El parlament finlandès ha aprovat aquest dimecres per àmplia majoria l’ingrés del país a l’OTAN, una decisió històrica amb la qual posa fi a dècades de neutralitat militar i que busca reforçar la seva seguretat davant la veïna Rússia. La mesura s’ha aprovat per 184 vots a favor i 7 en contra i ha comptat amb el suport de tots els grans grups parlamentaris.

Després d’aquesta votació, el president finlandès, Sauli Niinistö, haurà de donar el seu vistiplau a l’ingrés i l’hauran de ratificar Hongria i Turquia, els dos únics països membres de l’OTAN que encara no ho han fet, ja que Budapest dona allargues i Ankara ha mostrat reticències.

El parlament finlandès va decidir tirar endavant la votació parlamentària sense esperar el vistiplau dels dos països per guanyar temps i deixar tancat l’assumpte abans de les eleccions legislatives que se celebraran al país el proper 2 d’abril.

Hongria ha posposat diverses vegades la tramitació parlamentària de la sol·licitud d’adhesió a l’OTAN de Finlàndia i Suècia, tot i que, en principi, no s’hi oposa. En canvi, Turquia, ha bloquejat el procés de ratificació d’ambdós països nòrdics fins que compleixin les condicions recollides a l’acord tripartit signat a Madrid el juny passat. Un acord segons el qual Hèlsinki i Estocolm es comprometen a permetre l’exportació d’armament a Turquia, facilitar l’extradició de presumptes terroristes kurds i perseguir les organitzacions terroristes, inclòs el Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK).

Actualment, Turquia admet que Finlàndia ha avançat prou com per aprovar el seu ingrés a l’Aliança Atlàntica, però manté el vet a Suècia, a la qual acusa de no haver complert el pacte. El govern turc va suspendre fa cinc setmanes les negociacions trilaterals després que Estocolm permetés que se celebressin manifestacions prokurdes i que es cremés un exemplar de l’Alcorà al seu territori. Està previst que les converses entre els tres països es reprenguin la setmana que ve en una reunió que tindrà lloc a Brussel·les emparada per l’OTAN.