Amb els ulls implorant al cel
Els registres mitjans de pluja del litoral i prelitoral gironí són els més baixos dels últims 58 anys
A la resta de les comarques de Girona, les dades recollides s’acosten molt als mínims dels últims 40 anys
La mitjana històrica és de 1.200 l/m² al Pirineu, 1.000 al Prepirineu i entre 600 i 700 del litoral
Només es pot fer una aproximació gironina a la pluviometria després d’anys d’observació
Les comarques gironines s’acosten al llindar més baix de precipitacions anual dels últims anys: al Pirineu i Prepirineu, al dels últims 40 anys, i al litoral gironí, al dels últims 58, i això fa més dramàtica la situació dels pantans i de molts trams dels rius de la demarcació. Es fa molt difícil establir una dada global de pluviometria històrica per al conjunt de les comarques gironines i, per tant, només es pot fer una aproximació, resultat de molts anys d’observació, segons remarca el meteoròleg de la Vall de Bianya, Jordi Zapata, que és membre de la Xarxa d’Observadors Meteorològics del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC); també de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i soci de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics. I d’acord amb aquesta aproximació, la mitjana anual de pluviometria al Pirineu de Girona és de 1.200 litres per metre quadrat; a l’Alta Garrotxa, Collsacabra i capçaleres del Fluvià i Brugent, de 1.000; a les comarques prelitorals, de 800, i a la zona marítima, d’entre 600 i 700.
Al sector pirinenc, els registres de pluja o neu (a les cabanes del Catllar de Vilallonga de Ter, a 1.449 metres d’altitud) marquen la tendència a la baixa, tot i que el descens no ha estat tan acusat com a la resta del territori gironí. La sèrie és des del 2018. El mínim de la zona són els 895 litres per metre quadrat del 2022. L’any passat, se’n van recollir 923,1. Al Prepirineu (Alta Garrotxa) i al Collsacabra, tampoc no s’ha acabat d’arribar a mínims històrics. Els del 2023 (724 litres per metre quadrat de mitjana anual) s’han acostat al més baix: els 663,8 del 2012. Són dades de l’estació de la vall de Farró de Bianya. L’històric dels altres registres més baixos són els 671,2 litres per metre quadrat del 2019 i els 678,7 del 2007. De la mateixa estació meteorològica, destaca que la mitjana estival d’aquests últims 40 anys ha estat de 254 litres per metre quadrat, amb el 1999 com el més sec (89,3). El de l’estiu passat és de 200. A les valls d’Olot, la pluviometria mitjana anual del 2023 s’acosta també al mínim històric. S’han recollit 632,5 litres per metre quadrat, prop dels 603 del 2019.
El litoral gironí ha registrat el 2023 la pluviometria més baixa des del 1966, un total de 236,3 litres per metre quadrat, segons la sèrie recollida pel meteoròleg de l’Estartit, Josep Pascual, que és col·laborador de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, i com Zapata, de l’Agència Estatal de Meteorologia, del Servei Meteorològic de Catalunya i soci de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics. El segon registre històric més baix és el del 1973, amb 266,7 litres per metre quadrat, i la mitjana anual de tot el període és de 572,5. Quant al nivell del mar, s’ha produït una pujada pràcticament lineal des del 1990 d’11 centímetres.
Per altra banda, i sempre segons les dades de Josep Pascual, la temperatura mitjana de l’aire del mar ha pujat dels 14,4 graus als 17,5, amb pics rellevants els anys 1983 i 1989. A la superfície, s’ha incrementat dos graus, sobretot entre el 2021 i el 2023, i a 80 metres de profunditat l’increment ha estat d’un grau, dels 13 i escaig als 14 i escaig, amb una punta de 14,5, sobretot a partir del 2014, i per sobre dels 14 graus també el 1997 i el 2007.
Alarmisme
Jordi Zapata evita l’alarmisme, tot i que aposta per un canvi de model de desenvolupament i formes de vida més sostenibles que es duguin a terme de forma planificada i en equilibri amb tots els sectors. Segons ell, l’informe de l’any agrícola de l’Agència Estatal de Meteorologia conclou que l’últim any d’aquesta escala ha estat molt sec, però també recull que a la façana atlàntica ha estat molt humit. “A Catalunya, hi ha molta aigua a la Noguera Pallaresa i a la Ribagorçana, i els pantans d’Aragó vessen aigua”, diu. I hi afegeix: “Estem generant ambients tòxics, però això no té res a veure amb el canvi climàtic. Tot el que passa ho posem a dins del canvi climàtic.” Zapata anima a trobar solucions de futur que passen pel respecte a les persones i al planeta. I rebla: “El planeta té capacitat d’adaptació des del punt de vista climàtic.”
Per la seva banda, Josep Pascual posa l’accent en l’increment de les temperatures arreu del planeta per les conseqüències que pot tenir. En aquest sentit, remarca la importància que tenen els corrents marins per a la regulació de les temperatures a escala planetària. Pascual detalla que s’estan duent a terme estudis sobre el desglaç polar i que la comunitat científica està avaluant els profunds canvis que pot provocar al clima de la Terra el de la zona de Groenlàndia.
“El nivell del mar puja i això és pel canvi climàtic”
“L’increment de la temperatura i del nivell del mar, indubtablement, tenen a veure amb el canvi climàtic”, afirma Josep Pascual, i segons ell, una bona prova són els metres que ha reculat la platja de l’Estartit entre el 1993 i el 2022, en part a causa de l’augment del nivell del mar. Explica que als oceans la pujada de temperatures és molt més lenta per l’elevada calor específica i la barreja d’aigües entre la superfície i nivells inferiors, i alerta del perill que afecti la posició de les altes i baixes pressions en l’àmbit mundial i puguin canviar els vents dominants. “L’observador de l’Escala, Sergi Corral, ha fet un estudi en què ha detectat una disminució de les tramuntanes durant els darrers anys”, ha indicat. I hi afegeix: “Els corrents marins tenen un paper important en la regulació de les temperatures en l’àmbit planetari. En zones polars, les aigües fredes, més pesants, s’enfonsen i fan un recorregut pels oceans, i transporten calor des de les zones tropicals cap a les polars i refresquen les primeres amb aigües de les polars. Els investigadors estan detectant que, a causa del progressiu desglaç dels pols, aquest corrent s’està debilitant en zones properes a Groenlàndia i això podria comportar temperatures més altes en zones equatorials i que els gels avancin en zones temperades”, conclou.
“Sant Jaume buida la carbassa i després...”
“Sant Jaume buida la carbassa i després li costa omplir-la”, diu Jordi Zapata, i recorda que aquesta dita popular reflecteix les fluctuacions del clima pròpies de la zona mediterrània. Zapata explica que el 2020 hi va haver una gran aportació d’aigua als aqüífers amb el Glòria i el Filomena i que ara es passa per una etapa de falta d’aigua. Qualifica d’anomalia els valors mitjans climàtics i ho exemplifica amb l’increment de temperatures màximes que s’han enregistrat des de l’any 2000 fins a l’actualitat, fora dels valors habituals. Això no obstant, aclareix que ell se situa entre els que neguen el canvi climàtic i els que tot ho atribueixen al canvi climàtic. El meteoròleg convida a reflexionar a escala planetària i amb períodes molt més amplis. Així, doncs, explica que entre el 1600 i el 1800 es va enfredorar el temps i es van formar les glaceres del Pirineu. “No es pot pas dir que, en aquell moment, el canvi fos influït per l’acció humana, com ara assenyalen molts científics respecte al canvi climàtic actual. Segurament, hi influeixen causes com la contracció planetària, canvis en l’òrbita solar, etc.”, diu. No nega la influència que en l’actualitat hi tenen l’ús de combustibles fòssils, les emissions de CO2, però també aspectes com l’increment de població.
