Infraestructures i serveis

Girona

Denuncien un nul interès pels trens tram

Les comissions promotores dels nous ferrocarrils de la Catalunya no metropolitana, en què s’inclouen els de la Costa Brava, Olot-Girona, Lloret-Blanes i Pirineu (Alp-la Seu-Andorra), a part dels de l’Ebre i del Bages-Berguedà han denunciat el nul interès, segons el seu criteri, perquè cap d’aquestes línies s’acabi construint. Segons expliquen en un comunicat, els estudis de viabilitat són molt a prop d’estar enllestits, però inclouen moltes vaguetats i inconcrecions i estimacions de demanda de viatgers a la baixa. Per això, reclamen a tots els partits de l’arc parlamentari català que incloguin les partides que calen per treure a licitació els respectius projectes tècnics constructius i, en concret, recorden a la Consellera d’Economia, Natàlia Mas, les afirmacions que va fer posant en segon lloc de prioritats del govern català el ferrocarril, just darrere de la sequera. En la mateixa nota de premsa, els representats de les comissions remarquen que mai no s’ha decidit tirar endavant cap estudi de viabilitat del ferrocarril a Catalunya amb criteris tècnics, sinó d’utilitat pública. Per això, reclamen que en els projectes constructius es tinguin en compte criteris com ara l’estalvi energètic, les zero emissions, la reducció de l’accidentalitat, la inclusió social i el baix cost per persona. “Esperem que el govern converteixi els estudis de viabilitat en projectes constructius, de manera que tots aquests ferrocarrils estiguin rodant el 2030, com ho estarà el tram Camp de Tarragona”, sentencien.

Segons aquestes plataformes, només es podrà descarbonitzar la mobilitat de Catalunya amb un ferrocarril que jugui un paper central. “La situació climàtica és gravíssima. La sequera és estructural, però la interrupció del corrent AMOC de l’Atlàntic amenaça de convertir Europa en un continent fred i sec. Per tant, més sequera per a un territori estructuralment sec com el Mediterrani”, han alertat. I hi han afegit: “Anem directes a la desertització de Catalunya, i per evitar-ho necessitem tots els ferrocarrils possibles, que, a diferència del metro, són molt econòmics de construir.” Finalment, conclouen que els sis ferrocarrils que reclamen portaran la mateixa gent que una línia de metro de Barcelona, que ha tingut un cost superior.

Futures línies gironines

A les comarques gironines, destaca la nova línia de tren tramvia de la Costa Brava, que hauria de connectar amb una freqüència inferior als 15 minuts els municipis que envolten el massís de les Gavarres. S’ha d’estudiar amb dos ramals: un de connexió amb l’aeroport de Girona i un altre que uneixi Girona, Banyoles i Olot. Quant al projecte del Pirineu, l’objectiu és analitzar una nova connexió a l’interior de l’Alt Pirineu i establir un nou servei ferroviari amb Barcelona, amb Alp com a punt de connexió amb Puigcerdà i Tolosa. I, encara a les comarques gironines, s’ha tret a licitació, més recentment, l’estudi de viabilitat del tren tramvia de la Selva Marítima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cadaqués

Oposició a la construcció de pisos a l’actual camp de futbol

Cadaqués

Onze murals d’artistes urbans reivindiquen la cultura marítima

L’Ametlla de Mar

Arrels de Vi enceta l’edició amb més expositors que mai

sant martí d’empúries

Quaranta pobles participen a la segona trobada de municipis sense fronteres

bàscara

Entra en funcionament una nova línia de bus que va a la platja

El Prat de Llobregat
Llagostera

Quarta avaria de la setmana a la xarxa d’aigua potable de la Font Bona

Llagostera

Acció de protesta contra la botiga de bicicletes a l’antic teatre Odèon

girona

Retards al corredor sud de Rodalies per una incidència tècnica

Castelldefels

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya