Medi ambient

MEDI AMBIENT

L’àmbit metropolità del Llobregat, hàbitat de 336 espècies protegides

Segons un treball sobre la biodiversitat a la zona fluvial hi conviuen més de 2.500 espècies de flora i fauna

Corroboren la vitalitat d’aquest espai natural que conviu amb el seu ús social

En l’espai flu­vial del Llo­bre­gat hi con­vi­uen més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 són pro­te­gi­des. Aquests indi­ca­dors cor­ro­bo­ren la vita­li­tat d’aquest espai natu­ral i la seva importància dins la infra­es­truc­tura verda metro­po­li­tana en relació amb la bio­di­ver­si­tat, segons un estudi. L’Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona (AMB), dins les seves com­petències de man­te­ni­ment i gestió d’aquest espai flu­vial, pretén seguir-ne fent com­pa­ti­bles la pre­ser­vació ecològica i l’ús social.

Els mos­tre­jos rea­lit­zats durant aquest estudi han permès iden­ti­fi­car espècies de papa­llo­nes diürnes i líquens que mai no s’havien obser­vat a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. A més, les dades reco­pi­la­des des del 2000 fins a l’actu­a­li­tat ens mos­tren que un 85 % de les espècies d’ocells iden­ti­fi­ca­des a Cata­lu­nya s’han detec­tat en algun moment a l’àmbit metro­po­lità de l’espai flu­vial del Llo­bre­gat. Quasi el 30 % de les espècies detec­ta­des durant aquest estudi estan pro­te­gi­des i en des­ta­quen el 80 % dels amfi­bis (gra­no­tes, gri­paus, tri­tons i sala­man­dres) i més del 70 % dels ocells.

L’objec­tiu de l’estudi ha estat iden­ti­fi­car els prin­ci­pals espais d’interès per a la bio­di­ver­si­tat i plan­te­jar mesu­res per tal de millo­rar-la i poten­ciar-la a través d’eines de gestió. Durant dos anys, l’AMB ha fet un exhaus­tiu tre­ball de camp amb la reco­pi­lació d’infor­mació, explo­tació de dades i anàlisi dels resul­tats. D’aquest tre­ball es con­clou que exis­teix una diferència relle­vant entre el tram alt i el tram baix de d’aquesta part del Llo­bre­gat, en què la part baixa del riu, i en espe­cial el Delta, és un punt d’altra con­cen­tració de bio­di­ver­si­tat on podem tro­bar espècies úniques a Cata­lu­nya. Tot i això, s’han iden­ti­fi­cat altres espais d’interès per a la bio­di­ver­si­tat en altres zones del riu, com les àrees fores­tals de Pallejà, els aigua­molls de Molins de Rei, els penya-segats de Ca n’Alba­reda, els prats i her­bas­sars del Parc Agrari o les dife­rents rie­res i tor­rents que tri­bu­ten al riu Llo­bre­gat.

Dins d’aquest tre­ball hi tro­bem la defi­nició de direc­trius i pro­pos­tes per millo­rar la bio­di­ver­si­tat i pre­ser­var ambi­en­tal­ment la zona. La recu­pe­ració d’usos tra­di­ci­o­nals com la pas­tura, la recu­pe­ració d’espècies amenaçades com la rei­neta o el tòtil o la cons­trucció de refu­gis o pas­sos de fauna en són els exem­ples més relle­vants.

Flu­xos ecològics

Un segon estudi sobre el riu ha ana­lit­zat la difi­cul­tat o faci­li­tat que té la fauna ter­res­tre per des­plaçar-se entre els dife­rents espais com poden ser Coll­se­rola, el riu i les mun­ta­nyes del Baix i el Gar­raf. Així, a par­tir de l’anàlisi dels sec­tors d’interès per a la dis­persió de la fauna es plan­te­gen mesu­res per millo­rar la per­me­a­bi­li­tat i res­ta­blir els flu­xos ecològics entre aquests espais.

L’estudi cons­tata que es tracta d’un espai amb molta frag­men­tació ter­ri­to­rial a causa de la super­po­sició d’infra­es­truc­tu­res viàries i fer­roviàries, que són bar­re­res per a la fauna i en difi­cul­ten el movi­ment dins del ter­ri­tori. En aquest entorn, cal remar­car la fun­ci­o­na­li­tat de la xarxa de rius i tor­rents com a cor­re­dors ecològics, és a dir, espais que per­me­ten superar les bar­re­res de les infra­es­truc­tu­res, i que per tant tenen una gran importància per a la con­nec­ti­vi­tat faunística. En aquest sen­tit, la major part de les detec­ci­ons de fauna s’han fet a prop de cur­sos flu­vi­als. En des­ta­quen el tor­rent de Bat­zacs i el tor­rent de la Font entre Coll­se­rola i el riu Llo­bre­gat, el tor­rent dels Bufa­dors i la riera de Cor­bera entre Ordal i el riu Llo­bre­gat, i la riera de Sant Cli­ment i la riera de Canyars entre el Gar­raf i la plana del­taica del Llo­bre­gat.

Tan­ma­teix, es pot afir­mar que la qua­li­tat con­nec­tora de la xarxa flu­vial de l’àmbit d’estudi encara té molt poten­cial de millora, ja que el 87 % dels trams ana­lit­zats pre­sen­ten una qua­li­tat insu­fi­ci­ent ja sigui pels cri­te­ris hidro­mor­fològics (tipus de mar­ges, presència de bar­re­res trans­ver­sals, cana­lit­za­ci­ons de rie­res...) o per l’estruc­tura de la vege­tació (presència de vege­tació de ribera, d’espècies exòtiques...).

Dins l’àmbit d’estudi s’han ana­lit­zat 192 pas­sos, per sobre o per sota de les infra­es­truc­tu­res, que si esti­gues­sin ben adap­tats per a la fauna per­me­trien esqui­var la majo­ria de les bar­re­res exis­tents. No obs­tant això, actu­al­ment més de la mei­tat no com­plei­xen els requi­sits de fun­ci­o­na­li­tat. Dels pas­sos teòrica­ment fun­ci­o­nals només s’ha regis­trat acti­vi­tat faunística en un 62% dels casos, men­tre que en aquells pas­sos de fauna sense carac­terísti­ques fun­ci­o­nals, s’ha detec­tat acti­vi­tat faunística en un 42% dels casos mit­jançant càmeres de foto­pa­rany. L’informe pro­posa un total de 200 punts d’inter­venció amb gai­rebé 500 actu­a­ci­ons sobre els 16 eixos de con­nec­ti­vi­tat que inclo­uen els prin­ci­pals cor­re­dors faunístics. El cost d’aquesta trans­for­mació és de 23 mili­ons d’euros. També es recu­llen 8 actu­a­ci­ons sin­gu­lars amb una inversió de 8 mili­ons d’euros, com per exem­ple la cre­ació de nous pas­sos infe­ri­ors o supe­ri­ors tipus eco­duc­tes o fal­sos túnels.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia