Medi ambient

Medi ambient

Monuments d’història viva

Els esforços per conservar les oliveres mil·lenàries de les Terres de l’Ebre comencen a donar fruits, en forma d’oli

L’objectiu és la conservació del paisatge i la biodiversitat, i la valoració dels oliverars monumentals

Protegides per llei des del 2020, algunes oliveres s’havien venut o espoliat i ara s’han començat a recuperar de vivers

El patrimoni ambiental, paisatgístic i cultural dels oliverars ha estat banalitzat amb el pas del temps
L’oli fet amb olives d’oliveres mil·lenàries ja està a punt per ser comercialitzat

La història de la cultura mediterrània està estretament lligada a l’olivera, que va ser un dels primers arbres que es van conrear. L’oli d’oliva s’utilitza des de fa mil·lennis –les primeres referències documentals són a l’antic Egipte– i el seu comerç va ser present en les diverses civilitzacions que van anar sorgint a les ribes del nostre mar. Exponents d’un model d’agricultura tradicional adaptat al territori, les branques d’olivera són també un símbol de pau. I, per descomptat, l’oli d’oliva forma part intrínseca de la saludable dieta mediterrània. Les majestuoses oliveres poden viure centenars d’anys i a Catalunya tenim el privilegi –per desgràcia, poc reconegut a la resta del territori– que s’han conservat oliverars mil·lenaris, sobretot a la plana del Montsià.

Reconeixement internacional

Moltes de les finques amb els exemplars més antics es troben a Ulldecona, però també en altres municipis com Godall, Freginals i la Sénia. A finals del 2018, aquests oliverars monumentals van ser declarats sistema important del patrimoni agrícola mundial (Sipam), per la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació). És un nomenament equivalent al de patrimoni de la humanitat que concedeix la Unesco. A Ulldecona, concretament, hi ha la que es considera l’olivera més vella de tot l’Estat espanyol, amb més de 1.700 anys. Però el reconeixement internacional no implica necessàriament el reconeixement nacional. Mentre que ningú toleraria que es perdés el patrimoni d’una església romànica, no passa el mateix amb aquests éssers vius, dels més vells –i també bells– del país.

Els problemes que viu la pagesia tradicional, amb la falta de relleu generacional i la competència de les explotacions intensives, van acabar portant els oliverars monumentals a una situació molt complicada. Algunes oliveres han estat venudes com a productes de luxe –a les xarxes socials se n’ofereixen per un mínim de 10.000 euros, advertint que a mesura que avanci el canvi climàtic seran cada cop més cares–, i d’altres han estat directament espoliades, davant la passivitat de les administracions.

No va ser fins al juny del 2020 que el Parlament va aprovar una llei de protecció, conservació i reivindicació de les oliveres i els oliverars monumentals, en què es reconeix que aquest important patrimoni ambiental, paisatgístic i cultural ha estat banalitzat amb el pas del temps i cal protegir-lo. Ara bé, el reglament que l’ha de desenvolupar encara no s’ha concretat i, a més, la llei se centra tan sols en les oliveres més grans, aquelles que tenen més de 3,50 metres de perímetre del tronc a 1,30 metres d’alçària, i no protegeix el paisatge dels oliverars monumentals en el seu conjunt. I permet, per exemple, moure de lloc les oliveres monumentals quan els propietaris ho requereixin, un fet que en pot posar en perill la supervivència.

El Gepec-EdC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) ja fa prop de dues dècades que treballa per reclamar la protecció dels arbres únics. El 2005, aquesta entitat ecologista del sud del Principat es va encarregar de fer un primer inventari de les oliveres monumentals del Montsià. Llavors se’n van comptabilitzar unes 1.600. Cap al 2018, al mateix temps que el paisatge mil·lenari rebia el reconeixement internacional, es va agreujar l’espoli de molts exemplars, perquè l’inici de la tramitació de la llei de protecció va esperonar aquells que en volien treure un profit immediat, abans que es prohibís. Després de l’aprovació de la llei, el Gepec-EdC ha aconseguit impulsar un projecte de conservació gràcies a una subvenció de la Fundació Biodiversitat (una entitat del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) dotada amb fons Next Generation.

L’objectiu és consolidar el que s’ha anomenat Reserva dels Oliverars Monumentals de les Terres de l’Ebre, un projecte que vol garantir la pervivència d’aquestes oliveres des d’un punt de vista pràctic, produint amb les seves olives un oli ecològic. “Es tracta d’aconseguir que els propietaris de les finques vegin que mantenir les oliveres mil·lenàries pot ser rendible, i fer-ho de manera respectuosa i sostenible”, explica el president del Gepec-EdC, Xavi Jiménez. De moment, l’entitat gestiona 90 hectàrees d’oliverars, ja sigui en propietat –han pogut comprar dues finques–, en arrendament –perquè els pagesos propietaris, ja grans, no se’n poden fer càrrec–, o bé a través del sistema de custòdia del territori. Aquest sistema és una figura que té el suport de la Generalitat i que consisteix a promoure acords entre propietaris i entitats conservacionistes per afavorir un bon ús dels recursos i els valors naturals, paisatgístics i culturals. A tot Catalunya, segons dades del 2021, hi ha 796 iniciatives de custòdia vigents, de les quals 505 són promogudes per entitats privades i 290, per entitats públiques, amb un total de 42.000 hectàrees terrestres custodiades.

En el cas dels oliverars monumentals, tot i que es parla de “reserva”, no es tracta de cap distintiu reconegut administrativament, no hi ha una figura concreta de protecció, tot i que podria arribar en el futur. “El concepte de reserva l’utilitzem com un símbol de distinció d’aquelles finques que participen en aquesta iniciativa de conservació. Sí que és veritat, i no ho hem de descartar, que la mateixa legislació preveu la possibilitat de crear reserves naturals privades. De fet, la majoria d’espais dels parcs naturals protegits que tenim a Catalunya són privats. Aquesta és una qüestió de futur, el que estem fent ara és implementar l’estratègia per fer que els oliverars siguin rendibles econòmicament i que aquesta rendibilització en garanteixi la conservació”, remarca Jiménez. Aquest gener es presentarà el resultat dels esforços fets fins ara: l’oli fet a partir d’olives mil·lenàries que està a punt per ser comercialitzat.

Bioeconomia

La producció d’aquest oli s’emmarca en l’anomenada bioeconomia: deixar de banda l’explotació agrícola comercial i passar a una agricultura ecològica que permeti conservar la biodiversitat de la fauna i la flora, el paisatge i també el patrimoni cultural, que en el cas dels oliverars inclou construccions emblemàtiques de pedra seca com ara enjubs, marges, barraques..., elements que configuren un dels paisatges agrícoles més antics del món. “Consumir aquest oli ajudarà no només els pagesos a guanyar-se la vida, també a conservar patrimoni natural i cultural. L’oli és la primera peça de l’estratègia per dinamitzar un territori tradicionalment deprimit com és el sud del país”, indica el president del Gepec-EdC.

Així, l’any passat, i gràcies a un ajut de la Diputació de Tarragona, es va treballar per extreure un gran volum de la biomassa que recobria les oliveres i n’impedia l’accés al tronc, una feina bàsica per a la recuperació dels exemplars. També s’han sembrat cobertes vegetals entre les oliveres per afavorir la biodiversitat i evitar l’erosió del sòl, i s’han recuperat més de 30 metres de marges de pedra seca. “Durant segles, els pagesos han construït aquest paisatge. Han cuidat les oliveres, n’han aprofitat el fruit, s’han refugiat a la seva ombra... I no les hem de deixar perdre”, conclou Jiménez.

Patrimoni natural i cultural

Protegir les oliveres mil·lenàries és també protegir la biodiversitat d’un paisatge excepcional i el patrimoni material i immaterial que s’ha generat al seu entorn al llarg dels segles. S’ha de tenir en compte que les Terres de l’Ebre són la zona de la península Ibèrica amb més concentració d’oliveres mil·lenàries per hectàrea, fet que els atorga un caràcter extraordinari. Pel que fa al seu valor ambiental, el Gepec-EdC du a terme diverses actuacions per protegir-lo. Un dels fets més sorprenents és que, als oliverars, s’hi estan trobant ratpenats de bosc i orelluts (Barbastella barbastellus i Plecotus auritus, respectivament). Són espècies gairebé amenaçades que estan estretament lligades als boscos vells, on poden trobar forats i esquerdes als arbres que els ofereixen el refugi necessari per viure. ”Veiem que, en vista de la mancança de boscos vells, aquests ratpenats aprofiten les oliveres monumentals com a hàbitat”, explica Xavi Jiménez. Des de l’entitat s’està fent el seguiment d’aquestes poblacions, afavorint-les amb caixes refugi, ja que la seva presència ajuda a reduir plagues d’insectes associats a les oliveres. També s’estan instal·lant caixes niu per a diferents espècies d’ocells, i en una de les finques s’ha construït una bassa per a amfibis i mamífers. D’altra banda, els oliverars també s’han convertit en un espai per a l’educació ambiental i la transmissió de valors relacionats amb la cultura popular. N’és un exemple la Jota sota l’Olivera, un miniprojecte enfocat a les escoles que combina l’interès pel paisatge dels oliverars monumentals amb la cultura de la jota.

Oliveres rescatades

Al desembre es van començar a replantar a Godall, al Montsià, sis de les 48 oliveres que la Generalitat ha rescatat de vivers de la comarca després que fossin arrencades dels seus espais originals. La iniciativa, amb un pressupost de 644.100 euros, s’emmarca en el que preveu la llei de protecció del 2020, a partir de la qual va quedar prohibida la comercialització d’aquests arbres mil·lenaris. Des els serveis territorials d’Acció Climàtica a les Terres de l’Ebre, es va fer un triatge de les oliveres més antigues i es va contactar amb alcaldes de la zona per trobar espais on fer la replantada, tenint en compte les seves característiques i evitant llocs poc adequats, com les rotondes de les carreteres. A Godall, per exemple, s’han escollit uns terrenys municipals, de fàcil accés, a l’esplanada que es troba abans del cementiri, per replantar les sis oliveres. Les 42 restants es repartiran en set municipis més (Santa Bàrbara, Amposta, Masdenverge, Alcanar, Ulldecona, Freginals i Mas de Barberans). A part de recuperar els arbres, una segona mesura prevista és poder fer arribar les ajudes per a la conservació als seus propietaris i gestors. Per fer-ho, s’està enllestint el catàleg d’exemplars i s’ha d’acabar de desplegar la llei amb la seva reglamentació. Aquest any, a més, s’ha de crear una taula d’experts. La normativa també ha permès fer immobilitzacions d’arbres que es volien arrencar i comercialitzar de manera improcedent. Fins al desembre, els Agents Rurals havien detectat com a mínim tres finques on això estava a punt de passar, i ho van impedir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Nou episodi en la guerra per les terrasses

Barcelona
El millor camp per on córrer
crònica

El millor camp per on córrer

Memorial sota els pantans

Barcelona
Societat

L’Ajuntament de Badalona no paga i l’únic centre públic d’acollida tancarà

Badalona
SOCIETAT

Creen la comissió del Pacte per la Ronda de Dalt que decidirà els usos en el tram cobert

barcelona
Societat

Mor el periodista José Antonio Sorolla

Renovaran sis depuradores i col·lectors a tres urbanitzacions

TERRASSA
MEDI AMBIENT

Comencen les actuacions prèvies per a la restauració ambiental del meandre de Flix

FLIX
trànsit

L’enxampen a 195 km/h en una carretera limitada a 90

Ciutadilla