Medi ambient

MEDI AMBIENT

Projecte per eradicar l’ungla de gat dels penya-segats del Cap de Creus

La Diputació de Girona ha iniciat els treballs verticals en penya-segats del Cap de Creus per eradicar l’ungla de gat, una flor invasora de ràpid creixement que competeix contra la vegetació autòctona. Les actuacions, segons explica la corporació en un comunicat, es portaran a terme de forma manual durant els propers tres anys en 21 hectàrees de zones del Port de la Selva, Cadaqués i Roses, en el marc del projecte LIFE medCLIFFS. La inversió per retirar dels penya-segats litorals aquesta espècie exòtica invasora, que afecta la vegetació autòctona i altera l’hàbitat i la biodiversitat present serà de 175.482,25 euros.

L’expansió de la flora exòtica invasora s’han convertit en un problema a Catalunya i, especialment, a les zones costaneres de les comarques gironines. El clima temperat, l’alt grau d’activitat humana i l’enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d’infraestructures que afavoreix el pas de molts organismes, n’han facilitat l’expansió. I la seva capacitat d’adaptació a qualsevol ecosistema la converteixen en una greu amenaça per al paisatge genuí del territori, la seva biodiversitat i també la salut de les persones.

Per tal de frenar-ne la propagació, la Diputació de Girona, a través del servei de Medi Ambient, ha començat treballs per a l’eradicació de l’ungla de gat (Carpobrotus edulis) al Parc Natural de Cap de Creus. L’actuació consistirà en la retirada manual d’aquesta espècie en espais verticals, després d’haver-se introduït a la demarcació a través de la jardineria i naturalitzar-se en diversos penya-segats.

El Parc Natural de Cap de Creus, també en el marc del projecte LIFE medCLIFFS, durà a terme treballs complementaris per a l’eradicació d’aquesta espècie en jardins privats i en espais naturals planers que no requereixen treballs en altura.

D’origen sud-africà, l’ungla de gat és una planta reptant amb nombroses fulles carnoses de color verd a vermellós. Suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs, raó per la qual s’ha utilitzat per prevenir l’erosió de talussos i dunes. En tot cas, el seu creixement ràpid li permet envair platges i penya-segats litorals i competir contra la vegetació autòctona, amb les conseqüències que això genera en els hàbitats i la biodiversitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

En Joan, en Musa i les cosidores, un exemple de la diversitat de Salt

salt

L’AMB impulsa un servei metropolità de moto elèctrica compartida

Barcelona

Segellat de juntes, canvi de vàlvules i rajoles per obrir la piscina de Vallparadís el 22 de juny

Terrassa

S’amplien els topalls d’ingressos per tenir la T-Blanca dels busos

Terrassa
mediterrani

Llibertat pels nou acusats a Grècia del naufragi del pesquer 'Adriana'

barcelona
economia

La moda del te i les infusions creix

Barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Es constitueix un nou Consell Assessor de Patrimoni Cultural

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Una forta pedragada afecta diversos punts del territori gironí

serinyà

Comencen a enderrocar l’edifici de l’antic prostíbul Vicente Ferrer

La Canonja