Finlàndia tanca passos fronterers amb Rússia per frenar l’arribada de refugiats
La decisió arriba després que s’alertés que s’havia produït un augment notable en el flux de sol·licitants d’asil
El país tem que pugui ser una campanya del Kremlin per a col·lapsar els serveis d’immigració del país nòrdic
El Govern finlandès ha anunciat el tancament dels seus quatre principals passos fronterers a la frontera oriental. Una mesura amb la qual busca frenar la creixent arribada de refugiats des de Rússia.
El tancament estarà vigent almenys fins al pròxim 18 de febrer i afecta als encreuaments de Vaalimaa, Nuijamaa, Imatra i Niirala, situats en el tram sud-est de la davantera país i els més transitats per la seva proximitat amb Sant Petersburg.
A més, la tramitació de les sol·licituds d’asil es concentrarà en els passos de Surt-la i Vartios, en la davantera centre i nord del país, una regió poc habitada, la qual cosa dificultarà l’arribada de refugiats.
“Avaluarem constantment el contingut i l’abast d’aquesta decisió. Estem disposats a prendre mesures addicionals ràpidament, però també, si aquesta activitat i aquest fenomen acaben, a eliminar les restriccions”, va dir en roda de premsa la ministra d’Interior de Finlàndia, Mari Rantanen.
La decisió arriba després que la Guàrdia de Fronteres alertés que en l’última setmana s’ha produït un augment notable en el flux de sol·licitants d’asil de tercers països que arriben a través de la frontera amb Rússia.
Segons aquesta agència, en l’última setmana han entrat a Finlàndia més de 200 refugiats de tercers països pels llocs fronterers orientals, sobretot procedents de l’Iraq, Iemen i Somàlia, enfront dels 91 que van arribar en els tres mesos anteriors.
Les autoritats finlandeses culpen d’aquest fenomen a Rússia, ja que fa uns mesos Moscou va canviar la seva política fronterera i va passar d’impedir el trànsit de ciutadans estrangers sense visat o passaport a facilitar la seva arribada fins a la frontera comuna.
El Govern finlandès tem que pugui ser l’inici d’una campanya híbrida orquestrada pel Kremlin per a col·lapsar els serveis d’immigració del país nòrdic, en resposta a la recent entrada de Finlàndia en l’OTAN.
Després de més d’un any de negociacions, Hèlsinki i Washington van finalitzar fa dues setmanes l’esborrany d’un acord de cooperació en matèria de defensa (DCA, per les seves sigles en anglès), que estableix fins a quin punt podran operar en territori finlandès les tropes estatunidenques.
Dies després, la portaveu del Ministeri d’Exteriors rus, María Zajárova, va advertir que el DCA suposa una amenaça per a la seguretat del seu país i va assegurar que el Kremlin es veurà obligat a prendre contramesures, incloses les “tècnic-militars”, si se signa l’acord.
Per al president finlandès, Sauli Niinistö, és necessari prendre mesures per a frenar el creixent augment de l’arribada de refugiats sense documents perquè es tracta d’un fenomen que “no es detindrà per si mateix”.
“Rússia ens recorda tots els dies que Finlàndia ha entrat en l’OTAN. Crec que aquesta vegada pot ser l’acord DCA el que hagi desencadenat aquesta situació”, va afirmar Niinistö el dimecres en roda de premsa.
