Coll d’ampolla en la vacunació
La reducció del nombre de dosis de Pfizer afecta el ritme de vacunació a tot l’Estat
La Covid també fa baixar un 19% el trasplantament d’òrgans i un 23% el volum de donacions
La reducció del nombre de dosis de la vacuna de Pfizer contra la Covid-19 ha generat, segons va admetre ahir el mateix ministre de Sanitat, Salvador Illa, un “coll d’ampolla” en la vacunació a tot l’Estat que el ministeri confia que s’acabarà resolent quan la companyia farmacèutica torni a recuperar el ritme de fabricació i enviament. Aquesta setmana han arribat a Espanya només el 56% de les 360.000 dosis previstes i això ha motivat que el Ministeri de Sanitat es replantegi la distribució entre les autonomies, tenint en compte el nombre de dosis que s’han posat fins ara. La decisió ha desfermat les crítiques d’algunes comunitats, especialment de les més perjudicades, que són les que, com ha passat al País Basc, havien optat per administrar una proporció inferior de les vacunes rebudes i guardar-les per immunitzar la població amb una segona dosi.
En el cas de Catalunya, en lloc de les 60.000 previstes, aquesta setmana el Departament de Salut en rebrà una mica menys de la meitat; en concret, 28.400, segons va assegurar la consellera de Salut, Alba Vergés. Fins ahir, segons les dades facilitades pel departament, ja s’havien injectat 144.801 dosis, l’1,9% de la població, dada que representa el 78% de les que Catalunya ha rebut fins a aquesta setmana: 180.000 de Pfizer i 5.800 de Moderna.
El ministre Salvador Illa va voler deixar molt clar que aquest fre en la vacunació no respon en cap cas “a la capacitat del sistema per vacunar, sinó al nombre de vacunes que estan arribant en aquest moment”, i va recordar que n’estan rebent de dos tipus i que en breu n’esperen dos més. “Anirem rebent més dosis”, va dir, i “entre el març i l’abril tindrem un increment molt important del nombre de vacunes”.
Tot i les argumentacions, Vergés va exigir al govern espanyol “que faci el que li toca per garantir el subministrament de les vacunes. “Hem posat 145.000 dosis i no podem posar-ne més perquè no en tenim més”, va subratllar la consellera, que considera bàsic que continuïn arribant les dosis de Pfizer puntualment a partir de la setmana vinent: “Hem de continuar amb la segona dosi i, si hi ha més problemes, gastaríem la reserva que tenim feta.” Tot i les dificultats, tant Illa com Vergés van expressar la seva confiança que la setmana vinent Pfizer enviï la totalitat de les vacunes. La consellera, però, va demanar a l’Estat “que faci d’interlocutor amb Europa per tenir el màxim nombre de vacunes”.
Per la seva banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va denunciar que només havien arribat 25 dosis de la vacuna contra la Covid-19 a alguns països pobres. El director de l’OMS, Tedros Adhanom, va alertar de l’accés desigual a les vacunes i va acusar els fabricants de “prioritzar” l’aprovació reguladora de les seves vacunes en països rics on els beneficis són més alts.
L’OMS va fer una crida a tots els països per treballar coordinats i des de la solidaritat i garantir així que durant els cent primers dies de l’any es vacunin els treballadors de la salut i les persones grans de tots els països.
Toc de queda a les vuit
Vergés també va criticar ahir que el Ministeri de Sanitat hagi presentat un recurs contra la decisió de Castella i Lleó d’avançar el toc de queda a les vuit i alhora estigui plantejant aquesta possibilitat a les comunitats. “Em sembla inaudit i sorprenent”, va afirmar la consellera.
Pel que fa a l’evolució de les dades, ahir es va detectar una lleugera davallada en els casos i Vergés va indicar que tot fa preveure que les restriccions faran efecte i que “arribarem aviat al pic d’aquesta tercera onada de la pandèmia”. Això sí, aquest cop el departament ja té clar que se superaran els llindars de la segona onada, especialment pel que fa a ingressos i UCI –ahir hi havia 2.809 ingressos i 550 persones a l’UCI, quan el pic dels dos indicadors havia estat 2.811 i 594, respectivament– i que aquest repunt acabarà repercutint en altres patologies.
El coordinador de la unitat de seguiment de la Covid, Jacobo Mendioroz, va alertar d’un increment del nombre de casos especialment preocupant a les zones on ja s’havien produït rebrots en onades anteriors, com Amposta i Tortosa, però especialment l’Hospitalet, Cornellà i Castelldefels, a l’àrea Metropolitana Sud. “El component de vulnerabilitat social i econòmica d’aquests barris fa que sigui difícil controlar-hi els brots”, va destacar Mendioroz.
Menys trasplantaments
Com no podia ser d’una altra manera, la pandèmia ha frenat també el ritme de donacions i de trasplantaments a tot l’Estat. En xifres generals, el nombre de trasplantaments ha baixat un 19% i el de donacions, un 23%.
Malgrat tot, la situació a Espanya i a Catalunya és encara millor que a molts altres països i l’any passat es van fer 4.425 trasplantaments d’òrgans gràcies a 1.777 donants morts i a 268 de vius. I el trasplantament infantil va superar un màxim històric amb un total de 197 trasplantats.
A més, durant l’any passat, es van resoldre 219 urgències anomenades “zero”, pacients que sense el trasplantament corrien el risc de morir en 24 hores, i es van fer 103 trasplantaments en pacients renals hiperimmunitzats, és a dir, pacients per als quals trobar el donant adequat és extraordinàriament complicat.
Segons les dades que va fer públiques ahir el Ministeri de Sanitat, l’any passat la taxa va ser de 37,4 donants per cada milió d’habitants, una proporció molt més baixa de la del 2019, quan l’índex va ser de 49 donants per cada milió d’habitants.
Per tipologies, es van fer 2.700 trasplantaments renals, 1.034 d’hepàtics, 336 de pulmó, 278 de cardíacs, 73 de pàncrees i quatre d’intestí.
Catalunya, 34,2
Per comunitats autònomes, l’any passat n’hi va haver quatre que van superar els 50 donants per milió d’habitants. Es tracta de Cantàbria (65,5), Navarra (53), les Canàries (51,6), el País Basc (51,4) i Múrcia (51). Catalunya, en canvi, es va situar per sota de la mitjana estatal, amb 34,2 donants per cada milió d’habitants.
LES FRASES
Fàrmac per a la immunitat immediata
La multinacional d’hemoderivats Grifols va anunciar ahir que ha iniciat un assaig clínic amb un nou medicament que podria proporcionar immunitat immediata contra la Covid-19.
El fàrmac, una immunoglobulina anti-SARS-CoV-2 d’administració subcutània, oferiria, segons la hipòtesi de l’estudi, una protecció immediata després de l’exposició al virus i es podria utilitzar per protegir persones grans i personal sanitari, així com pacients immunodeficients en els quals la vacunació estigui contraindicada.
La companyia, líder en teràpies amb proteïnes plasmàtiques, iniciarà aquest nou assaig clínic a Espanya per avaluar la seguretat i l’eficàcia del nou medicament, que té com a base la immunoglobulina Gamunex-C i conté anticossos policlonals anti-SARS-CoV-2 obtinguts de donants de plasma que han superat la malaltia. L’assaig clínic, liderat pels investigadors Oriol Mitjà i Bonaventura Clotet, de l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelonès), començarà previsiblement aquesta primavera.
En aquest estudi, hi participaran unes 800 persones asimptomàtiques però positives de Covid-19 en test diagnòstic, a les quals se’ls injectarà la immunoglobulina de Grifols, rica en anticossos davant del virus.
