Medi ambient

Medi ambient

Formaran voluntaris per preservar la tortuga careta al Garraf i el Baix Penedès

El grup d’estudi i pro­tecció dels eco­sis­te­mes cata­lans –GEPEC-Eco­lo­gis­tes de Cata­lu­nya– ha ini­ciat una cam­pa­nya per for­mar volun­ta­ris que aju­din a vigi­lar la posta d’ous que cada estiu fan les tor­tu­gues careta a les plat­ges del Gar­raf i del Baix Penedès. Si bé l’ONG fa anys que tre­ba­lla a gran part del lito­ral català, aquest estiu s’ha pro­po­sat foca­lit­zar l’atenció en els sis muni­ci­pis d’aquesta franja per enfor­tir un equip de volun­ta­ris que vet­lli pel seu ter­ri­tori. Amb el pro­jecte Ras­tres de vida, l’enti­tat eco­lo­gista es pro­posa atraure almenys una desena de volun­ta­ris de cadas­cun dels sis muni­ci­pis per fer dife­rents tas­ques de vigilància de les tor­tu­gues. GEPEC ha pre­sen­tat la cam­pa­nya aquest dilluns i els pro­pers dies farà for­ma­ci­ons gratuïtes a Sit­ges, Vila­nova, Cube­lles, Cunit, Cala­fell i el Ven­drell.

Des de GEPEC-Eco­lo­gis­tes de Cata­lu­nya recor­den que les postes d’ous de tor­tuga careta han anat a més les últi­mes dècades, amb una tendència crei­xent que es repe­teix a dife­rents punts del Medi­ter­rani. Un dels motius que ha conduït les tor­tu­gues cap a aquesta zona seria l’evo­lució de les tem­pe­ra­tu­res. “Per super­vivència de l’espècie, colo­nit­zen noves àrees, ja que la calor activa un gen dels embri­ons que fa que es desen­vo­lu­pin més feme­lles”, explica el tècnic de pro­jec­tes soci­o­am­bi­en­tals de GEPEC, Xavi Pedro, que recorda que la super­vivència dels ous de tor­tuga careta és d’1 de cada 1.000.

L’any pas­sat arreu de la costa cata­lana es van comp­tar deu postes d’ous d’aquesta espècie, cadas­cuna de les quals tenia apro­xi­ma­da­ment un cen­te­nar d’exem­plars. Una d’aques­tes postes es va fer a les plat­ges del Ven­drell. Tot i que l’any pas­sat només fos una tor­tuga la que triés la zona pene­de­s­enca, tota aquesta franja ha estat esco­llida altres estius i és poten­ci­al­ment atrac­tiva per a aquests ani­mals. Per això ara volen enfor­tir els volun­ta­ris que aju­din a detec­tar el pas de les tor­tu­gues i vigi­lar els nius que aques­tes puguin fer. a través d’una for­mació d’una hora a cada muni­cipi, el GEPEC pre­veu ense­nyar els volun­ta­ris a dife­ren­ciar les espècies de tor­tu­gues mari­nes, iden­ti­fi­car les pet­ja­des d’un ras­tre i conèixer quins són els perills que ame­na­cen la tor­tuga careta. També vol for­mar els volun­ta­ris en tot el pro­to­col que cal seguir quan s’observa una tor­tuga, un ras­tre o bé es detec­ten peti­tes tor­tu­gue­tes que han sor­tit dels ous per endin­sar-se al mar. les tor­tu­gues fan les postes de nit i és la feme­lla qui surt de l’aigua. Asse­gura que pot arri­bar a tri­gar dues hores a dei­xar tots els ous a la sorra i res­salta que “és fona­men­tal no moles­tar-la mai”. Per això, si algú veu una tor­tuga, és reco­ma­na­ble allu­nyar-se uns 30 metres, no fer cap foto amb flaix i aco­tar-se per a què l’ani­mal no es pensi que té a prop una amenaça.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.