Medi ambient

SEQUERA

Els embassaments que abasteixen els gironins cauen per sota del 20%

Les reserves dels tres embassaments que abasteixen el consum d’aigua potable per a la majoria d’habitants de les comarques gironines han caigut ja molt més avall respecte als nivells alarmants de l’anterior episodi de sequera dels anys 2007 i 2008. Aleshores, el 31 de març del 2008, sumaven només 95,92 hectòmetres cúbics (hm³ o milers de milions de litres), al 20,88% de la capacitat total del sistema de Sau-Susqueda i l’embassament de Darnius-Boadella. Però ahir, dilluns, segons les dades oficials de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el volum se situava força per sota, 90,22 hm³ i ja per sota de la cinquena part de la seva capacitat màxima, en un percentatge del 19,64%.

El conjunt dels reservoris que gestiona l’ACA a les conques internes catalanes –que inclouen també els rius Llobregat, Cardener, Foix i els pantans tarragonins de Siurana i Riudecanyes– van davallar ahir del mínim històric del 2008 –del 21,06% en conjunt–, amb un descens imparable que els situava ja en el 20,95%. Però en el cas dels estrictament gironins –les conques del Ter i la Muga–, la situació encara és una mica més extrema.

A Darnius-Boadella, l’escenari és força pitjor que ara fa 15 anys i mig, quan les reserves encara resistien al 23,9%. Ahir, se situava en un migradíssim 15,9%, només 9,72 dels 61,1 hm³ de volum màxim. Des que es va inaugurar l’embassament, el 1969, el moment més crític de reserves es va registrar el novembre del 1998, a un 13,66% i únicament 8,47hm³ retinguts per la presa, un rècord negatiu que al ritme de davallada de les darreres setmanes, si no plou, es podria tornar a assolir abans de final de mes.

Pel que fa a Sau i Susqueda, el primer embassament, a la comarca d’Osona, ja va vorejar mínims històrics a un 6% –el pitjor registre és encara el 5,77% de l’abril del 1990– aquesta primavera, quan es va decidir accelerar-ne el buidatge per preservar la qualitat de l’aigua i concentrar-la a Susqueda, que aleshores es va tornar a consolidar per sobre del 40%. Les pluges del maig i el juny el van tornar a fer revifar, però després d’un estiu molt sec, les pluges de finals d’agost i inicis de setembre només van poder frenar una davallada que l’ha tornat a deixar per sota del 16,7%, i amb el gran problema afegit que Susqueda ara ja es troba només al 22,7%. El 2008, l’embassament més gran de les conques internes, amb 233 hm³, va quedar a un mínim del 25,3%. I la situació encara podria ser pitjor, però després de l’excés de demanda i evaporació durant els mesos turístics de l’estiu, el ritme de davallada als dos embassaments s’ha contingut el darrer mes també a causa de les pluges que ja fa tres setmanes que han deixat de caure.

Mesures pal·liatives

La posada al màxim d’instal·lacions com ara la dessalinitzadora de Blanes, des d’inicis d’any, ha permès alleugerir el ritme de davallada de reserves a Sau i Susqueda, sobretot ja fora de temporada turística, per bé que la major part de la producció d’aigua abasteix el Maresme i l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i això, evidentment, contribueix, a més de l’esforç de la pagesia, que també s’ha ajustat, com per exemple al Baix Ter –amb menys producció d’arròs– o a l’Alt Empordà, amb menor superfície regada i conreus que demanen menys aigua, però els consums municipals, en algunes poblacions, continuen per sobre dels límits en escenaris d’emergència –a l’Alt Empordà– i encara d’alerta a la majoria de poblacions.

Des de l’ACA continuen analitzant consums excessius per municipis i han anunciat que a l’estiu ja van cursar 170 requeriments. Però al cor del problema hi persisteixen els problemes de fuites i, si no, distorsions, com ara la de Torrent, al Baix Empordà, que encara a l’agost presentava un consum mitjà de 1.010 litres diaris per habitant. L’alcalde, Josep Maria Ros, avançava ahir que aviat es reuniran amb la direcció de l’ACA per presentar-los el pla municipal contra la sequera, i mesures com ara la substitució dels comptadors analògics d’agulles per dispositius digitals, però amb la reivindicació que el gran establiment hoteler del municipi computi a part i “aprovi un pla i mesures independents”. És el mateix problema que afecta altres poblacions amb indústries càrnies o grans polígons que desvirtuen xifres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

habitatge

L’Estat descarta el topall al lloguer català i n’adopta un de global

barcelona

Vicent Partal tanca la XII Setmana dels Rahola

girona
societat

Manifest per afrontar els reptes de la gestió de l’aigua a la Conca de la Muga

Castelló d’empúries
ensenyament

Investiguen l’IES de l’Ebre de Tortosa per irregularitats laborals en les pràctiques escolars

TORTOSA

On són les advertències per la sequera del MWC?

Barcelona
societat

L’alcalde de Sant Julià confia trobar fórmules per restituir Medinyà com a poble

sant julià de ramis
Habitatge

Generalitat i Ajuntament es posen d’acord per inspeccionar els blocs de Badalona

Badalona
SEQUERA

Malestar per l’ús d’aigua a les mines del Bages

MANRESA
TRIBUNALS

Ratifiquen la querella per risc catastròfic de la presa de Riba-roja

Amposta