Medi ambient

Medi ambient

La benzina no s’avé amb el medi natural

La pràctica de l’enduro pels llocs prohibits posa en perill la fauna i la flora més fràgils

Els controls dels Agents Rurals han ajudat a reduir les infraccions

El Grup de Natura Sterna denuncia que s’obren corriols per fer circuits sense cap control

La part alta del Ridaura, amb espècies úniques, un dels llocs més amenaçats

La mala praxi provoca ferides irreversibles i un gran impacte sobre la fauna i la flora de l’entorn

La cir­cu­lació de motos d’enduro i quads per cor­ri­ols i camins tan­cats al trànsit moto­rit­zat està posant en perill la con­ser­vació d’alguns sis­te­mes natu­rals de les comar­ques giro­ni­nes i la super­vivència de les espècies de flora i fauna que hi habi­ten, algu­nes de les quals es tro­ben en greu perill d’extinció. Segons la nor­ma­tiva, els vehi­cles moto­rit­zats tenen pro­hi­bit l’accés a qual­se­vol cor­riol, però també a totes les pis­tes fores­tals de menys de qua­tre metres d’amplada. Tam­poc poden tran­si­tar camps a través ni per talla­focs, vies fores­tals d’extracció de fusta, camins rama­ders i lle­res dels rius, tor­rents o qual­se­vol altre cor­rent d’aigua. La nor­ma­tiva, a més, pro­hi­beix l’accés dels vehi­cles moto­rit­zats a les pis­tes de més de qua­tre metres d’amplada –que es senya­lit­zen a aquest efecte– quan és l’època de cria d’algu­nes espècies d’aus que hi fan la posta.

Les san­ci­ons que pre­veu la legis­lació van dels 300 als 30.000 euros, segons la gra­ve­tat de la infracció i el nivell de pro­tecció de l’espai natu­ral on s’hagi comès. El cos dels Agents Rurals asse­nyala que uns anys enrere el com­pli­ment de la nor­ma­tiva era menor, però durant el 2022 encara es van inter­po­sar 159 denúncies en 700 actu­a­ci­ons rea­lit­za­des a les comar­ques giro­ni­nes. “Fem con­trols de manera cons­tant i per­ma­nent cada cap de set­mana, a excepció del mesos de més calor”, explica Ignasi de Dal­ma­ses, cap del cos d’Agents Rurals a la demar­cació de Girona. Els con­trols en punts estratègics són una de les eines de què dis­posa el cos per evi­tar les infrac­ci­ons. Segons De Dal­ma­ses, encara que en alguna ocasió no s’arribi a for­mu­lar cap denúncia, la mera presència dels Agents Rurals ja pro­voca un efecte dis­su­a­siu. “Pot­ser aquell dia no pas­sarà cap moto, però, en canvi, tro­ba­rem cami­nants o ciclis­tes als quals infor­ma­rem de la fina­li­tat d’aquell con­trol. I si conei­xen algú que sol anar amb moto li expli­ca­ran que ens han tro­bat”, remarca. “La idea és que hi som i hi serem”, asse­gura Miquel Àngel Orta, cap dels Agents Rurals a la comarca del Gironès, que reco­neix que, en gene­ral, ara hi ha més cons­ci­en­ci­ació entre els usu­a­ris que no pas uns anys enrere: “Hi ha prac­ti­cants que fan les coses d’una manera cor­recta, no podem crear la imatge que tot­hom ho fa mala­ment. No totes les motos trin­xen el ter­ri­tori.” Orta explica que la mala praxi dels usu­a­ris que se sal­ten la nor­ma­tiva pot pro­vo­car “feri­des irre­ver­si­bles” en el ter­ri­tori. “Pro­vo­quen un gran impacte sobre la fauna quan és època de nidi­fi­cació i sobre la flora pro­te­gida. A més, cau­sen erosió pels cor­ri­ols en pen­dents impor­tants, fan xara­galls i quan plou l’aigua s’endú la sorra solta i la capa de matèria vege­tal”, explica.

Com que són poli­cia judi­cial, els Agents Rurals també com­pro­ven en els con­trols que els prac­ti­cants tin­guin la docu­men­tació en regla. Si no la hi tenen o no la por­ten a sobre, es pro­ce­deix al comís del vehi­cle, que queda immo­bi­lit­zat a la base fins que es pot acre­di­tar que es com­pleix la nor­ma­tiva. De Dal­ma­ses explica que cada cop és més rar tro­bar algun moto­rista sense asse­gu­rança o sense car­net de con­duir, però asse­gura que a vega­des es tro­ben motos sense matrícula de prac­ti­cants que tenen l’espe­rança d’esca­par-se dels con­trols que es puguin tro­bar. “Sal­tar-se un con­trol és deso­bediència, estan obli­gats a atu­rar-se”, acla­reix Orta. Esca­par-se, doncs, només afe­geix una infracció més a la comesa per haver pas­sat per un espai pro­hi­bit.

Turisme espor­tiu

Els Agents Rurals des­ta­quen que hi ha dos per­fils de prac­ti­cants ben dife­rents. D’una banda, els locals, que solen cir­cu­lar sols o en grups petits, i de l’altra, els turis­tes estran­gers, sovint de països amb gran tra­dició d’enduro com ara Holanda, Bèlgica i Ale­ma­nya, on la nor­ma­tiva encara és més res­tric­tiva que aquí. En aquest cas, per des­co­nei­xe­ment del ter­reny, els prac­ti­cants solen cir­cu­lar en grups més grans, gene­ral­ment guiats per un pro­fes­si­o­nal local o del seu país. De fet, són diver­ses les empre­ses que ofe­rei­xen paquets de viat­ges que inclo­uen allot­ja­ments en hotels de pobla­ci­ons de la Costa Brava, com ara Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Llo­ret de Mar, i sor­ti­des en moto pels espais natu­rals giro­nins, espe­ci­al­ment pels més pro­pers a aques­tes loca­li­tats, com és el cas del massís de l’Arde­nya.

En aquest sen­tit, el Grup de Natura Sterna, amb seu a la Vall d’Aro, ha denun­ciat en diver­ses oca­si­ons que algu­nes d’aques­tes empre­ses o guies sovint no com­plei­xen la nor­ma­tiva i fan pas­sar els grups de moto­ris­tes per camins pro­hi­bits. “Ens consta que n’hi ha que obren cor­ri­ols per fer cir­cuits que senya­lit­zen amb pin­tura”, explica Jaume Ramot, pre­si­dent de l’enti­tat. “Des­bros­sen el bosc de manera incor­recta i tallen plan­tes pro­te­gi­des. A més, amb el temps, aquests sen­ders s’ero­si­o­nen, s’hi fan xara­galls i, com que dei­xen de ser prac­ti­ca­bles i que­den en desús, n’obren d’altres. Al final el bosc sem­blarà un for­matge gruyère”, hi afe­geix Ramot.

De Dal­ma­ses explica que el cos d’Agents Rurals està en con­tacte amb els hotels on se solen allot­jar aquests grups per inci­dir en la neces­si­tat que res­pec­tin la nor­ma­tiva d’accés al medi natu­ral. “Fem actu­a­ci­ons infor­ma­ti­ves amb els res­pon­sa­bles d’alguns hotels que reben aquesta mena de grups, per tre­ba­llar en la pre­venció de l’incom­pli­ment”, asse­gura.

La fra­gi­li­tat del Ridaura

Una de les zones més sen­si­bles per on sovint tran­si­ten grups de motos és el curs alt del riu Ridaura, que forma part del muni­cipi de Lla­gos­tera i que en els mapes també surt iden­ti­fi­cat amb el nom de riera de Sant Bal­diri. Tot i els car­tells que adver­tei­xen de la pro­hi­bició de pas­sar-hi, col·locats tant pel Grup de Natura Sterna com pel con­sis­tori, de seguida s’iden­ti­fi­quen rode­res de vehi­cles per tota la llera del riu. Ramot explica que aquest és un indret d’un alt valor natu­ral i pai­satgístic perquè hi crei­xen algu­nes espècies úniques que es van “rari­fi­cant” a causa del canvi climàtic. És el cas de l’herba de la gota (Dro­sera rotun­di­fo­lia), una planta carnívora que creix en molts pocs llocs de Cata­lu­nya: “És més pròpia del Mont­seny, però allà ara està des­a­pa­rei­xent. Aquest és un dels últims reduc­tes on n’hi ha”, asse­gura Ramot. També s’hi troba la molsa Sphag­num sub­ni­tens, una raresa botànica amenaçada, comuna en alguns llocs del Piri­neu i el nord d’Europa, que en aquest indret ha tro­bat les con­di­ci­ons de tem­pe­ra­tura, inso­lació i humi­tat per con­ti­nuar exis­tint. “Si s’alte­ren aques­tes con­di­ci­ons, però, ens la car­re­ga­rem”, asse­gura. En els reser­vo­ris d’aigua del curs alt del Ridaura, a més, també s’hi troba l’espiga d’aigua, molt poc comuna, així com barbs de mun­ta­nya i angui­les. Ramot adver­teix, però, que alguns cor­ri­ols oberts perquè hi pas­sin les motos ame­na­cen direc­ta­ment la per­vivència d’aquests reduc­tes per­ma­nents d’aigua: “L’erosió que aques­tes motos pro­vo­quen en els cor­ri­ols és la que faria la natura en dos-cents anys. Amb el pas de les motos, la sorra queda solta. Quan plou, l’aigua s’endú aquesta terra fins a les gor­gues on hi ha aques­tes espècies. El riu cada cop porta menys cabal. Si a més col­guem de sorra aques­tes relíquies d’aigua, que són els reduc­tes d’ale­vins, mai més tin­drem aques­tes espècies.”

“Pre­te­nem ser curo­sos”

Aquest diari s’ha posat en con­tacte amb dues empre­ses que orga­nit­zen sor­ti­des en moto per a turis­tes estran­gers. Els res­pon­sa­bles de Moto­rad­ven­tu­res Costa Brava, empresa vin­cu­lada a l’allot­ja­ment Masia La Pineda, a Maçanet de la Selva, expli­quen que com­plei­xen la nor­ma­tiva en les sor­ti­des orga­nit­za­des i que infor­men els cli­ents que sur­ten pel seu compte: “No volem pro­ble­mes amb ningú, perquè nosal­tres matei­xos vivim de la natu­ra­lesa.” Asse­gu­ren que només pre­te­nen que els seus cli­ents gau­dei­xin de la “pre­ci­osa natu­ra­lesa” de les comar­ques giro­ni­nes. El guia holandès Mar­cel Davids, amb residència inter­mi­tent a Llo­ret de Mar, explica que és “molt curós” en les seves sor­ti­des i que només oca­si­o­nal­ment poden arri­bar a pas­sar per un cor­riol amb l’objec­tiu d’enllaçar una pista amb una altra.

Ridaura
La part alta d’aquest riu, que desemboca a Platja d’Aro, té un valor natural i paisatgístic molt alt per la presència d’algunes espècies de flora gairebé úniques a Catalunya, com ara l’herba de la gota, una planta carnívora. A la vegada, per la proximitat a la Costa Brava, és una de les zones sotmeses a més pressió per la presència de grups de turistes practicants d’enduro que s’allotgen en hotels de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar o Lloret de Mar i que sovint incompleixen la prohibició de passar per corriols, pistes tancades al trànsit per nidificació d’aus o lleres de rius.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia