Medi ambient

Les quatre finques on hi ha la llavor de l’agricultura del futur

Cultius regeneratius del Penedès, el Baix Camp, la Garrotxa i l’Urgell es reivindiquen com a actius contra el canvi climàtic

Científics del Creaf volen demostrar que obtenen millors productes i sòls més fèrtils i vius que retenen més aigua i també CO2

No llaurar el camp i tenir-hi una coberta vegetal són algunes de les pràctiques d’aquest sistema de cultiu

Tot passejant per un entorn rural, no hauria de sobtar gaire trobar-se un ramat d’ovelles. O un camp ple d’herbes i insectes. Ni tampoc una vinya de merlot amb els ceps perfectament arrenglerats. Però sí sorprèn molt més veure tots aquests elements confluir en un únic espai i moment, tret que ens trobem a Pacs del Penedès. En aquest poble al cor de la comarca, el celler Família Torres té la finca Mas La Plana, on fa tres anys que aplica tècniques de viticultura regenerativa. Entre el final de la verema, a l’octubre, i l’aparició dels brots dels ceps, a finals de març, fan pasturar tres ramats d’ovelles entre les vinyes. El bestiar millora la fertilitat del sòl de manera natural i, mentre s’alimenta, ajuda a mantenir una coberta vegetal homogènia que també repercuteix en la biodiversitat d’aquestes terres, que no es tracten ni amb fertilitzants ni amb pesticides de cap mena.

Aquest és un dels exemples d’agricultura regenerativa que s’estan desenvolupant arreu del país i un dels que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) està controlant de ben a prop en el marc del projecte Regenera.cat. Per fomentar aquest model agrícola, els investigadors analitzaran durant dos anys l’experiència de quatre finques catalanes que fa temps que implanten aquest tipus d’agricultura. Cadascuna és en una demarcació diferent i té un perfil específic, però totes quatre ja han experimentat unes millores en la qualitat del sòl i la biodiversitat que ara cal validar amb dades científiques.

El model d’agricultura regenerativa es basa a eliminar la llaurada dels camps, així com la utilització de productes químics i també la maquinària pesant. Un dels principals trets distintius d’aquest mètode són les cobertes vegetals del sòl, que tant poden ser de plantes adventícies –popularment conegudes com males herbes– com de varietats escollides o, fins i tot, de vegetals morts. “El més important és que no quedi el terra nu i completament exposat, que hi hagi una coberta que redueixi l’impacte de la temperatura i les pluges. Això ajuda a retenir la humitat al terra i millora molt l’oxidació”, explica Javier Retana, catedràtic en ecologia i investigador principal d’aquest projecte. Els cultius regeneratius també poden integrar-hi la ramaderia. “Està demostrat que aquestes pràctiques afavoreixen la biodiversitat de l’entorn i augmenten considerablement la fertilitat del sòl i la seva capacitat de fer front al canvi climàtic i la sequera”, diu Retana.

El Creaf col·laborarà durant dos anys amb el centre tecnològic BETA de la Universitat de Vic per prendre mostres de les parcel·les regeneratives i comparar-les amb d’altres de cultius similars de la mateixa regió que segueixen tècniques convencionals. “Així podrem observar les diferències en la quantitat i diversitat de pol·linitzadors, la fauna edàfica, la qualitat i fertilitat del sòl i la productivitat dels cultius”, apunta Retana.

Primers resultats engrescadors

A la finca Planeses, a Sant Ferriol, el Creaf ja fa gairebé vuit anys que implementa aquest model amb horta i ramaderia. “Una de les dades clau és que, els últims cinc anys, la matèria orgànica s’ha quasi triplicat i la capacitat de retenir aigua ha augmentat entre un 15 i un 20%”, manifesta Marc Gràcia, investigador del centre de recerca ecològica i coordinador del treball a la finca. Com que el cultiu regeneratiu pot retenir més aigua, els seus sòls tenen més capacitat per adaptar-se a les condicions extremes de sequera, unes propietats cada cop més importants considerant l’escenari actual de canvi climàtic.

I, justament en aquest sentit, els defensors d’aquestes pràctiques també en destaquen el paper que poden tenir per frenar l’escalfament global. En no utilitzar maquinària pesant, no només s’eviten emissions i una despesa energètica important, sinó que la major salut del sòl pel fet de no llaurar-lo l’habilita per absorbir molt més CO2 atmosfèric, emmagatzemant-lo en forma de carboni al sòl. “Tot i que l’agricultura és responsable d’emissions i, per tant, del canvi climàtic, amb aquestes pràctiques agrícoles relativament senzilles sabem que és al contrari, que es contribueix a mitigar-lo”, convenen els dos investigadors del Creaf.

A la finca garrotxina també s’ha constatat un augment molt important de la biodiversitat. En aquest sentit, estudis recents revelen que en una passejada per una pastura o hort regeneratiu hi ha sis vegades més pol·linitzadors que en una parcel·la no regenerativa, un fet que també pretén comprovar aquest estudi.

L’increment de la diversitat de la fauna associada als cultius també l’ha percebut Ernest Mas, pagès de VerdCamp Fruits, la tercera de les finques implicades en el projecte. A la seva gran horta de Cambrils practiquen “l’intercropping floral”, és a dir, la plantació de flors entre els cultius per a afavorir la biodiversitat. “Hem observat un gran increment de papallones, abelles i fauna auxiliar als camps que ens ajuda a tenir menys plagues i que els cultius estiguin més ben pol·linitzats. I això fa que, en molts casos, millori la nostra producció.”

D’aquí que, més enllà dels indicadors de fertilitat del sòl o de biodiversitat, també s’analitzaran el nivell de producció dels cultius i la qualitat dels productes que hi creixin. “Creiem que en faran tant o més que l’agricultura convencional i que la densitat nutritiva dels vegetals també serà més alta”, pronostica Retana, investigador principal del projecte.

El pòquer de parcel·les regeneratives el tanca la finca familiar d’arbres fruiters de Pomona Fruits, a Ivars d’Urgell. Ja fa dotze anys que van apostar per aquest model aplicant-lo a camps de pomers i perers i ara ja tenen una producció sostenible i una qualitat de producte molt elevada. Com la resta de participants, l’experiència els diu que establir aquest nou model és un procés lent, que els primers anys són complicats, però que a la llarga serà més beneficiós i passaran a ser un nou actor compromès a fer front al canvi climàtic.

Més enllà del model ecològic
El terme agricultura regenerativa el va definir per primera vegada a principi de la dècada del 1980 l’Institut Rodale. Aquesta organització nord-americana el proposava com una alternativa real a l’agricultura convencional que, en comptes de deteriorar la terra i la salut del planeta, fa un pas més enllà del model ecològic i no només no danya el sòl, sinó que en potencia la recuperació fent augmentar el contingut de matèria orgànica, la capacitat de retenir i aprofitar l’aigua i la biodiversitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lloret de Mar

L’ambient dels indians envaeix tots els racons del centre de la ciutat

Lloret de Mar
Vidreres

Tres dies sense aigua en algunes zones d’Aiguaviva Parc

Vidreres
Urbanisme

Obre un punt d’informació sobre la remodelació de la Rambla de Barcelona

Barcelona
societat

Els interins surten al carrer per reclamar passar a ser indefinits

barcelona
societat

La façana de l’antic teatre Odèon ja llueix els colors originals

girona
salut

Els SSIBE lamenten que es posi en dubte la gestió sanitària al Baix Empordà

palamós
Cassà de l Selva

Quim Nadal inaugura la Fira del Tap i del Suro fent una crida a tornar a les arrels

Cassà de la Selva
regne unit

Caterina de Gal·les reapareix en públic

barcelona
SOCIETAT

Barcelona posa més papereres antigavines i d’autocompactació

Barcelona