Buscant els orígens re(i)als

La mort sobtada d’Albert Solà Jiménez en un bar de la Bisbal d’Empordà ha aixecat molt rebombori. Perquè aquest veí de la Bisbal de 66 anys, exposat com tothom a patir un atac de cor, feia dues dècades que proclamava que era fill de Joan Carles I i havia batallat als tribunals perquè el rei emèrit el reconegués com a fill. El vaig conèixer a principis d’aquest segle. Mentre jo m’escarrassava a trobar un home que, segons m’havien dit, rondava per Girona buscant un advocat per demostrar que era fill del rei, Solà es va presentar al diari i va contactar amb el company Narcís Genís per explicar-li aquesta història. Junts vam entrevistar Albert Solà. Amb certa malícia el vam citar al cafè Royal i després el vam retratar davant de Cal Rei, però en l’article que vam publicar només vam relatar que un empresari establert a Mèxic, adoptat de petit al Baix Empordà, havia tornat per buscar els seus pares reals. El text semblava aquelles lletres de les cançons de l’època de la censura que parlaven dels feixistes fent veure que eren fabricants de faixes. En aquell temps Joan Carles encara mantenia la corona a lloc. No havia passat l’episodi dels elefants que el va abatre a ell i de les seves altres caceres se’n parlava d’amagatotis. Però també perquè el seny ens feia veure que Solà, amb força retirada amb Joan Carles però dos pams més baix, no tenia proves de tenir sang blava. Ens va explicar que mentre ell era a la maternitat, una dona, Pepita Gañet, va escriure cartes dient que el nen Albert era el seu fill. Deia que era una impostora, una “falsa mare” posada per despistar. Durant anys el vaig instar a fer-se una prova d’ADN amb aquesta dona per sortir de dubtes, abans de tocar les portes de La Zarzuela. S’hi negava amb tossuderia. L’origen humil de la Pepita Gañet espatllava la llegenda que s’havia forjat de ser fill del rei i d’una dona de l’alta burgesia catalana. El 2021, després de ser destronat als tribunals, però coronat com a “monarca” al carrer, es va decidir a fer l’ADN amb Àngels Ganyet, la filla de Pepita, llavors ja difunta. Resultat: són germans de pare i mare. No era una falsa mare. Àngels, que va assistir al funeral del seu germà a la Bisbal, continuarà la lluita per saber qui era el seu pare. La història de l’Albert, de l’Àngels i de l’Ingrid, l’altra dona que creu ser filla de l’emèrit, posa en evidència una realitat indiscutible: els humans tenim la necessitat imperiosa de conèixer els nostres orígens reals. Siguin reials o no.