Successos

JOAQUIM MARTÍN

INSPECTOR CAP DE LA POLICÍA LOCAL DE LLORET DE MAR I CLIMATÒLEG

“És igual prevenir una batalla campal que una tempesta”

El cap de la policia de Lloret fa una aposta clara per la policia administrativa per garantir la convivència

És llicenciat en climatologia i aplica les tècniques de la ciència per a la seguretat

El TIP 101
Joaquim Martín va néixer a Logronyo el 1966 i tenia vocació per les ciències naturals, però per una casualitat va acabar sent policia. Llueix a la pitrera el número de TIP 101 i comanda un cos de 101 agents de la Policia Local de Lloret que fa poc ha estrenat unes noves instal·lacions que l'inspector Martín ha procurat, fent canviar els plànols quan ha calgut, perquè siguin operatives per a la feina policial. Però també adaptada a la seva faceta de meteoròleg. Al terrat de la seu policial, on es va fer la fotografia, Martín disposa d'una estació meteorològica des d'on capta tota la informació que serveix per a les previsions i per donar els avisos de protecció civil a la població.
Les policies locals s'haurien de gestionar com
les escombraries, des dels consells
Vaig entrar a la policia per pura casualitat el dia
que em vaig treure
el carnet de moto
Vaig tenir una oferta per fer d'home del temps a Canal Sur, però llavors ja estava en el món policial

L'edi­fici de la Poli­cia Local i Pro­tecció Civil de Llo­ret de Mar, a l'avin­guda de les Ale­gries, és sin­gu­lar. De fora ja es veu per les seves for­mes allu­nya­des dels con­ven­ci­o­nals angles rec­tes, i per dins és sos­te­ni­ble al màxim. Han reci­clat una màquina vella d'urba­nisme per impri­mir-se ells matei­xos els senyals de trànsit. A l'espai on l'arqui­tecte volia fer un audi­tori hi ha la canera dels gos­sos poli­cia. Els vehi­cles elèctrics ja for­men part del parc mòbil, i el ter­rat conté pla­ques solars i una estació mete­o­rològica. No en va, el cap de la Poli­cia Local, l'ins­pec­tor Joa­quim Martín (Logro­nyo, 1966), un home també sin­gu­lar, és lli­cen­ciat en cli­ma­to­lo­gia. Mar­tin defensa que la segu­re­tat i el temps (mete­o­rològic) són matèries molt simi­lars a l'hora d'apli­car les tècni­ques i obser­va­ci­ons per fer les pre­vi­si­ons. Creu en el binomi entre polítics i tècnics, fins al punt que, a la seu poli­cial, el des­patx de l'ins­pec­tor en cap es toca amb el del regi­dor de l'àrea de Segu­re­tat, Josep Lluís Lli­rinós. Martín, que va assu­mir el coman­da­ment el 2013, aposta per la poli­cia admi­nis­tra­tiva, que creu que és el pun­tal, que aplica amb mà ferma i dura, per man­te­nir la segu­re­tat en un muni­cipi turístic. Té el títol de sub­ma­ri­nista pro­fes­si­o­nal i espor­tiu. Tre­ba­lla amb els peus a terra i la mirada al cel.

Expli­qui'm com un cli­matòleg va anar a parar a les files de la poli­cia i no a anun­ciar el temps a la tele­visió.
A la poli­cia hi vaig anar a parar per pura casu­a­li­tat. Ja sé que és el que tot­hom sol dir, però en el meu cas és així. Vaig néixer a Logro­nyo i la meva família va emi­grar a Bar­ce­lona quan jo era petit. La meva passió sem­pre ha estat la natura i volia fer ciències geològiques. Em vaig matri­cu­lar a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, tot i que també vaig tre­ba­llar a la rota­tiva del diari Avui a Bada­lona per aju­dar a pagar-me els estu­dis. I la casu­a­li­tat: el dia que bai­xava de Montjuïc amb el res­guard del car­net de moto a la mà –aca­bava d'apro­var les pràcti­ques–, vaig pas­sar davant de la Guàrdia Urbana i vaig veure que hi havia un con­vo­catòria, que s'aca­bava l'endemà, i com a requi­sit dema­na­ven tenir car­net de moto. Jo, que par­ti­ci­pava en totes les pro­tes­tes estu­di­an­tils i el conei­xe­ment que tenia de la poli­cia con­sis­tia a córrer davant seu, vaig tenir l'impuls d'entrar i pre­gun­tar. Em van dir que el car­net era vàlid, m'hi vaig pre­sen­tar i vaig entrar a l'acadèmia.
I què va pas­sar amb la car­rera de geològiques?
Era de mal com­bi­nar pels hora­ris i per la feina de pràcti­ques que vaig haver de fer durant l'any preolímpic, de manera que em vaig fer un tip de regu­lar el trànsit en totes les obres de Bar­ce­lona i em vaig empas­sar molta pols. I també era un xic incòmode ser poli­cia a la facul­tat, ja que et mira­ven amb recel, així que vaig optar per la poli­cia i vaig dei­xar la facul­tat. Però jo volia tenir una car­rera. Com que vaig ser el quart de la pro­moció vaig poder triar destí. Vaig esco­llir Sant Andreu i amb el torn de nit vaig repren­dre els estu­dis uni­ver­si­ta­ris a la tarda inten­tant apro­fi­tar els crèdits que ja tenia. Vaig esco­llir geo­gra­fia, que era un xic l'avançada del que ara seria ciències ambi­en­tals. Allà vaig coin­ci­dir amb pro­fes­sors dels que et mar­quen, com per exem­ple Javier Martín Vide, que és una eminència en estu­dis del canvi climàtic. Ell em va ense­nyar que quan et crida l'atenció alguna cosa a la terra has d'aixe­car la vista i mirar al cel. Vaig com­par­tir aula amb Fran­cesc Mauri i final­ment em vaig lli­cen­ciar en geo­gra­fia i em vaig espe­ci­a­lit­zar en cli­ma­to­lo­gia.
I amb la car­rera aca­bada no va tenir ofer­tes de cap mitjà per fer d'home del temps?
Sí, en vaig tenir una per anar a Canal Sur. Era un con­tracte de pràcti­ques per al dar­rer any de car­rera, però jo en aquell moment ja estava en el món poli­cial i la pos­si­bi­li­tat de TV3 en aquell moment tam­poc era fac­ti­ble perquè encara no tenia un nivell de català prou fluid.
I aquesta espe­ci­a­lit­zació en cli­ma­to­lo­gia li és útil en la gestió de la segu­re­tat?
I tant. Lla­vors no m'ho pen­sava però resulta molt útil. La cli­ma­to­lo­gia és una ciència trans­ver­sal i el seu objec­tiu és faci­li­tar el conei­xe­ment de la interacció contínua del con­junt de fac­tors mete­o­rològics per l'adap­tació de les per­so­nes al ter­ri­tori i a les con­di­ci­ons de l'atmos­fera. I en el camp de la segu­re­tat local, el model també és això: mirar com interac­tuen les cau­ses que afa­vo­rei­xen uns efec­tes sobre la segu­re­tat i apli­car mesu­res.
I la seva tra­jectòria fins a arri­bar a Llo­ret com va ser?
A la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona hi vaig pas­sar setze anys. Allà vaig estar en dife­rents uni­tats, la rotació és bona. Després em vaig pre­sen­tar a la con­vo­catòria d'ins­pec­tor a les Fran­que­ses del Vallès i vaig gua­nyar la plaça. Per des­a­vi­nen­ces amb l'alcalde vaig mar­xar i vaig estar tres anys fora. Vaig tor­nar a la Guàrdia Urbana i tres anys després, coses del destí, vaig tor­nar a les Fran­que­ses, on vaig fer fun­ci­ons més geren­ci­als que de poli­cia. I el 2013 vaig venir a Llo­ret perquè en Xavier [el lla­vors ins­pec­tor en cap de Llo­ret Xavier López Cri­villé] m'ho va dema­nar. I vam fer una per­muta. Tot el record que jo tenia de Llo­ret era el de les llums i les fes­tes de quan hi anava de jove, de quan encara veia Llo­ret com Las Vegas a la cata­lana.
Va ser valent accep­tant-ho, no?, perquè era evi­dent que Xavier López fugia d'una situ­ació com­plexa i per tant no li pro­po­sa­ven una feina fàcil.
Jo crec que els càrrecs s'han de rege­ne­rar i s'ha de fer can­vis de lloc, si no el cap de la poli­cia es per­pe­tua i s'acaba con­dem­nant. En un cos gran com la Guàrdia Urbana es poden fer mol­tes rota­ci­ons de càrrecs i això és posi­tiu. Als muni­ci­pis més petits també s'hau­ria de poder fer, perquè evi­ta­ria pro­ble­mes. No hi ha cap ajun­ta­ment que no hagi tin­gut pro­ble­mes amb la seva poli­cia, ja siguin de plan­ti­lla, amb els sin­di­cats, amb el cap... La solució seria que la segu­re­tat es ges­tionés igual com els ser­veis de trac­ta­ment de resi­dus. És a dir, que se n'ocupés el Con­sell Comar­cal, que hau­ria d'assu­mir les com­petències de pro­tecció civil i poli­cia, ges­ti­o­nant uns ser­veis comuns en què es podrien incloure els coman­da­ments, amb capa­ci­tat per moure'ls entre muni­ci­pis, com­pres agre­ga­des, amb con­ve­nis col·lec­tius, amb potes­tats dis­ci­plinàries. La situ­ació actual dete­ri­ora les poli­cies locals perquè, per exem­ple, no poden apli­car el règim dis­ci­pli­nari (per exem­ple amb les san­ci­ons i tras­llats) com sí que ho poden fer la Guàrdia Urbana de Bar­ce­lona i els Mos­sos d'Esqua­dra. Sem­pre s'hau­ria de man­te­nir, però, una auto­no­mia muni­ci­pal. Igual com amb les escom­bra­ries, si algun muni­cipi vol un plus en el ser­vei, que se'l pagui, per hi ha uns mínims garan­tits i comuns per a tota la comarca. Jo ara quan veig que en les reu­ni­ons ens dis­cu­tim sobre els uni­for­mes, ja m'aixeco i marxo. Això és com començar la casa per la teu­lada. O dis­cu­tir com pin­tem la casa abans de posar els fona­ments.
Des que diri­geix la poli­cia a Llo­ret no s'ha vis­cut cap epi­sodi de bata­lla cam­pal, i la més recent ja es remunta al 2011. Això és sort o hi té alguna cosa a veure la pla­ni­fi­cació?
Hem tre­ba­llat de valent per reduir les situ­a­ci­ons que afa­vo­rei­xen el risc que es pro­du­eixi una bata­lla de les que eren tan habi­tu­als i ara no podem dir que hi hagi risc zero, i encara menys que la peri­o­di­ci­tat cada cop és més llu­nyana. Has d'obser­var quins fac­tors externs con­tri­bu­ei­xen a les aglo­me­ra­ci­ons i els fac­tors interns d'aques­tes aglo­me­ra­ci­ons que poden des­en­ca­de­nar les batus­ses i actuar de manera trans­ver­sal per reduir ris­cos. La nos­tra millor eina és la poli­cia admi­nis­tra­tiva i san­ci­o­na­dora, la inves­ti­gació admi­nis­tra­tiva. Nosal­tres en som espe­ci­a­lis­tes i a la seu de Llo­ret s'impar­tei­xen clas­ses de l'Ins­ti­tut de Segu­re­tat Pública de Cata­lu­nya i ens vénen poli­cies de Salou i el Ven­drell per apren­dre del nos­tre model. Un exem­ple d'eficàcia admi­nis­tra­tiva. Aquest any hem tan­cat cau­te­lar­ment durant dos dies una cone­guda dis­co­teca perquè incom­plia nor­ma­ti­ves en els diver­sos nego­cis que acu­mu­lava i ara està pen­dent de la sanció . Això és un avís per a nave­gants. La resta de nego­cis, en veure el que els ha pas­sat, ja pro­cu­ra­ran tenir les coses en regla. Un altre cas. El 2013, quan un noi es va empas­sar per un tub des d'un ter­rat, vàrem fer tota una inves­ti­gació per veure quins fac­tors havien pro­pi­ciat que aquell noi fos en aquell ter­rat i s'acabés acci­den­tant. I la sanció a l'esta­bli­ment per totes les infrac­ci­ons va ser dura, de manera que difícil­ment es tor­na­ran a donar les cir­cumstàncies que van con­tri­buir a aque­lla situ­ació.
És igual, doncs, pre­ve­nir una tem­pesta que pre­ve­nir una bata­lla cam­pal a la riera de Llo­ret?
Ve a ser el mateix. Has d'ana­lit­zar els fac­tors. Amb la diferència que en la pre­visió de la segu­re­tat tens la llei de la teva part i és a les teves mans pres­si­o­nar i fer com­plir les nor­mes per dis­sol­dre els ris­cos, però en canvi ho tens més difícil per fer girar el món per evi­tar l'escal­fa­ment del pla­neta o per exem­ple, per con­tro­lar el procés de com­bustió dels fòssils. En el tema de les batus­ses, vàrem par­ti­ci­par en unes jor­na­des amb agents de Maga­luf i de Sit­ges, que tenen zones d'oci de con­cen­tració mas­siva com nosal­tres, i dife­reixo dels cri­te­ris d'ells, que apos­ten per con­cen­trar la gent en un espai per con­tro­lar-la. Si com­pri­mei­xes una matèria sense conèixer exac­ta­ment les carac­terísti­ques i la seva capa­ci­tat de con­cen­tració t'arris­ques que hi hagi una explosió, has de pro­cu­rar que l'ele­ment con­ta­mi­nant –jo sóc científic i m'agrada aquesta ter­mi­no­lo­gia– es dilu­eixi i s'acabi fent imper­cep­ti­ble. Per acon­se­guir la dilució no només s'hi han d'impli­car, que ja ho fem, els ser­veis muni­ci­pals sinó tots els actors que hi inter­ve­nen: el sec­tor de l'oci, els hote­lers, els res­tau­ra­dors, els veïns, els ope­ra­dors turístics...
I el pro­blema que tenien amb les pros­ti­tu­tes nige­ri­a­nes que para­ven al car­rer com ha deri­vat?
Doncs fa qua­tre anys n'hi havia unes cin­quanta i ara també. N'hi ha de dife­rents naci­o­na­li­tats. La situ­ació ha can­viat només en el fet que abans venien de Bar­ce­lona i tor­na­ven a mar­xar i ara ja es que­den a Llo­ret i algu­nes comen­cen a tre­ba­llar en pisos. Però aquí la llei, la 4/2015, no ens ajuda. Només pena­litza unes deter­mi­na­des situ­a­ci­ons i als muni­ci­pis ens deixa en inde­fensió. Van fer una llei que no havia dema­nat ningú i ens ha dei­xat un núvol de dub­tes amb les nos­tres orde­nan­ces. I el pro­blema és que ara només les podem iden­ti­fi­car una vegada. Un cop les has iden­ti­fi­cat per una causa ja no ho pots tor­nar a fer. La fis­ca­lia et repro­va­ria si hi tor­nes­sis. En canvi la nor­ma­tiva sí que ens va faci­li­tar era­di­car les fur­go­ne­tes que feien publi­ci­tat de prostíbuls. El pro­blema de les pros­ti­tu­tes no el podem era­di­car, però el tenim con­tro­lat i en procés de dilució.
En el seu dis­curs de la pri­mera festa patro­nal del cos, el 2013, va con­vi­dar tots els cos­sos de poli­cia que ope­ren a Llo­ret perquè tre­ba­lles­sin junts com a poli­cia de Llo­ret jun­ta­ment amb la local. Ho ha acon­se­guit?
No, no he acon­se­guit que tre­ba­llem junts. He acon­se­guit que enten­guin els nos­tres objec­tius, però d'aquí que els assu­mei­xin... En canvi jo sí que par­ti­cipo en els seus objec­tius, perquè els tinc assu­mits en bona part. Però tam­poc es pot cul­par els altres cos­sos; també veig que són poques les poli­cies locals que inter­pre­ten el cos com l'inter­preto jo.
Vol dir que la Poli­cia Local de Llo­ret ha par­ti­ci­pat en algu­nes de les grans ope­ra­ci­ons de Policía Naci­o­nal, Mos­sos i Guàrdia Civil que han ser­vit per des­ar­ti­cu­lar grups mafi­o­sos els dar­rers mesos?
En totes i cada una de les ope­ra­ci­ons hi hem tin­gut un paper impor­tant, bàsica­ment amb la infor­mació que apor­ten les nos­tres càmeres de segu­re­tat. El que passa és que nor­mal­ment la nos­tra col·labo­ració queda en un paper molt secun­dari en els comu­ni­cats públics.
Així també dis­po­sen de càmeres? No n'han fet gaire ban­dera, com d'altres...
Sí, les càmeres de segu­re­tat que tenim ins­tal·lades (algu­nes també al ter­rat de la seu poli­cial) i a les dife­rents entra­des de la població són una eina molt útil. [M'ense­nya una mos­tra:
els deu pri­mers dies d'agost les càmeres han cap­tat gai­rebé 600.000 matrícules de cot­xes en movi­ment a la població].
Les poli­cies locals estan pre­pa­ra­des tècni­ca­ment i men­tal per afron­tar l'amenaça giha­dista?
Sí que ho estem. A Llo­ret tots els poli­cies, menys jo que sóc el cap, tenen armi­lla anti­ba­les. En fal­tava una quan es va aca­bar el pres­su­post i millor que sigui jo, que tinc la feina més a cobert, que no en porti. I en aquest tema sí que hi ha comu­ni­cació amb altres cos­sos. Ara, perquè ens neces­si­ten, ens tenen molt en compte. Els agents locals som molt impor­tants per cap­tar els indi­cis de radi­ca­lit­zació, perquè és un procés molt ràpid.
I en aquest moment quina aspi­ració té? Ja fa més de tres anys que és a Llo­ret i segons la seva teo­ria de la reno­vació...
La meva aspi­ració per­so­nal no és altra que estar a l'altura cons­tant­ment del més que bri­llant equip de pro­fes­si­o­nals de la poli­cia de Llo­ret i de les meves filles i la meva dona. Pre­veure el meu futur pro­fes­si­o­nal és com el futur... climàtic. Ho ana­lit­za­rem dia a dia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia