Crims a Sant Fruitós

“Crim par­ri­cida a l’Utset.” “L’estra­nya mort d’un car­re­ter.” “La iaia de Cal Timo­teu.” “Millor la presó que viure al car­rer.” “El vene­dor de la mort.” “Infan­ti­cidi.” “Terra ensan­go­nada a les Pla­nes.” “Tragèdies al car­rer del Padró.” “Crim a les mon­ges.” Aquests són els títols dels nou capítols que con­fi­gu­ren Relats de crims a Sant Fruitós de Bages, el lli­bre que acaba de publi­car Jaume Gran­dia (1942) i que recull casos d’assas­si­nats per­pe­trats a la població durant els segles XVIII i XIX. L’obra no inclou el cas més cone­gut i que més trans­cendència mediàtica ha tin­gut: la mort d’un assal­tant a la casa dels Tous per part de Lluís Coro­mi­nas. L’expli­cació és clara: “El cas dels Tous és del segle XX”, remarca Gran­dia. I ell el que ha fet és res­ca­tar de l’oblit i recu­pe­rar casos dels dos segles ante­ri­ors. Gran­dia, que hi inclou un recull de for­mes d’exe­cució de la pena de mort durant la història i un capítol específic sobre els sis­te­mes emprats a l’Estat espa­nyol, relata que la idea d’escriure aquest lli­bre va sor­gir en la pre­sen­tació de Les dego­lla­des de Fol­gue­ro­les, quan el seu autor, Joan Vila­mala Ter­ri­ca­bras, li va comen­tar que a Sant Fruitós també s’havia comès un par­ri­cidi que havia tin­gut molta trans­cendència com el cas de les noies de Fol­gue­ro­les. I Gran­dia va fer cas a Vila­mala i es va posar a inves­ti­gar casos ocor­re­guts a Sant Fruitós, el seu poble. “No és que sigui un poble amb gai­res fets delic­tius de sang, però penso que la violència els humans ja la por­tem amb el nos­tre caràcter”, va expo­sar Gran­dia en la pre­sen­tació, recor­dant el pri­mer fra­tri­cidi de la història, el de Caín i Abel. Rebus­cant, va tro­bar tots aquests casos que ha reco­pi­lat. Gran­dia, que abans de posar-se a escriure havia tre­ba­llat de comp­ta­ble, relata crims reals, però en algun cas ha can­viat el nom dels pro­ta­go­nis­tes per no ofen­dre els des­cen­dents que encara viuen a Sant Fruitós i hi ha inclòs una història que “és fruit d’un somni; més ben dit, d’un mal­son”. I el lli­bre podria ser més llarg. El dia de la pre­sen­tació reve­lava que, quan el lli­bre ja era a la impremta, li havien expli­cat un altre crim ocor­re­gut a Sant Fruitós: dues dones que van matar un capellà. Però aquest cas haurà de ser per a un segon volum, que, per ara, Gran­dia no pre­veu. El que va que­dar clar en la pre­sen­tació és que l’obra que signa Jaume Gran­dia ha tin­gut la col·labo­ració i el suport de tota la seva família, des de la seva dona, Pilar Borràs, fins als ger­mans, els fills, els nets... Tots els que d’alguna manera estan vin­cu­lats amb el cognom Gran­dia. I la gent del poble va res­pon­dre en massa a la con­vo­catòria i va omplir la bibli­o­teca. No hi va fal­tar Joan Vila­mala, el cul­pa­ble que Gran­dia, que té vuit lli­bres més sobre temàtiques dife­rents, hagi per­pe­trat aquesta obra sobre fets cri­mi­nals. Tam­poc hi va fal­tar l’artista sant­frui­to­senc Agustí Penadès, que als 88 anys con­ti­nua fent obres gran­di­o­ses. Va ser un gran dia.