Medi ambient

L’arbrat urbà també pateix

Espígol, romaní i cactus prenen el relleu en les plantes de jardí per les limitacions del reg

Els ajuntaments estan substituint arbres com oms o pollancres per altres de més resistents

A Barcelona fins al febrer s’ha detectat la mort d’uns 2.000 arbres dels 250.000 que hi ha

No només els boscos han de fer front a l’estrès hídric provocat per la falta de pluges i les altes temperatures. Els parcs, els jardins i en general totes les zones verdes també pateixen. En vista de les restriccions de reg, molts particulars estan modificant els seus jardins amb espècies autòctones més resistents. L’espígol, el romaní, els cactus o els agapants (una planta africana amb flors de color violeta) són algunes de les espècies de plantes que s’estan generalitzant.

La gespa natural no té massa futur, en previsió que la disponibilitat d’aigua serà cada cop menor. Hi ha qui s’apunta a la gespa artificial, tot i que pot agafar altes temperatures i la seva producció no és sostenible. Per això els espais amb gesta seran cada cop més difícils de trobar en zones públiques, ja que molts ajuntaments opten per alternatives més adaptables a l’emergència climàtica.

Històriques

En el cas de Barcelona, fonts municipals expliquen que des de fa anys s’està duent a terme un treball de plantació d’espècies arbòries de clima més càlid. Algunes d’aquestes espècies, per exemple, comencen ja a ser històriques, com les que es van plantar a Montjuïc el 1929, introduïdes per Forestier i Nicolau Maria Turdurí: xicrandes i tipuanes que són espècies originàries de l’Amèrica del Sud però que s’adapten perfectament al clima de la ciutat. Aquestes espècies s’han plantant des de llavors de manera abundant, tant en carrers com en parcs.

Un altre pas important en la introducció de noves espècies va ser en els anys noranta, coincidint amb l’època olímpica, quan es va començar a substituir el plàtan que dominava els carrers del centre de la ciutat per espècies més adaptades com el lledoner, la sòfora o la mèlia. En els últims cinc anys, el servei de Parcs i Jardins està plantant arbres que suporten molt bé les condicions de sequera extrema i altes temperatures, com l’arbre del foc, l’ipé, la corísia o l’arbre del corall.

Beneficis ambientals

Fonts del servei expliquen que també es planten palmeres i agavàcies –que, com els anteriors, tenen un metabolisme adaptat– però no són espècies a potenciar en els carrers, ja que els serveis ambientals que donen –l’ombra o la retenció de contaminants– són limitats. Per això, es potencien més les espècies de climes temperats o sub-tropicals, que provenen predominantment de l’Amèrica del Sud, la Xina, Sud-àfrica o la regió mediterrània d’Austràlia.

Les espècies que s’han deixat de plantar perquè presenten una baixa resistència a les condicions de sequera i a les altes temperatures són: tots els pollancres, els til·lers, els castanyers d’Índies, els cedres i altres coníferes. Durant aquests últims mesos les tasques de reg de l’arbrat han anat evolucionant adaptant-les a cada moment i a les condicions que marcaven els decrets de sequera. Des d’inicis de febrer, l’arbrat de Barcelona es rega només amb aigua freàtica i se’n fa reg de supervivència. El dispositiu actual permet regar uns 85.500 arbres, amb una periodicitat que varia entre una i tres setmanes depenent de les necessitats de cada espai. Segons les mateixes fonts, des de la fase d’excepcionalitat per sequera s’ha efectuat un seguiment de l’estat dels arbres de la ciutat, uns 250.000, amb l’objectiu de veure’n l’evolució. Segons les dades recollides, l’estimació de mortalitat d’arbrat a la ciutat fins al febrer del 2024 ha estat d’uns 2.000 exemplars.

Verificar l’estat dels arbres és bàsic per a la seguretat de les persones: l’estiu passat una noia de 20 anys va morir en caure-li a sobre una palmera al barri del Raval. Evidentment, la mortalitat de l’arbrat públic no és exclusiva de Barcelona i en molts altres municipis s’estan talant o retirant arbres morts per evitar riscos. N’és un exemple Vilanova i la Geltrú, on s’han tallat més d’un centenar d’arbres morts o malalts, sobretot oms i pollancres, per substituir-los per altres espècies més resistents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

medi ambient

Refan platges a Platja d’Aro i Sant Antoni

PLATJA D’ARO / SANT ANTONI DE CALONGE
Puigcerdà

ERC veu irregular la inactivitat d’un rentador d’autos

Puigcerdà
BANYOLES

Nova reunió de la comunitat educativa per l’escola Camins

banyoles
enoturisme i gastronomia

Carme Ruscalleda, premi ‘Premi Bite honory award’ per la difusió de la cultura culinària

Barcelona

Som Sostre demana un nou model per atendre els sense llar

girona
urbanisme

La Rambla encara la fase de reforma més complexa pel que fa a mobilitat

Barcelona
turisme

30.000 persones a les jornades de portes obertes del Port de Barcelona

Barcelona
estats units

Augmenten a 15 els morts per tempestes i tornados als EUA

barcelona
societat

El TS estima un recurs de l’Ajuntament de Barcelona contra l’anul·lació de la taxa d’escombraries del 2020

Barcelona