Administracions

NÚRIA MAYNOU

CAP DE L’OPOSICIÓ DE GRANOLLERS (ERC)

“El petit comerç té taxes de residus desorbitades”

“El 2021 vam proposar poder actualitzar aquests costos dels residus comercials, i que es pagués en funció del tipus d’activitat”

“Som un Ajuntament que cada any genera romanent, no estem malament, i per tant plantegem si era obligatori apujar taxes”

El que sempre hem defensat és que cal potenciar una marca Granollers No és un tema només de plantar arbres, és treure el gris. Granollers al centre té molt de gris
La festa major està creixent molt; la fan les entitats, i el pressupost que reben és ridícul

Núria Maynou és la cap de l’oposició al consistori granollerí. És la segona vegada que encapçala la llista d’Esquerra Republicana, i en les eleccions del 2023 va obtenir quatre regidors.

Si comparem els resultats d’ERC del 2019 i 2023, esteu allà mateix. Esteu satisfets dels resultats?
Teníem unes perspectives més altes. Hi havia un relleu a una alcaldia històrica, com és Josep Mayoral per Alba Barnosell, i esperàvem créixer com a segona força, amb un nombre de regidors més significatiu. I si hi havia la possibilitat d’estar al govern, doncs estar-hi. Això evidentment no ho vam aconseguir. Sí que vam aconseguir mantenir els quatre regidors, que també va ser un èxit comparat amb la situació en el context nacional o en moltes altres ciutats veïnes.
El PSC amb 13 regidors i majoria absoluta, no necessita suport per governar, però us han festejat per estar al govern o teixir relacions de futur?
Hi ha un tarannà diferent de l’alcaldessa d’intentar teixir relacions, però el PSC sempre havia parlat de dialogar, de sumar i d’obrir-se. I entre alcaldia i jo mateixa com a portaveu d’ERC, sí que hi ha la voluntat de teixir relacions i arribar a acords, però no s’ha concretat res. De fet, en moltes decisions que l’equip de govern ha pres, nosaltres ens hi hem mostrat en contra.
Per què no s’ha pogut trencar a Granollers aquesta hegemonia del PSC?
Sempre s’ha dit que a Granollers el sentit de les eleccions s’ha d’interpretar d’una manera personalitzada. Vull dir que en les eleccions nacionals o a l’Estat espanyol els resultats són uns altres, o la marca PSC, per exemple, a nivell d’eleccions al Parlament, no s’imposa tant. Són molts anys al poder i de perpetuar unes mateixes maneres de fer i una mateixa gent. És molt difícil per als que estem a l’oposició construir un relat que tingui ressò més enllà dels espais del ple o els nostres canals. I també és veritat que són gent que fa molts anys que estan en la política les 24 hores. I la resta de gent, la majoria, estem en la política, i també tenim les nostres feines. Tenim un perfil diferent, partim d’un punt de partida de desigualtat.
Us vau abstenir en l’aprovació dels pressupostos. Per què?
Els pressupostos no responen al moment de transformació i de canvi de la ciutat, són continuistes. Però en tot cas no hi vam votar en contra perquè en l’àmbit social i de polítiques d’habitatge eren uns pressupostos expansius sobretot per les aportacions que venien de la Generalitat. I perquè hi havia temes vinculats a mobilitat sostenible i al verd i per això ens vam abstenir. Però caldrà veure la concreció d’aquests pressupostos.
El govern apujarà els impostos i taxes un 3,9% i les escombraries un 6,1%. Com ho valoreu?
Som un Ajuntament que cada any genera romanent, a nivell d’hisenda local no estem malament, i per tant en alguns moments plantejàvem si era obligatori apujar taxes i impostos. En aquest moment de crisi potser les taxes es podien haver congelat o mantingut. El nostre no a les ordenances no va ser per aquesta pujada del 3% o del 6% perquè hem d’admetre que en comparació amb altres municipis no era una pujada gran. Era un no a dir què estem fent per aprofitar aquest diner públic que va quedant.
Vau proposar al govern repensar la taxa d’escombraries al petit comerç.
Forma part del no a les ordenances, és una proposta de fa un parell d’anys. Vèiem que en el cas de la taxa d’escombraries comercials hi havia petits comerços que estaven pagant unes taxes desorbitades. El 2021 vam proposar actualitzar aquests costos de residus comercials, i que es pagués en funció del tipus d’activitat. L’equip de govern va dir que sí i al cap de dos anys ens adonem que l’estudi ja s’estava fent, i a més s’havia treballat, s’havia parlat amb els comerciants, i nosaltres no només no hi havíem participat, quan nosaltres ens havíem ofert a participar, sinó que tampoc se’ns havia informat. Semblava que fos una proposta del PSC, i aquí sí que ho vaig dir a tots els espais on vaig poder, “escolteu, aquesta era una proposta d’ERC”. Però la idea no és de qui és la proposta, és com es concreta i què significa. S’omplen la boca de diàleg i de fer les coses de manera conjunta, però a l’hora de la veritat fan les coses a la seva manera. Hi tenen tota la legitimitat i dret, però això frena el diàleg, la participació i el poder fer coses que sumin en benefici de la ciutat.
Què caldria fer per frenar el tancament de botigues al centre de la ciutat i als barris?
El que sempre hem defensat és potenciar una marca Granollers. La ciutat tenia, i té encara, comerços històrics i una marca pròpia de comerç local, que cal potenciar, acompanyar i posar en valor. Tenim barris sense vida i el comerç és més que una activitat econòmica, el comerç fa barri, fa ciutat i, per tant, fa vida. Podríem mirar si a nivell de subvencions o d’incentius podem ajudar aquest comerç que no hagi de tancar, a tirar endavant, treballar el relleu dels negocis que tanquen, i com busquem nous emprenedors, amb un suport més gran per part de l’Ajuntament, Diputació i Generalitat. I pel que fa a la ciutat, no només l’equip de govern, sinó tots els grups municipals. Per fer front al comerç online vam proposar la taxa Amazon, que a Barcelona s’havia començat a estudiar. Com podem fer que aquest comerç electrònic pugui pagar una taxa? La manera era l’espai que ocupin a la via pública a l’hora de repartir mercaderies, per exemple. Davant la nostra proposta sempre hem trobat un no.
El govern està focalitzat en la sostenibilitat. Aquest mandat vol plantar 2.000 arbres.
El seu discurs de sostenibilitat i de verd es basa a plantar arbres, però també han desplegat una política de tallar-ne molts, i quan els tècnics diuen que és per un tema de salut o de risc, evidentment, me’ls crec, però quan talles tants arbres i no en plantes prou, els números no surten. No només és un tema de plantar arbres, sinó de treure el gris, Granollers al centre, té molt de gris. Nosaltres teníem la proposta d’unir el parc Torras Villà amb la plaça Barangé, amb la Font Verda, i fer un gran espai verd al mig de la ciutat. Poso en dubte que realment es tingui la voluntat de fer la ciutat més verda, més enllà d’una capa de pintura, de posar uns quants arbres més. Tenim un pla verd urbà que el vam aprovar per unanimitat; fer jardins verticals, potenciar que els terrenys de molts pisos i edificis de la ciutat puguin tenir plantes, potenciar els jardins comunitaris, hi ha moltes formes. I per aconseguir aquesta sostenibilitat també hem de reduir el pas del cotxe.
La reforma de l’avinguda Sant Esteve preveu un carril bici.
La proposta sembla està aturada i tampoc és una xarxa biciclable que es doni amb continuïtat als diferents tres trams de l’avinguda. Per exemple al carrer Girona, queda aturada a l’estació d’autobusos. La xarxa biciclable està tota feta de pedaços.
Falta cultura de la bicicleta a Granollers?
Segur que sí, però perquè agafin més aquest mitjà de transport s’ha de posar fàcil i s’ha de veure que és possible anar amb aquest transport i conviure amb els cotxes. Penso que la generació dels meus fills, de vint-i-pocs anys, sí que fan un ús molt més habitual de la bicicleta, no tenen una dependència tan gran del cotxe per moure’s per dins de la ciutat.
En l’àmbit sanitari Granollers ha fet un canvi en positiu els darrers anys.
Cal posar en valor que, quan la conselleria de Salut estava en mans d’Alba Vergés, es va fer l’aposta d’ampliació de l’Hospital de Granollers. El nou centre de radioteràpia, el nou CUAP són apostes clares del govern, i la ciutat se n’ha beneficiat molt. En l’aspecte més concret de l’Hospital de Granollers, hi ha d’haver un canvi de model de governança, que hi pugui entrar la Generalitat i canviar les maneres de fer. L’Hospital de Granollers està en mans d’una fundació amb uns estatuts del segle XIX, amb una alcaldessa que és la presidenta del patronat.
En l’àmbit educatiu, què li falta a Granollers?
En campanya vam dir que voldríem recuperar una escola bressol pública, que havia existit a l’avinguda Prat de la Riba. Necessitem que tothom de zero a dos anys pugui tenir accés a una plaça d’escola bressol pública, i evidentment, compatible amb tota l’oferta privada que hi ha a la ciutat, i molt bona, per cert. Tenim un sector educatiu potent, però també hi ha problemes de segregació escolar, i centres que podrien funcionar com a bones escoles de primària de barris, i no s’està potenciant. Quan vam iniciar el mandat vam fer l’aposta clara per aquest pacte educatiu de ciutat, en què s’impliqui, públiques, privades i concertades. Tenim dues escoles de titularitat municipal en què hi podem posar un model.
Reptes i perills del Circuit de Barcelona-Catalunya per al territori.
S’està treballant per intentar atreure al circuit noves activitats relacionades amb l’automòbil, que puguin aportar més valor afegit, i moure escenaris per evitar les molèsties de soroll que es generen. Fer del circuit un espai no només vinculat a la fórmula 1, sinó que sigui un espai on hi hagi altres tipus d’activitats.
Quina és la situació del Club Natació Granollers?
Quan l’empresa Abolafio va aturar les obres de reforma de les piscines, som els únics que vam fer una roda de premsa per queixar-nos, articles i vam posar de relleu que el CNG malgrat ser una concessió privada, era un club d’història de la ciutat, i que feia un servei públic. Per tant, el paper de l’Ajuntament de Granollers havia de ser molt més actiu i no se’n podia desentendre. Hem demanat explicacions de quina és la situació econòmica del club. És evident que no pot ser bona, i l’Ajuntament, que té el club intervingut, ha de donar respostes. Al setembre hem de començar a parlar del nou model de gestió del club, i volem saber quina és la proposta de l’Ajuntament.
La festa major dels Blancs i Blaus, després de quaranta anys ha de canviar?
És una festa major que està creixent molt, l’organitzen les entitats, i tanmateix el pressupost que reben és ridícul. La feinada que fan les entitats és enorme i la implicació de l’Ajuntament és més escassa i cal una altra manera de fer.

El perfil

En contra del gris i amb la sostenibilitat a la sang

Núria Maynou és riallera, i té una vitalitat que no se l’acaba. Fem l’entrevista al local d’ERC al consistori granollerí, a la planta on hi ha la resta de grups municipals. És una defensora de la cultura tradicional, i és membre de l’Esbart Dansaire Granollers, un fet que ha transmès als seus fills i que li serveix com a contrapunt a l’activitat professional i política que compagina. Està casada i té quatre fills. Maynou, nascuda a Granollers el 1972, és llicenciada en geografia i història i té estudis en demografia. Treballa com a tècnica a l’administració pública comarcal i té experiència en desenvolupament local i la gestió pública des de l’àmbit tècnic. Des del 2019 encapçala la llista d’ERC al consistori i ha aconseguit mantenir-se en segona posició amb quatre regidors. És veïna del barri de Tres Torres, i li començo demanant què li agrada més de la ciutat. Afirma que tot en general, però apunta a les arrels, al barri del Lledoner, que és on va néixer el seu pare, i on van anar a viure els seus avis en arribar a Granollers. Li té un amor especial. També li agrada i se sent molt seu, el carrer Roger de Flor, on es troben les escoles on ha estudiat, on ha treballat son pare i on ha dut els seus fills, el Salvador Llobet. I el que no li agrada, tot i que evita concretar, són els barris que estan més deixats i bruts, i que li agradaria veure més cuidats i units a Granollers. Conclou que malgrat que Granollers té molt gris i que molta gent pot opinar que no és una ciutat especial, per a ella és maca. Proposa fer la foto al parc Torras Villà, que ERC proposa unir a la plaça Barangé, per fer un gran parc públic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

medi ambient

Refan platges a Platja d’Aro i Sant Antoni

PLATJA D’ARO / SANT ANTONI DE CALONGE
Puigcerdà

ERC veu irregular la inactivitat d’un rentador d’autos

Puigcerdà
BANYOLES

Nova reunió de la comunitat educativa per l’escola Camins

banyoles
enoturisme i gastronomia

Carme Ruscalleda, premi ‘Premi Bite honory award’ per la difusió de la cultura culinària

Barcelona

Som Sostre demana un nou model per atendre els sense llar

girona
urbanisme

La Rambla encara la fase de reforma més complexa pel que fa a mobilitat

Barcelona
turisme

30.000 persones a les jornades de portes obertes del Port de Barcelona

Barcelona
estats units

Augmenten a 15 els morts per tempestes i tornados als EUA

barcelona
societat

El TS estima un recurs de l’Ajuntament de Barcelona contra l’anul·lació de la taxa d’escombraries del 2020

Barcelona