Medi ambient

Medi Ambient

Gallecs fa endreça

El consorci que gestiona aquest espai natural protegit del Vallès acorda la regularització de les cases rurals, masies i terrenys situats dins de l’àmbit del parc

L’ús dels immobles que transferirà l’Incasòl haurà de respectar l’interès general i els objectius del pla especial urbanístic del territori, que s’aprovarà definitivament el 2025

“Farem tot el possible per mantenir el poble mil·lenari que som”, afirmen els veïns de Gallecs

Encaixat entre zones d’alta concentració urbana i industrial i l’autopista AP-7, Gallecs, un espai natural de més de 700 hectàrees situat a una quinzena de quilòmetres al nord de Barcelona, emprendrà finalment una ordenació llargament esperada. Aquest parc situat al Vallès és un autèntic pulmó verd metropolità que les lluites veïnals dels anys 70 van evitar que es convertís en una ciutat satèl·lit de 130.000 habitants, tal com tenien previst les autoritats franquistes de l’època. El 1980 l’espai de Gallecs va ser transferit a la Generalitat a través de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), dependent del Departament de Territori. Ara, més de quaranta anys després, el consell plenari de l’ens que gestiona aquest territori, el Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs –integrat per la Generalitat i els ajuntaments de Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac–, ha acordat requerir a l’Incasòl la regularització dels terrenys, masies i habitatges –tant els que estan buits com els que tenen situacions possessòries irregulars– per poder obtenir-ne la gestió.

Segons l’acord assolit en el ple de la setmana passada, el consorci és qui haurà de gestionar tot el patrimoni respectant l’interès general i els objectius que fixarà el pla especial urbanístic del parc territori de Gallecs. Aquest pla, que s’hauria d’aprovar el febrer del 2025, té com a objectius potenciar l’ús social de l’espai, preservar els seus valors naturals, paisatgístics i culturals, i fer-los compatibles amb l’aprofitament sostenible dels recursos agraris i forestals.

Abans de formalitzar la transferència dels seus sòls patrimonials al consorci i als municipis, l’Incasòl, com a propietari dels terrenys i els habitatges existents, haurà de fer les regularitzacions previstes dels immobles mitjançant contractes d’arrendament, masoveria urbana o cessions, sempre que siguin respectuosos amb el medi ambient, la utilització racional dels recursos naturals i les finalitats d’aquest espai lliure, no urbanitzable, d’interès natural.

“Hi ha una sèrie de masies, que són les que s’havien expropiat en origen, que són ara patrimonials de l’Incasòl. Hem de trobar la manera de recuperar-les, revitalitzar-les, que tinguin un ús vinculat al parc que, més o menys, pugui sufragar els costos de rehabilitació”, explica a El Punt Avui Maria Sisternas, directora de l’Incasòl.

Entre aquests usos vinculats al parc, el pla especial inclou els d’equipament, restauració, educatius, esportius, culturals i, fins i tot, turisme rural, en algun cas. “Aquesta és la voluntat: que les entitats o persones arrelades al territori i que tenen capacitat de desenvolupar els camps i cultivar-los s’hi puguin quedar i que trobem entre tots els mecanismes perquè aquestes rehabilitacions siguin efectives”, hi afegeix Sisternas.

Un cas remarcable és el de Can Cruz, masia del segle XVII actualment desocupada i en molt mal estat de conservació, que es vol convertir en un equipament estratègic que actuï com a pol dinamitzador de les activitats que es desenvolupin al territori. Així, es preveu situar-hi un centre de recerca en agroecologia de la Mediterrània, una escola de natura i un centre d’interpretació, un espai de formació/docència, espais polivalents, i la seu del Consorci de Gallecs. L’Incasòl destinarà 1,9 milions d’euros en els pròxims tres anys per a la seva rehabilitació.

“El que volem és que sigui un espai on es creï coneixement i ens en transfereixi dintre de l’agricultura ecològica, però també tot el que seria el medi natural i l’ús públic. El consorci sempre treballa amb l’equilibri entre aquests tres valors”, explica la gerent del Consorci de Gallecs, Gemma Safont. També està previst obrir un procediment per dinamitzar les masies de Can Banús i Can Xalet.

L’entrada en vigor del pla especial és una vella reivindicació de l’associació de veïns de l’Espai Rural de Gallecs, que temen per la continuïtat del nucli habitat, segons denuncia la seva presidenta, Ivana Morera. “No volem que es mori el poble. Molta gent pensa que, a la llarga, Gallecs es morirà. Nosaltres farem tot el possible per mantenir i enfortir la xarxa veïnal, per impulsar un projecte dinamitzador per conservar totes les cases i continuar la vida del poble mil·lenari que som”, explica. A Gallecs, antiga parròquia medieval, hi viuen unes cent persones, la majoria en cases expropiades.

Des de l’Incasòl, envien un missatge tranquil·litzador als veïns i asseguren que ja s’està treballant per donar resposta a les necessitats més urgents, implantar una xarxa d’aigua potable –actuació prevista en el pla d’inversions de cinc milions d’euros– i resoldre la manca de clavegueram. “És important que els residents de Gallecs tinguin la certesa que s’hi podran quedar, que ningú els farà fora, però que estem parlant d’una població molt més gran. Aquí hi ha uns beneficiaris del parc que són tots els ajuntaments i les seves poblacions, que no són poques, i per tant la intenció no és exactament que una determinada família vingui a ocupar una masia, sinó que aquestes masies tinguin un servei social i una vocació de servei. Hem d’anar a buscar els projectes que tinguin més benefici social per a l’entorn”, puntualitza Sisternas.

Des de l’any 2005, l’agricultura ecològica s’ha anat instaurant a Gallecs amb l’objectiu d’aconseguir un equilibri entre l’activitat agrària (element principal per a la sostenibilitat econòmica i social del territori), el medi natural i l’ús públic. Des del consorci defensen que el model d’agricultura ecològica fomenta la qualitat dels aliments, el comerç de proximitat, la incorporació de joves agricultors i contribueix a mitigar el canvi climàtic i potenciar l’associacionisme agrari i l’economia circular. Per dur-ho a terme, ha treballat amb productors ecològics del territori i també amb universitats per potenciar la recerca i la innovació aplicada a l’espai agrari, així com escoles, cooperatives de consumidors, restaurants de quilòmetre zero i entitats mediambientals i culturals del territori.

Tots els productes ecològics obtinguts al territori es comercialitzen amb un segell propi de Gallecs. La implementació del projecte agroecològic ha permès també crear petites empreses amb gent del territori, fet que fomenta l’economia local i la instauració de nous pagesos i elaboradors en aquest espai.

Ara, el que es pretén amb el nou pla especial i el pla de gestió del parc territorial que s’està redactant en paral·lel és “obrir Gallecs tenint en compte la gent que ha tirat endavant l’activitat agrària, que ha col·laborat amb el consorci i ha fet possible el projecte agroecològic”, afirma Safont, “que tinguem projectes europeus i siguem un model de referència en molts casos”. “Però també obrim Gallecs a nova gent, a nous projectes socials, nous projectes agroecològics que s’hi puguin instaurar”, assegura.

754
hectàrees
té l’espai natural de Gallecs, situat entre els municipis vallesans de Mollet, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Inauguració del mural en record de Salvador Puig Antich

BARCELONA
societat

Mor Bonaventura Riberaygua, el col·leccionista d’automòbils

Urbanisme

L’Ajuntament de Badalona ja ha gastat 300.000 euros en els blocs desallotjats

Badalona

Lluís Mateu i Riera rep el premi ‘Tres de Març’

salt
SOCIETAT

Concentració per reclamar la igualtat entre homes i dones en l’Església

BARCELONA

El temporal obliga a traslladar la fira d’editorials

l’escala
SALUT

Un recull d’eines permetrà avaluar l’impacte en salut de les actuacions municipals

BARCELONA

2.000 manaies col·lapsen el centre de la ciutat

banyoles
urbanisme

Invertiran 1,4 milions en l’entorn de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella

BARCELONA