Cavalls que curen
Diversos centres i clubs d’hípica arreu de la demarcació fan teràpia assistida amb cavalls per tractar trastorns psíquics i discapacitats físiques, amb bons resultats
La hipoteràpia o teràpia assistida amb cavalls (TAC), coneguda popularment com a equinoteràpia, és una disciplina que cada cop s’estén més arreu de la demarcació. Els seus orígens no són pas recents, perquè en consten testimonis escrits dels temps de la Grècia clàssica, però en els darrers anys s’hi ha aprofundit i innovat com a disciplina terapèutica per abordar disfuncions de pacients, tant psíquiques, socials i emocionals com d’altres de físiques i sensorials. Usuaris i familiars destaquen progressos en la majoria dels casos. I hi acompanyen diversos reconeixements científics i acadèmics. Per tercer any seguit, la UdG imparteix un màster monogràfic que aplega hipoteràpia, equitació terapèutica, equinoteràpia social i altres modalitats. Aquest curs té catorze alumnes, entre els quals n’hi ha de Mèxic i França.
La responsable dels estudis és la psicòloga Inés Fernández, que també regenta el centre Mas Alba amb l’especialista equina Katrin Kopperschmidt. El projecte, al poble de Terradelles, va arrencar el 2004, amb una manada de cavalls en llibertat, i hi tracten una mitjana anual d’entre 30 i 40 usuaris. Les seves diagnosis són diverses: autisme, hiperactivitat i dèficit d’atenció (TDAH) o paràlisi cerebral (pel que fa a trastorns psíquics), així com pacients amb desordres físics com ara l’esclerosi múltiple, atàxies o diverses paràlisis. En tots aquests anys, han acumulat testimonis positius, sobretot pel que fa al relaxament i a la concentració, però també millores en el to muscular o en l’equilibri dels que tenen paràlisis o malalties que afecten la motricitat.
Per Fernández, una de les claus és el treball multidisciplinari de l’equip, de cinc persones, que aglutina psicologia, fisioteràpia, educació social i teràpia ocupacional, entre altres disciplines. També explica que els cavalls són una bona eina per abordar trastorns alimentaris, d’estrès, depressions i la integració en un grup, per resoldre conflictes i saber intervenir en converses col·lectives. En aquest sentit, també avancen en un projecte pioner amb els alumnes de les escoles rurals de Bàscara i Sant Esteve de Guialbes, que participen en diverses sessions modelades d’acord amb els tutors.
Altres experiències
Arreu de la demarcació s’han consolidat altres projectes d’hipoteràpia, que és el terme més adient si només es parla de cavalls, diu Raúl Pinteño, responsable d’un altre centre hípic, en aquest cas a Aiguaviva. L’esquema de funcionament és similar, però més enllà dels usuaris amb trastorns psíquics, ha posat èmfasi en l’àmbit de l’equitació per a persones amb discapacitats físiques o sensorials.
Després de competir com a genet de doma clàssica, en un equip de la Bisbal, i engegar l’hípica de manera convencional el 2012, Pinteño va sentir la necessitat de reenfocar l’activitat d’una manera més proactiva cap a la comunitat. Ja és la quarta temporada que s’ha abocat al camp terapèutic i, pel camí, ha rebut el suport de la Fundació Cruyff, que, a banda de l’aval de la marca, hi aporta la implicació d’experts fora del món de l’equitació. I col·labora amb les federacions catalana i estatal per adaptar la pràctica de l’esport a la modalitat paralímpica.
Terrenys a explorar
Al Baix Empordà, la disciplina també té recorregut a Vall-llobrega, on la Fundació Cavall de Troya ha consolidat un projecte que va més enllà de l’equinoteràpia, i que també comprèn una petita granja que acull més d’un centenar d’animals. El seu responsable, Juan Gil, el va començar a gestar fa una dècada, després de descartar un emplaçament alternatiu a Gallecs, al Vallès Oriental. I a més de les activitats terapèutiques, obren l’espai a grups de gent gran, casals i activitats infantils, i volen divulgar l’art de la doma amb les habilitats de la jove amazona Rosa Gil.
En aquest cas, els beneficis del tracte amb cavalls, ases i ponis, especialment els caps de setmana, en què conviuen infants i adults amb discapacitats i altres usuaris, s’han estès a altres camps.
Per exemple, la implicació d’adolescents de la Unitat d’Escolarització Compartida de Palamós, en situació de fracàs escolar, en el dia a dia de les instal·lacions. I també es desplacen setmanalment amb cavalls fins al centre d’educació especial Els Àngels, per complementar els objectius pedagògics i terapèutics plantejats per a cadascun dels alumnes.
Cavall de Troya rescata bestiar abandonat
A Vall-llobrega, Cavall de Troya ha anat bastint tota una granja amb bestiar que han anat trobant sobre la marxa, com ara ovelles i xais recuperats per un pastor en una carretera i cavalls, ases, ponis i un poltre intervinguts pels agents rurals en els darrers anys, en diferents circumstàncies de maltractament o abandonament, que han trobat recer en unes instal·lacions en què també hi ha vaques i vedells, cabres, gallines, conills i porcs. Els responsables i l’equip de voluntaris i usuaris en tenen cura, però per poder sufragar la manutenció del bestiar han creat l’Associació d’Amics de Cavall de Troya, que possibiliten l’apadrinament dels animals. I també ofereixen el servei de tenir cura de cavalls vells, perquè visquin en manada la darrera etapa de la seva vida.
Selles adaptades i hípica per a invidents
Raúl Pinteño, a Aiguaviva, ha adaptat la pista amb sensors de moviment per guiar genets amb discapacitats visuals. Es va estrenar a la primavera i ja té dos usuaris entrenant-s’hi de manera regular. I el repte actual per fer accessible la doma clàssica a persones amb discapacitats físiques és adaptar les selles, una de les barreres que, més enllà dels diferents graus i tipus de minusvalidesa, han elevat fins ara el llistó dels costos econòmics que havia d’afrontar cada practicant. Amb els coneixements d’albarderia i manufactura de selles del seu pare, assessorament fisioterapèutic i el patrocini del concessionari Fornells Motor de Hyundai, estan acabant de polir tres tipus de seients adaptats per als casos més comuns, fet que permetrà abaratir costos per a noves comandes i optimitzar els ajuts.
