El quadern negre
Tura Soler
Tècniques de l’FBI per investigar el cas Jubany
La Universitat de Santiago no pot saber de qui són les mostres de la roba i tampoc ha servit l’anàlisi dels anònims
Fracassa l’intent de la unitat de genètica forense de l’Institut de Ciències Forenses de la Universitat de Santiago de Compostel·la (Incifor) de discernir si la mescla de perfils d’ADN trobats a la roba de la víctima es correspon als sospitosos del cas Jubany. Però no tot està perdut. Es farà un altre intent per estudiar l’ADN aplicant tècniques d’anàlisi del genoma que l’FBI ha incorporat als EUA per resoldre casos complexos, però que fins ara no s’han fet servir a l’Estat espanyol.
La Universitat de Santiago de Compostel·la ha comunicat al jutjat de Sabadell que instrueix la causa de l’assassinat d’Helena Jubany, la bibliotecària de Sentmenat que el 2 de desembre del 2001 va ser llençada, inconscient i drogada, des del terrat d’un edifici de Sabadell, que ara per ara “no hi ha eines idònies en el camp forense” que permetin donar valors estadístics en mostres d’ADN que presenten degradació i amb mescla de diversos perfils masculins. Se’ls havia demanat si es pot descartar o no que aquella mescla d’ADN trobada a la roba de la víctima pertanyi a la combinació de mostra biològica de Santiago Laiglesia i Xavier Jiménez, els dos homes sospitosos que en aquests moments estan encausats.
A part d’aquesta resposta de la Universitat de Santiago, el jutjat ha rebut una altra resolució de caire negatiu, en aquest cas de la policia científica de la Policía Nacional, que tenia l’encàrrec de buscar ADN als fulls de paper originals dels escrits que va rebre Helena Jubany abans del crim. La policia ha respost que en un dels fulls no hi va trobar cap vestigi “que permeti individualitzar un perfil genètic amb valor identificatiu” i en l’altre full sí que hi va trobar un perfil d’ADN masculí, però no es correspon a cap dels dos investigats. I en vista d’aquests resultats, va ser la mateixa policia científica de la Policía Nacional de Madrid que va oferir a la jutgessa instructora del cas fer uns altres estudis d’ADN aplicant tècniques d’anàlisi del genoma que l’FBI ha incorporat als EUA per resoldre casos complexos, però que fins ara no s’han fet servir a l’Estat espanyol. I la jutgessa ja els va ordenar que facin aquests nous estudis autosòmics utilitzant un equip d’amplificació (Powerplex Fusion) que incorpora dos marcadors genètics nous o anàlisi de seqüenciació massiva (NGS). Aquests nous estudis també amplien l’anàlisi a peces de roba de l’Helena (sabates, samarreta, pantalons, mitjons i jersei) en què ja s’havia trobat “ADN nuclear”, però que s’havia considerat “no concloent”.
Les tècniques de l’FBI, doncs, poden ser l’última carta que es juga per intentar desencallar el cas de l’assassinat de l’Helena Jubany, que es va reobrir in extremis quan estava a punt de prescriure.
