Successos

Els productors d'oli d'oliveres mil·lenàries aposten per reforçar la seva promoció a través de la gastronomia

TERRES DE L'EBRE

Els productors d'oli d'oliveres mil·lenàries del Montsià i el Maestrat (País Valencià) treballen per difondre el seu producte a través de la gastronomia, els establiments especialitzats i el ganxo promocional que pot suposar el suport per part de cuiners de renom. La producció d'oli fruit d'arbres monumentals, entre la Cooperativa Clot d'en Simó del Maestrat i Porta i Ferré SAT de la Galera (Montsià), ha estat d'uns 2.250 litres aquesta campanya. L'Obra Social de Caixa Catalunya, propietària d'una finca d'oliveres mil·lenàries a Ulldecona (Montsià), ha ofert als productors les instal·lacions de la Pedrera de Barcelona per presentar en societat l'oli.

La presentació, segons ha explicat el director de territori i paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, Jordi Sargatal, podria tenir lloc durant els propers mesos de gener o febrer i comptaria amb la presència d'algun cuiner de renom, com Ferran Adrià. Aquest tipus d'actes promocionals van encaminats en la línia marcada pels productors de vincular un impuls qualitatiu en la promoció del producte amb l'activitat dels cuiners i la gastronomia en general.

Un camí que ja ha explorat la cooperativa Colt d'en Simó, declarada 'baluart' per la Fundació Slow Food per la biodiversitat i que ven el seu oli a restaurants com el situat al museu Guggenheim de Bilbao. El president de l'entitat, Ramon Mampel, ha explicat que aquest tipus de difusió entre sectors de 'gamma alta' és clau per 'consolidar' el consum d'aquests productes. 'Hem de fer un moviment important cap als gastrònoms de Catalunya i el País Valencià. I, de retruc, això ens permet salvar un patrimoni que ens volien usurpar', ha argumentat.

'És meravellós pensar que s'han mantingut: són les varietats més adaptades al territori i s'han de protegir. La gent ha de veure que consumint aquest oli ajuden a no trencar la cadena: si ha de fer 2.000 anys vol dir que això no s'ha de trencar, perquè si fa 500 anys s'hagués trencat no tindríem oli mil·lenari i estaríem més empobrits', ha explicat per la seva banda Sargatal.

El problema, asseguren els mateixos productors, el troben sovint entre els mateixos consumidors autòctons. 'La feina de difusió la fem més o menys correctament. Però la sensibilització de la gent d'aquí és una mica difícil: de vegades, valora més aquesta iniciativa gent que ve de fora que gent que es troba tant apegada al terreny que no entén que significa', ha raonat Lluís Porta, de l'empresa familiar Porta i Ferré, SAT, que gestiona la recollida de l'oliva en diverses finques, entre les quals una pròpia, a la partida de l'Arion i que ven el seu producte al detall en el seu propi molí en un '80%' dels casos.

Campanya 'complicada'

La campanya de recol·lecció, que es va concentrar durant els primers dies del passat mes de novembre, ha confirmat un descens de la producció respecte l'anterior fruit d'un 'any complicat' per les condicions climatològiques, principalment. Així, Mampel ha explicat que en el cas de la cooperativa Clot d'en Simó s'han envasat unes 4.000 ampolles de mig litre. 'Amb els mateixos kg que l'any passt hem fet menys oli', ha dit.

Porta i Ferré SAT s'ha hagut d'enfrontar a una situació molt similar, produint 250 kg d'oli (unes 500 ampolles de mig litre) amb 1.600 quilos d'oli recol·lectats. 'Ha estat una collita complicada, quantitativament curta. Meteorològicament, la humitat d'octubre l'ha complicat. Això ens va obligar a anar a buscar olives en finques veïnes' (com la de l'Obra Social de Caixa Catalunya i la d'un particular, on s'hi troben també oliveres mil·lenàries), ha explicat Porta.

Des de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que ha contribuït també en la promoció del patrimoni natural d'aquestes oliveres i l'oli que se n'obté, el seu gerent, Jaume Antich, ha explicat que estan elaborant en aquests moments un inventari de 'totes les oliveres mil·lenàries del territori' d'aquest ens que aplega municipis fronterers de Catalunya, País Valencià i l'Aragó. Segons ha afegit, les primeres previsions apunten que el nombre d'arbres (amb un diàmetre de tronc igual o superior als 3,5 m a uns 1,30 metres d'alçada del terra) podria superar el miler al Maestrat i arribar a les 1.000 al Montsià.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.