Salut

Primers CAP amb personal de benestar per pal·liar el patiment psicològic

La regió sanitària de Girona incorpora 24 professionals centrats a prevenir el malestar emocional amb treball en xarxa i comunitari

Un 73% d’EAP ja hi participen

La salut mental de la població s’ha de sobreposar de la càrrega i pressió afegides per la pandèmia de la covid-19, confinaments, restriccions de moviments i trobades i altres factors, com ara la represa del contacte social, que el Departament de Salut ha d’afrontar en els pròxims mesos com una nova onada. Per aquest motiu ja han creat i començat a implementar la nova figura del referent de benestar emocional. A la regió sanitària de Girona, des del mes de novembre fins a l’actualitat s’han incorporat els 24 primers professionals, que desenvolupen les seves tasques en 30 equips d’atenció primària (EAP), concretament el 73% dels 41 que la integren.

Aquestes contractacions s’emmarquen en el programa de benestar emocional i salut comunitària –dins del pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària– que ha implementat el Departament de Salut amb l’objectiu d’incrementar i millorar la promoció, la prevenció del benestar emocional de la ciutadania i l’actuació precoç sobre els factors psicosocials.

El programa es troba actualment en la tercera fase de desplegament i en els pròxims mesos es preveu completar la resta de les contractacions vinculades amb el programa perquè arribi a tot el territori. Actualment, els EAP que ja disposen d’un referent de benestar emocional són els de Figueres, Roses, Llançà, la Jonquera, l’Escala, Palafrugell, Palamós, la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Besalú, Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser-Campdevànol, Celrà, Sarrià, Salt, Can Gibert del Pla de Girona, Santa Clara de Girona, Arbúcies-Sant Hilari, Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Lloret-Tossa, Blanes, Tordera, Pineda de Mar, Malgrat, Calella i Canet.

En alguns casos concrets, el referent és compartit amb més d’una àrea bàsica de salut, com són els casos de la Jonquera i Llançà, Olot i Besalú, Ripoll i Camprodon, Celrà i Sarrià o les tres àrees bàsiques de Calella, Malgrat de Mar i Lloret-Tossa. Els onze equips d’atenció primària restants incorporaran els seus referents aviat.

Marta Eres, responsable de salut comunitària de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, explica que el desplegament s’ha fet seguint criteris d’equitat territorial i prioritzant les zones econòmicament i socialment més desfavorides. En aquest sentit, es vol continuar posant l’atenció en les persones que més han patit les conseqüències de la covid-19, a través de l’impuls d’eines per a l’abordatge precoç de factors de risc per a la salut mental. “La pandèmia ha agreujat el patiment emocional de moltes persones, i volem donar resposta a aquest malestar, treballant eines des d’una mirada conjunta i donar resposta a qui més ho necessita”, afegia Eres.

Altres accions relacionades amb la prescripció social que s’estan treballant al territori inclouen tallers en instituts i escoles, sessions per a persones cuidadores de malalts crònics, grups de suport i de cohesió amb professionals, caminades, clubs de lectura o activitats culturals, entre altres. El programa s’inicia a l’atenció primària perquè és el servei de salut més proper a la població i des d’on ja es disposa de criteris específics que permeten un abordatge clau del benestar emocional. Tot el programa entra de ple en les accions de salut comunitària que ja es desenvolupaven a l’atenció primària arreu del país.

LES XIFRES

24
professionals
se sumen als equips d’atenció primària (EAP) de Salut a la regió per abordar el patiment psicològic.
30
dels 41 EAP
ja presten el servei terapèutic als seus usuaris, un 73% del total, i l’estendran a tota la xarxa.

Potenciar la prescripció social i esquivar els fàrmacs

El projecte té com a objectiu treballar de forma comunitària les necessitats de salut emocional de la ciutadania i aconseguir la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional, sobre els fonaments de la psicologia. Es tracta de potenciar la prescripció social o la derivació a recursos de la comunitat per tal de proporcionar alternatives no sanitàries. Per aconseguir-ho, la figura del referent de benestar emocional treballa en xarxa amb els agents socials de cada territori, com ara ajuntaments, entitats i associacions, centres cívics o equipaments comunitaris. I a través de la seva tasca comunitària impulsa programes i activitats de prevenció i promoció de la salut emocional. En aquest sentit, Marc Falomí, referent de benestar emocional al CAP Can Gibert del Pla de Girona, explica que una de les primeres tasques que ha realitzat és la d’establir un lligam amb el teixit associatiu del barri, la qual cosa li ha permès detectar les principals necessitats de la població de la zona. “És necessari teixir un vincle de confiança i de reciprocitat amb les entitats de referència al barri i pensar en la comunitat com un recurs per millorar el benestar emocional dels seus veïns”, explica Falomí. La primera activitat que hi ha impulsat són una sèrie de tallers dinàmics i interactius amb infants vulnerables del centre obert de Santa Eugènia, enfocats a l’autoconeixement i a la gestió de les emocions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La lluita contra el VIH no afluixa

Barcelona
infraestructures
rodalies

Cobrir les vies del tren a Montcada costarà 621 milions

barcelona

Amplien la comissaria conjunta de Banyoles

Banyoles

Fil a l’agulla a Girona per millorar l’atenció al públic i treballar pel dret a la ciutat

girona

Canvi d’ample ferroviari per a l'alta velocitat de Vandellòs a la Canonja

barcelona

#StopJJOO denuncia la inversió en neu produïda tot i la sequera

La Molina (Alp)
Olot

Nova protesta dels sanitaris de l’hospital

Solidaritat

Una opció de futur

SALT
Guanyem vol uns comptes més participatius

Guanyem vol uns comptes més participatius

girona