Salut

CRISTINA BARANA

LLEVADORA I PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DE LA POPA

“Hem perdut la cultura de la popa, tot i que afavoreix la salut pública”

L’ Ajuntament de Lleida es suma a la promoció de l’alletament matern habilitant 17 espais. L’OMS el recomana almenys fins als 6 mesos, però ara sols en reben la meitat dels nadons

La ciutat de Lleida disposarà de 17 punts, en centres cívics, pavellons i el Casal de la Dona, on es facilitarà l’alletament natural. La iniciativa forma part d’un acord entre la regidoria de Polítiques per al Civisme i la Igualtat de la Paeria i l’associació Amics de la Popa, pel qual el consistori s’adhereix a la campanya per fer visible i promoure la lactància materna. Per què i com sorgeixen la campanya i l’entitat?
Neixen arran de veure diferents campanyes de promoció de la lactància materna a escala internacional, a les xarxes socials, etcètera. Vam pensar fer-ne una a casa nostra. La idea va sorgir fa un any i mig, i l’entitat es va constituir el gener passat. Naixem a les comarques lleidatanes, però el nostre àmbit d’actuació és Catalunya. Estem molt contentes, perquè hem sumat més de 300 espais de lactància. Ara la majoria són a Lleida, però a poc a poc n’anirem ampliant a la resta del territori.
L’única campanya que tenen en marxa ara és aconseguir espais on es faciliti la lactància?
Sí. Els nostres objectius són l’augment de la taxa d’alletament matern i la creació de llocs on mare i nadó siguin benvinguts per donar el pit, siguin públics o privats. Es senyalitzen amb un adhesiu a la porta d’entrada de l’establiment. Cal que l’espai tingui una cadira per seure. Qui vulgui sumar-s’hi, sols ha d’entrar al nostre web i omplir el formulari, tot demanant el nombre d’adhesius que vol que li enviem.
Com estan responent la resta d’institucions?
Tenim adherits diferents ajuntaments, com ara el de Mollerussa, Bellpuig, Balaguer, Torrefeta, Tàrrega i ara Lleida. També alguns consells comarcals, com els de la Segarra i l’Urgell, i tots els centres d’atenció primària de la demarcació de Lleida. La resposta ha estat espectacular i estem entusiasmades. Tothom s’hi ha abocat i alguns llocs fins i tot creen un espai perquè la mare estigui còmoda, cosa que no es requereix. Nosaltres sols volíem un lloc on no fes ni fred ni calor i que la mare pogués seure en una cadira. Ara trobem “el racó de l’alletament”. És fantàstic! Com que som llevadores tenim el retorn de les mares, que ens comenten que en fan ús i estan força contentes.
Significa que hi havia una necessitat social d’aquests espais. L’alletament matern en públic continua sent centre de mirades, curiosament.
Sí. Sobre la lactància i la maternitat sempre s’està parlant del que fem i del que no fem. Nosaltres pretenem trencar tabús i estereotips i que les mares notin que es donen suport les unes a les altres. Donar pit ha de formar part de la nostra vida quotidiana, com un acte normal i natural. No ens sobta veure algú fumant i resulta que sí popant.
Els ha arribat algun cas de conflicte pel fet de donar el pit en públic?
Alguns casos de mirades i alguna mare que s’ha sentit violentada. Són casos comptats, però crec que no n’hi hauria d’haver cap. Què hi pots veure de negatiu en alimentar el teu fill? Hauríem d’estar agraïdes a aquestes mares perquè estan fent un bé a la salut pública. Els beneficis de l’alletament són per a la mare, quant a salut física i mental, i per al nadó. Mares i fills feliços acaben millorant la salut general. I generen menys despeses per al sistema sanitari públic. L’OMS ja parla dels riscos d’alimentar artificialment un nadó: més probabilitat de patir obesitat, diabetis i altres malalties.
Els índexs d’alletament matern més enllà dels 2 anys són homologables als d’altres països?
Ens falta molt. Per això fem campanyes i ajudem les mares. Al món i segons dades de l’Unicef i l’OMS, sols 2 de cada 5 nens s’alimenten exclusivament amb llet materna passats els sis mesos de vida. I en països com el Regne Unit, després del mig any, passen del 77% d’alletament matern, a menys de l’1%. A Reus s’ha fet un estudi que indica que sols el 24% reben exclusivament llet materna fins els 6 mesos. A Catalunya, fins els 3 mesos de vida la taxa és del 80%, que es redueix a la meitat als 6 mesos. Després d’aquesta edat és testimonial.
Per què són tan baixes?
En primer lloc, perquè si bé es recomana un mínim de 6 mesos de lactància materna, ens en donen 4 de baixa laboral per maternitat. El moment del retorn a la feina és quan cauen dramàticament els índexs de lactància materna. Hi ha països europeus amb 2 anys de baixa. L’altre factor important és que la cultura de la popa s’ha perdut i vivim en la del biberó. La indústria farmacèutica té un gran poder i ens costarà molt revertir-ho: venen els productes dient que la popa és el millor però que “si no pots” et donen una alternativa... Si l’espècie humana som aquí és gràcies a les popes i a les mamelles dels animals. Hi ha molts sistemes per poder donar popa i són poques les malalties que ho impedeixen. També ens calen professionals ben formats i motivats per donar suport a les mares.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

medi ambient

Posen una caixa niu pel falcó pelegrí a la xemeneia de la incineradora de Mataró

mataró
societat

SOS Racisme llença una campanya per continuar amb la seva activitat

BARCELONA
economia

L’AMB dona una ajuda de 175.000 euros per les famílies desallotjades

esplugues de llobregat

Tret de sortida al Fórum de Gestió de Residus municipals #wasteinprogress

GIRONA
societat

Irídia reclama un mecanisme independent per controlar les actuacions policials

barcelona
societat

Prop de 200 persones, a la III Jornada Gironina de Recerca per Residents

girona
societat

Els delictes amb violència a la Garrotxa han crescut un 28% el darrer any

olot

Dinamització i sostenibilitat, objectius de les properes llums de Nadal

girona
infraestructures

S'inicien les obres de protecció de talussos a la N-260a entre Olot i Ripoll

olot