“No es tracta de protegir una espècie, sinó totes”

És una obsessió del govern deixar de funcionar en compartiments estancs. Decidir les polítiques alimentàries, energètiques i ambientals en una mateixa casa estalvia temps de negociacions, perquè els dilluns tots els directors generals seuen a la mateixa taula... I és un encert.

En els últims deu anys hem perdut un 25% de biodiversitat i, alhora, la pagesia ha perdut conreus i pastures... i tenim el bosc més ple de combustible que mai. Quan una direcció general es mira el melic i considera que tallar un arbre és un assassinat, tenim un problema. Un 65% del país és massa forestal i estem en plena emergència climàtica. Si no som capaços de fer gestió forestal, això serà un polvorí.

Hem passat de tres milions anuals a divuit. Això vol dir que tenim més personal, podem formar més gent i modernitzar més maquinària. I hem de ser capaços d’augmentar més la inversió en benefici del conjunt del país. Al febrer vam tenir un incendi important al cap de Creus que es va aturar allà on estava conreat, on hi havia vinya i pastures. És importantíssim mantenir aquesta activitat, no només per un tema de sobirania alimentària, sinó també per una qüestió de gestió. No es tracta de protegir una espècie, sinó de protegir-les totes. Gestionar els boscos vol dir revalorar la fusta; cal que l’administració i el sector hi creguin.

No fem res més. Menys marcar els preus, fem moltes polítiques. Vam aprovar la llei d’espais agraris. En els anys de bonança, el que menys importava al país era el sector primari. No s’han fet polítiques valentes. Hem començat ara, no perquè paga la pena, sinó perquè és imprescindible. Des de la política s’han de marcar prioritats i això només es pot fer legislant. Hem de ser capaços que la ciutadania entengui que els bons productes són els que es fan des de la proximitat. Els hem de fer competitius. Hem de consumir diferent i produir diferent. Les comarques han de continuar vives i bategant i, perquè això passi, hi ha d’haver gent que s’hi guanyi la vida. La nostra pagesia està fent molts esforços... Al final, tot acaba pivotant a l’entorn d’un sol fet: si els sectors cooperessin, avançaríem a una velocitat extrema, però massa sovint competeixen. Necessitem un canvi de paradigma.

Sí. Ens hem pensat, fruit de l’egoisme, que els recursos són infinits. No hi ha planificació... Tant de bo haguéssim tingut una planificació fa deu anys.

Perquè la política té una cosa molt dolenta: treballa a curt termini, i això és d’una irresponsabilitat extrema. Ja sé que hi ha eleccions cada quatre anys, i abordar això és lent. Però fa 50 anys ja se’n parlava i fa un any acabem de crear el Departament d’Acció Climàtica. Tenim indicadors de fa anys, però costa prendre mesures valentes. Fins que no hem tingut el llop a dins de casa no hem actuat.

Els nostres boscos s’han d’adaptar al canvi climàtic i l’única manera és gestionar-los o cremar. Tenim les eines i professionals de primer ordre. És inevitable tenir incendis, però és important poder-los aturar.

Hem d’estar preparats. Venim d’un urbanisme desbocat i hem de sumar tots. I des del sector agrari ja no ens podem permetre perdre ni un pam més de terra.