Cap al 25% del consum de la petroquímica

Aigües Indus­tri­als de Tar­ra­gona (Aitasa) va néixer el 1965 per abas­tar el nai­xent pol petroquímic del Camp i ha aca­bat ges­ti­o­nant també les cano­na­des –racks– que trans­por­ten fluids químics de les fàbri­ques al port, així com els emis­sa­ris d’aigües resi­du­als indus­tri­als. L’any 1999 es va fer un pri­mer estudi per reu­ti­lit­zar les aigües resi­du­als urba­nes depu­ra­des, però es va con­si­de­rar que la tec­no­lo­gia no era prou efi­ci­ent i el pro­jecte es va des­car­tar. Va ser el 2008 quan l’ACA, l’Asso­ci­ació Empre­sa­rial Química de Tar­ra­gona (Aeqt) i Aitasa van impul­sar el pro­jecte de rege­ne­ració d’aigua de les depu­ra­do­res de Tar­ra­gona, Vila-seca i Salou per a ús de la indústria química. L’ACA va dis­se­nyar i cons­truir la planta, men­tre que Aitasa va exe­cu­tar la con­nexió amb les empre­ses i les modi­fi­ca­ci­ons als dipòsits. Per la seva banda, les químiques retor­na­ven par­ci­al­ment la con­cessió que tenien del Con­sorci d’Aigües de Tar­ra­gona (CAT), uns volums retor­nats que es podien posar al ser­vei de més muni­ci­pis amb pro­ble­mes d’abas­ta­ment. “El pro­jecte de reu­ti­lit­zació del Camp és una referència a escala mun­dial per la qua­li­tat de l’aigua obtin­guda, la quan­ti­tat produïda, els usos i la línia de trac­ta­ment pro­po­sada. Veo­lia, empresa tec­nològica refe­rent en el trac­ta­ment d’aigua, va ser la que va defi­nir la línia i la que ens ha aju­dat en els més de dotze anys d’ope­ració”, explica el direc­tor d’Aitasa, Daniel Mont­ser­rat.

Avui la planta de rege­ne­ració (ERA) pro­du­eix prop de 6 hm³/any, con­su­mits ínte­gra­ment per la indústria química, sobre­tot per a les tor­res de refri­ge­ració, però també, una part menor, per a la pro­ducció, com a base per a l’aigua des­mi­ne­ra­lit­zada i per fer vapor per a les cal­de­res i tur­bi­nes. Glo­bal­ment, la planta pro­du­eix el 18% de l’aigua que con­su­meix el pol químic. L’any 2018 es va dema­nar ampliar la con­cessió de pro­ducció actual, limi­tada als 6,8 hm³/any, per arri­bar fins a uns 9 hm³/any, un volum que per­me­tria que l’aigua rege­ne­rada fos un 25% de la que uti­litza la indústria. La pre­visió és ini­ciar les obres a finals d’enguany i posar en marxa l’ampli­ació l’any vinent. Els usos seran els matei­xos, però abas­ta­ran con­sums de nous pro­jec­tes químics que tenen aquest reque­ri­ment ambi­en­tal.

Ara Aitasa estu­dia la rege­ne­ració de les aigües resi­du­als de la mateixa indústria en un pro­jecte que vol tor­nar a ser refe­rent, però Mont­ser­rat admet que suposa “molts rep­tes per les carac­terísti­ques de l’aigua a rege­ne­rar i els usos” que volen fer, i demana “una visió res­pon­sa­ble de la nor­ma­tiva per afa­vo­rir aquests pro­jec­tes en lloc de limi­tar-los”. L’objec­tiu és que el 40% de l’aigua que con­su­meixi el pol químic no pro­vin­gui ja del CAT. “Les empre­ses, els nos­tres usu­a­ris, estan cons­ci­en­ci­a­des que els seus pro­jec­tes s’han de con­so­li­dar amb aigua d’ori­gen sos­te­ni­ble. Ara bé, és neces­sari que les admi­nis­tra­ci­ons hi posin els esforços que actu­al­ment no tenim perquè la trans­for­mació sigui tan ràpida com es pugui. Falta el con­sens de quin és el camí a fer en clau de ter­ri­tori”, con­clou Mont­ser­rat.