La dreta i l’extrema dreta sumen a Portugal

Tal com preveien les enquestes, l’aliança de centredreta es perfilava, diumenge a la nit, la guanyadora de les eleccions legislatives de Portugal, però sense majoria absoluta i deixant en l’aire el dubte de la governabilitat.

Amb tot, a mesura que avançava el recompte, la diferència amb el Partit Socialista (PS) s’anava escurçant i s’acostava fins i tot a l’empat tècnic. Amb el 95% escrutat, l’Aliança Democràtica (AD) –coalició liderada pel PSD, de Luis Montenegro, i dues forces menors– obtenia el 29,6% dels vots, seguida del Partit Socialista, encapçalat per Pedro Nuno Santos (28,43%), i l’extrema dreta de Chega, que mantenia la tercera posició al Parlament triplicant els seus sufragis fins al 18,6%. A continuació, Iniciativa Liberal (4,62%), el Bloc d’Esquerra (4,13%) i l’aliança de comunistes i ecologistes CDU (2,98%).

De confirmar-se aquests resultats provisionals, i a falta de conèixer l’assignació exacta d’escons, s’obriria un ventall de possibilitats per a l’AD, des d’un govern en minoria –durant la campanya, el PS es va mostrar receptiu a facilitar-ho– fins a un pacte amb l’extrema dreta, tot i que el mateix Montenegro havia descartat públicament aquesta opció. Per contra, sí que s’hi va pronunciar anit a favor el líder de Chega, André Ventura, que va afirmar que els portuguesos havien votat per un govern entre l’AD i la seva formació. Ventura havia assegurat, els darrers dies, que dirigents del PSD li havien traslladat el desig de pactar amb la Chega si els faltaven escons per governar, forçant la destitució, si calgués, de Montenegro. El que sembla confirmar-se és la desfeta dels socialistes, que no podran repetir la coalició progressista en el poder els darrers anys, i passen a l’oposició.

Les eleccions d’ahir, anticipades arran de la dimissió del primer ministre socialista António Costa per unes presumptes irregularitats, van registrar una forta mobilització. La participació fins a la mitja tarda s’havia situat en el 51,96%, gairebé sis punts més que la registrada a la mateixa hora en els comicis del 2022, segons va informar el Ministeri de l’Interior. La campanya per renovar els 230 escons del Parlament ha vingut marcada pels escàndols de corrupció que han esquitxat els dos grans partits que s’han alternat en el poder durant dècades –el socialista i el PSD– i pel context d’alentiment econòmic que viu el país. Els salaris baixos i la pujada del cost de la vida –agreujats, l’any passat, per la repuntada de la inflació i els tipus d’interès–, juntament amb la crisi de l’habitatge i les mancances de la sanitat pública han contribuït al descontentament creixent de la població. El mateix president del país, Marcelo Rebelo de Sousa, va intentar que la frustració no alimentés ahir l’abstenció. Dissabte, dia de reflexió, va admetre que les preocupacions actuals dels ciutadans no difereixen gaire de les que els van portar a les urnes el 2022: la “urgència” d’accelerar la recuperació econòmica pendents del que passi al món i a Europa i dels efectes que tindrà aquest “compàs d’espera” provocat per les guerres d’Ucraïna i Gaza en sectors com ara la sanitat, l’habitatge, l’educació, l’ocupació i les pensions. Rebelo de Sousa va incidir també en altres episodis del context internacional, com ara les eleccions de novembre als EUA i les de juny al Parlament Europeu. I va recordar que enguany es compleixen els 50 anys de la Revolució dels Clavells, que va liquidar la dictadura, i que s’inicia un nou cicle, que, va assegurar, haurà de continuar marcat per la llibertat, la democràcia i la igualtat