Interior reforçarà el comandament del cap de guàrdia per millorar la gestió dels incendis
Olga Lanau defensa la seva tasca al capdavant de la direcció general tot i que admet que va presentar la dimissió a Saura
Ahir va començar el torn de les compareixences polítiques en la comissió d'investigació de l'incendi d'Horta de Sant Joan. Una de les més esperades era la directora general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Olga Lanau, que va defensar la seva gestió com a responsable dels bombers des del 2005. Lanau va recordar els problemes en què es va trobar quan va assumir el càrrec –«organització inestable», «manca de capacitat de gestió», «enfrontament entre bombers i voluntaris»–, unes dificultats a les quals ha intentat anar aportant solucions al llarg d'aquests anys, en «un camí que no ha estat gens fàcil». Pel que fa al cas concret de la gestió de l'incendi d'Horta, Lanau va defensar la feina feta pels comandaments dels bombers i en concret del cap de guàrdia (Delta 0) i va criticar les veus que els han acusat d'haver-se relaxat el dia de l'atrapament mortal. «El dispositiu va quedar desbordat i es va haver de dissenyar un nou pla estratègic. Tots els bombers van treballar amb la màxima tensió.» Tot i així, Lanau va aprofitar la compareixença davant del Parlament per anunciar que s'està plantejant crear una nova figura per donar suport al cap de guàrdia, la del «supervisor tàctic», que ajudaria operativament el Delta 0.
Lanau també va lamentar que s'hagi criticat l'informe dels bombers i va dir que «és un insult personal als autors de l'informe i als responsables polítics» insinuar com ho van fer un sindicat que les conclusions havien estat manipulades per no assumir responsabilitats polítiques. «L'informe no volia acusar ni defensar ningú», va sentenciar Lanau.
Dimissió rebutjada
«L'incendi d'Horta ha estat i és el pitjor moment de la meva vida professional i ha estat i és molt difícil seguir al capdavant de la direcció general», va afirmar Olga Lanau, que va admetre davant la comissió que després de l'incendi va presentar la dimissió al conseller d'Interior, Joan Saura, però que el conseller no va acceptar perquè va considerar que l'atrapament mortal havia estat fruit d'un accident i que ningú havia d'assumir responsabilitats polítiques. Lanau també va voler insistir que els tres comandaments que van ser rellevats tres mesos després de la tragèdia, entre ells el cap dels bombers, no van ser destituïts per la seva gestió en l'incendi d'Horta, sinó que els relleus van respondre a l'inici d'«una etapa diferent» en la direcció general de Prevenció i Extinció d'Incendis.
Falta d'informació
Tant l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs (CiU), com l'alcalde de Prat de Comte, Joan Josep Malràs (CiU), van criticar que ningú els va informar de com avançava el foc en els moments crítics de l'incendi. Pel que fa a Ferràs, va explicar que quan es va revifar l'incendi, que va provocar l'atrapament mortal, ningú no el va informar de la situació i que quan va arribar al centre de comandament avançat el cap de guàrdia del dispositiu (Delta 0) no hi era, la qual cosa li va fer pensar que els comandaments dels bombers estaven descoordinats. L'alcalde de Prat de Comte també va criticar que no es va assabentar de la mort dels bombers fins a les set de la tarda, quan va voler assistir al pregó de la festa major d'Arnes i va trobar un paper que anunciava que s'havia suspès l'acte i les festes per l'incendi d'Horta. A més, va assegurar que el dia 22 de juliol, quan el foc amenaçava el seu municipi els bombers van tardar cinc hores a arribar-hi.
