continuïtat de l’OTAN com a organització de seguretat a Europa, davant dels dubtes d’alemanys, francesos, italians, i llavors fins i tot britànics, i tot i que el Pacte de Varsòvia s’hagués dissolt. Van obrir la porta d’aquesta organització a gairebé tots els països de l’Europa Central i Oriental, mentre romania tancada per a Rússia, que tant en època de Ieltsin com durant el primer mandat de Putin va plantejar la possibilitat d’una adhesió. Els nord-americans sempre han vist com un perill una aproximació i creixent integració entre russos i europeus (especialment francesos, alemanys i italians) que reduís el seu leverage a nivell militar i polític sobre aquests.
Però el vincle transatlàntic ha revifat...
La guerra ha provocat un increment en la unitat d’acció entre europeus i nord-americans, tant pel que fa a les sancions com en el suport militar a Ucraïna, s’han disparat les exportacions d’armament nord-americà cap al continent, i com si d’una profecia autocomplerta es tractés, ha servit perquè l’Aliança Atlàntica reforci el seu rol com a paraigua de seguretat per a nombrosos països europeus. Finlàndia i Suècia estan en procés d’adhesió a l’OTAN, mentre que la idea d’una “autonomia estratègica” de la Unió Europea ha perdut actius a curt termini.
Com l’afecta, la guerra, a la UE?
La Unió Europea és una de les perdedores d’aquesta guerra, així com els EUA en són un dels guanyadors, perquè han aprofitat l’error de Putin d’atacar Ucraïna de la manera que ho ha fet per debilitar militarment i econòmicament Rússia, un dels seus principals rivals geopolítics, a un cost mínim i sense posar morts sobre la taula. De retruc, els EUA han aconseguit aprofundir la dependència europea en l’àmbit militar. L’inici del desacoblament energètic de la UE amb Rússia ha provocat la necessitat de buscar fonts alternatives de subministradors de gas i petroli i reforçar les ja existents, tant de gas natural liquat (LGN) com per gasoducte per part de països com Noruega, Algèria, Qatar, l’Azerbaidjan o els EUA. Especialment en el cas del LGN, aquestes fonts són més cares que el gas que venia de Rússia, fet que ha contribuït a un increment de la inflació, i dels costos de producció industrial, en un moment històric de transició energètica. Aquest fet ja ha afectat la competitivitat de la indústria europea –especialment a Alemanya–, i potencialment pot erosionar la seva economia i capacitat com a potència econòmica. Durant els darrers anys han anat guanyant força les veus que plantegen la necessitat de construir una “sobirania europea” a mitjà i llarg termini, i que la UE guanyi múscul geopolític propi per poder actuar com a pol de poder autònom en relació amb els nord-americans. Tot i les creixents dependències que ha provocat la guerra a Ucraïna, això pot guanyar més sentit davant del gir proteccionista dels EUA, i en un context de creixent confrontació entre Washington i Beijing, en un moment en què el centre del món a nivell econòmic, i cada cop més també a nivell polític i militar, es va desplaçant cap a l’Àsia-Pacífic, i a on un dels principals reptes de la UE i els seus membres serà tenir la capacitat de preservar un rol autònom i no subaltern dels EUA, tot i mantenir-hi una aliança.
I Catalunya, quin paper creu que està cridada a tenir en el futur ordre global?
El repte fonamental de Catalunya és ser capaç de projectar-se cap a l’exterior com un actor i subjecte polític responsable, que pugui demostrar disposició i capacitat per pensar i operar basant-se en les lògiques en les que actuen els estats. En altres paraules, fer el que Escòcia fa des de fa anys, a nivell de propostes i del llenguatge que utilitzen els governants escocesos en abordar les qüestions internacionals, i la connexió entre aquestes i el seu projecte d’esdevenir sobirans. Cal buscar vies i espais per connectar Catalunya amb els debats sobre defensa europea, els reptes que planteja l’ascens de la Xina, els conflictes i oportunitats energètiques a la Mediterrània, no com a regió espanyola, si no com a subjecte polític que aspira a esdevenir un estat. Malauradament, els nostres governants no sembla que tinguin cap tipus de voluntat d’avançar en aquesta direcció, i en essència i amb algunes excepcions, l’acció exterior catalana no dista massa de la de qualsevol comunitat autònoma.

Visió d’estat català

Anna Balcells

President del centre d’anàlisi d’afers internacionals Catalonia Global Institute (CGI), Abel Riu (Barcelona, 1986) defensa la necessitat de prendre consciència de les capacitats econòmiques, industrials, logístiques, agrícoles i tecnològiques existents a Catalunya per utilitzar-les en una estratègia d’internacionalització amb visió d’estat. També, ”per explicar i fer entendre que Catalunya té elements i característiques per ser un estat independent viable”. En aquest sentit, pel que fa a prioritats regionals, des del CGI defensen el rol actiu que Catalunya pot jugar en la Mediterrània occidental i, en general, a tota la Mediterrània, el seu espai d’influència natural. “Busquem contribuir al debat sobre com Catalunya hauria d’enfocar els reptes i oportunitats existents, posant la mirada en les tendències i canvis geopolítics que s’hi estan produint”, resumeix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia