Medi ambient

CONSTANTÍ STEFANESCU

COORDINADOR CIENTÍFIC I CO-CREADOR DEL CBMS

“Els naturalistes volen ser a la xarxa”

La xarxa catalana de recompte de papallones diürnes és la tercera en l’àmbit europeu, darrere de l’anglesa, els pioners, i l’holandesa

El CBMS disposa de 350 voluntaris a Andorra, les Illes Balears i Catalunya

Cons­tantí Ste­fa­nescu és el coor­di­na­dor científic del Cata­lan But­terfly Moni­to­ring Scheme (CBMS) i també coor­dina el grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Natu­rals de Gra­no­llers (MCNG). Així mateix, és inves­ti­ga­dor asso­ciat del Creaf. Lidera la recerca sobre la migra­dora dels cards, de la ruta migratòria que segueix, i és expert en l’anàlisi de com el canvi climàtic i de pai­satge afecta la població de papa­llo­nes i la seva con­ser­vació. El 2018 va rebre el premi Marsh Lepi­dop­tera per la seva con­tri­bució en la con­ser­vació i inves­ti­gació dels lepidòpters a Europa.

Com es va ges­tar el CBMS?
Vaig ini­ciar la xarxa de recompte de papa­llo­nes pel meu compte l’any 1988. Tre­ba­llava com a autònom fent el segui­ment als Aigua­molls de l’Empordà, i quan es va crear el Depar­ta­ment de Medi Ambi­ent un biòleg dels Aigua­molls va entrar-hi a tre­ba­llar, i a pro­posta seva se’m va dema­nar mun­tar la xarxa per tot Cata­lu­nya el 1994. Al cap d’uns anys, l’actual direc­tor del MCNG, Toni Arri­za­ba­laga, va fer l’encàrrec de coor­di­nar-ho des del museu, i a par­tir de l’any 2000 va ser així.
Com va acon­se­guir tenir volun­ta­ris per al recompte?
Al començament era tot molt pre­cari, sense cap suport ins­ti­tu­ci­o­nal. Vaig con­tac­tar amb per­so­nes que conei­xia, que ja sabien de papa­llo­nes o que hi tenien un interès, per inten­tar convèncer-les, i l’Agnès Bat­lle va ser una de les pri­me­res. Vam començar a esta­blir poques esta­ci­ons de mos­treig, però aquest 2023 ja han estat gai­rebé 150 els punts de recompte i 350 volun­ta­ris. Ara ja rebem les pro­pos­tes, no cal que anem al dar­rere, són els natu­ra­lis­tes els que ens dema­nen de ser a la xarxa.
Qui coor­dina les xar­xes de recompte a Europa?
Gai­rebé tots els països d’Europa tenen una xarxa de recompte de papa­llo­nes amb les par­ti­cu­la­ri­tats d’aquell país. Els angle­sos ho van ini­ciar a mit­jans dels setanta, i tenen molta tra­dició. La ges­ti­o­nen des del punt de vista gover­na­men­tal, tenen un ins­ti­tut de segui­ment de la bio­di­ver­si­tat, és un fet de país. A Holanda l’any 1989 van ser els segons a tenir-ne, i és una ONG que es dedica a la con­ser­vació de les papa­llo­nes i que té una gran força al país. Nosal­tres, els cata­lans, hem estat els ter­cers a tenir la xarxa.
I a Cata­lu­nya d’on arri­ben els recur­sos?
El pres­su­post arriba a través del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica de la Gene­ra­li­tat, també hi ha una part que assu­meix l’Ajun­ta­ment de Gra­no­llers ja que té el museu, i després la Dipu­tació de Bar­ce­lona dona un suport que ha anat aug­men­tant perquè es faci el segui­ment als seus parcs natu­rals.
El CBMS ha fet 30 anys, i és el més antic de la Medi­terrània.
És tot un orgull. Tenim un suport sòlid que el que hem acon­se­guit té un interès científic. El fet d’haver cons­ci­en­ciat el món natu­ra­lista de l’interès per les papa­llo­nes, haver fet una escola, és una satis­facció.
I a l’Estat espa­nyol?
La xarxa és del 2015, i és una asso­ci­ació per a l’estudi de papa­llo­nes. El CBMS català és gene­ra­dor de pro­jec­tes. De fet, la xarxa espa­nyola s’ha fet després de veure que la nos­tra fun­ci­o­nava molt bé, i els vam asses­so­rar. El seu model pel que fa a infra­es­truc­tura és més pre­cari que el nos­tre, però fan camí.
Sou un viver de doc­to­rands?
Aquest any és el pri­mer que han sor­tit dues tesis de papa­llo­nes, la de l’Andreu Ubach i la del mallorquí Pau Colom. La seva arri­bada a l’equip ha fet que la xarxa a les Illes s’hagi estès molt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia