El Consell de Governs Locals s’imposa cogovernar el país
L’organisme estatutari es reactiva per codecidir sobre els reptes dels municipis
L’alcaldessa de Figueres el presideix i els del Prat, Berga, Gironella i Esparreguera en són els vicepresidents
El Consell de Governs Locals, l’organisme municipal de la Generalitat que no es reunia des del 2015, es va constituir ahir al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de cogovernar el país i decidir al costat de l’executiu català sobre els reptes dels municipis i territoris. Fer possible un millor finançament i disposar de més competències dels ens locals és l’objectiu; però, tenint en compte que d’aquí a un any i mig haurà de renovar els càrrecs després de les eleccions municipals del 2023, la nova direcció prioritza en aquest curt període establir les bases reglamentàries i l’estructura d’un òrgan que “ha de ser i serà una eina transformadora per a Catalunya”, en paraules de la nova presidenta escollida ahir, l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó (ERC).
Amb l’aspiració de representar “l’aclaparadora majoria de partits polítics parlamentaris que s’han posat d’acord” per reactivar el Consell, Lladó tindrà de vicepresidents els alcaldes del Prat, Lluís Mijoler (Catalunya en Comú); Esparreguera, Eduard Rivas (PSC); Berga, Ivan Sánchez (CUP), i Gironella, David Font (PDeCAT). “La política municipal és la política dels consensos”, defensava la nova presidenta en el seu primer discurs un cop escollida, i reivindicava obrir el debat sobre els dèficits pressupostaris i de competències dels ens locals, una reivindicació que també feia com a amfitrió el tinent d’alcalde de Barcelona, Jordi Martí, que recordava que a l’Estat espanyol la despesa pública municipal no arriba al 12% mentre que la mitjana europea és d’un 22% i països com ara Dinamarca arriben a un 40% del total. Agnès Lladó conjurava al nou plenari de l’organisme a “posar les bases d’un nou municipalisme català del segle XXI, més dinàmic, més exigent” per fer del Consell de Governs Locals un instrument “no abstracte i imprecís, sinó útil i transformador”. La consellera de la Presidència del govern català, Laura Vilagrà, posava com a exemple de reptes la digitalització del món rural, fer més àgils els tràmits de l’administració o millorar la connectivitat i la comunicació de pobles i ciutats per frenar la despoblació del territori.
Dependent i autònom
Dependent financerament de la Generalitat però amb autonomia de govern, el Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació dels municipis i les vegueries davant les institucions i l’interlocutor d’aquells amb el govern i el Parlament. En són membres nats l’alcaldessa de Barcelona, els quatre presidents de les diputacions i els presidents de les associacions municipalistes ACM i FMC, però integra 93 representants més escollits proporcionalment en relació amb els resultats electorals dels diversos partits. Ahir, però, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer (PDeCAT), plantejava al ple com a repte de reforma del reglament garantir una major proporcionalitat per territoris –el batlle de Reus considera desproporcionat que un 65% de representants siguin de la demarcació de Barcelona i Tarragona, Girona i Lleida es reparteixin el 35% restant.
