Medi ambient

TERESA JORDÀ

CONSELLERA D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL

“No es tracta de protegir una espècie, sinó totes”

“Les comarques han de continuar vives i bategant i, perquè això passi, hi ha d’haver gent que s’hi guanyi la vida. No ens podem permetre perdre ni un pam més de terra”

“La política sempre treballa a curt termini i això és d’una irresponsabilitat extrema. Fins que no hem tingut el llop a dins de casa no hem actuat”

LA CARA DEL CANVI
És la cara del canvi al govern de la Generalitat. Després d’haver estat regidora i alcaldessa de Ripoll, i d’haver estat diputada i consellera d’Agricultura, Teresa Jordà condueix aquest mandat un gran transatlàntic creat per trencar les inèrcies de temps passats i afavorir un treball en equip en vista de les emergències generades pel canvi climàtic. I ho fa agrupant Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
Massa sovint els sectors competeixen en lloc de cooperar. Necessitem un canvi de paradigma

Ha assumit el repte de conduir una macroconselleria que és clau en el context climàtic en què ens trobem, incorporant en una mateixa taula tècnics que històricament havien treballat en tres departaments diferents.

Com i per què es crea aquest gran departament?
És una obsessió del govern deixar de funcionar en compartiments estancs. Decidir les polítiques alimentàries, energètiques i ambientals en una mateixa casa estalvia temps de negociacions, perquè els dilluns tots els directors generals seuen a la mateixa taula... I és un encert.
Com són les relacions entre Medi Ambient i Agricultura?
En els últims deu anys hem perdut un 25% de biodiversitat i, alhora, la pagesia ha perdut conreus i pastures... i tenim el bosc més ple de combustible que mai. Quan una direcció general es mira el melic i considera que tallar un arbre és un assassinat, tenim un problema. Un 65% del país és massa forestal i estem en plena emergència climàtica. Si no som capaços de fer gestió forestal, això serà un polvorí.
Han anunciat un increment d’inversió en prevenció.
Hem passat de tres milions anuals a divuit. Això vol dir que tenim més personal, podem formar més gent i modernitzar més maquinària. I hem de ser capaços d’augmentar més la inversió en benefici del conjunt del país. Al febrer vam tenir un incendi important al cap de Creus que es va aturar allà on estava conreat, on hi havia vinya i pastures. És importantíssim mantenir aquesta activitat, no només per un tema de sobirania alimentària, sinó també per una qüestió de gestió. No es tracta de protegir una espècie, sinó de protegir-les totes. Gestionar els boscos vol dir revalorar la fusta; cal que l’administració i el sector hi creguin.
Per què no s’inverteix perquè pagesos i ramaders no abandonin?
No fem res més. Menys marcar els preus, fem moltes polítiques. Vam aprovar la llei d’espais agraris. En els anys de bonança, el que menys importava al país era el sector primari. No s’han fet polítiques valentes. Hem començat ara, no perquè paga la pena, sinó perquè és imprescindible. Des de la política s’han de marcar prioritats i això només es pot fer legislant. Hem de ser capaços que la ciutadania entengui que els bons productes són els que es fan des de la proximitat. Els hem de fer competitius. Hem de consumir diferent i produir diferent. Les comarques han de continuar vives i bategant i, perquè això passi, hi ha d’haver gent que s’hi guanyi la vida. La nostra pagesia està fent molts esforços... Al final, tot acaba pivotant a l’entorn d’un sol fet: si els sectors cooperessin, avançaríem a una velocitat extrema, però massa sovint competeixen. Necessitem un canvi de paradigma.
Anem tard?
Sí. Ens hem pensat, fruit de l’egoisme, que els recursos són infinits. No hi ha planificació... Tant de bo haguéssim tingut una planificació fa deu anys.
Per què no es va fer?
Perquè la política té una cosa molt dolenta: treballa a curt termini, i això és d’una irresponsabilitat extrema. Ja sé que hi ha eleccions cada quatre anys, i abordar això és lent. Però fa 50 anys ja se’n parlava i fa un any acabem de crear el Departament d’Acció Climàtica. Tenim indicadors de fa anys, però costa prendre mesures valentes. Fins que no hem tingut el llop a dins de casa no hem actuat.
I ara què?
Els nostres boscos s’han d’adaptar al canvi climàtic i l’única manera és gestionar-los o cremar. Tenim les eines i professionals de primer ordre. És inevitable tenir incendis, però és important poder-los aturar.
A França, sí que es gestiona i aquest estiu hi hem vist grans incendis...
Hem d’estar preparats. Venim d’un urbanisme desbocat i hem de sumar tots. I des del sector agrari ja no ens podem permetre perdre ni un pam més de terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró
Xina

Pequín ordena retirar les aplicacions de Whatsapp i Threads

Barcelona

La lluita veïnal pel tancament de la cimentera arriba als jutjats per la via penal

MONTCADA I REIXAC

El corredor sud de Rodalies quedarà alterat tots els caps de setmana fins el juny

Castelldefels

Resolen l'avaria que havia afectat la telefonia mòbil al Ripollès

RIPOLL
ROSES

Reobren el camí de ronda entre les platges de Canyelles i Almadrava

ROSES
societat

L’Ajuntament reforçarà les línies de bus i ampliarà les restriccions de trànsit al voltant del Park Güell

barcelona