Sobreexposats al sol
Els diferents tipus de tumors cutanis van en augment, especialment entre les persones de més edat
Com més aviat es detectin les lesions, molt millor és el pronòstic
Elmelanoma és el més agressiu i va augmentar un 35% a Catalunya del 2008 al 2017
El 50% de la gent més gran de 60 anys té almenys un carcinoma
Se’n podrien evitar el 90% seguint les recomanacions
La incidència de càncer cutani i de melanoma va augmentant de manera contínua i es calcula que als països industrialitzats puja un 4% cada any. El càncer de pell és el més estès: un de cada tres càncers diagnosticats ho és. Encara que una gran part té bon pronòstic i s’ha millorat molt en els tractaments, el de tipus melanoma –el menys habitual però també el més agressiu– pot arribar a una mortalitat del 60% si no es detecta a temps. A Catalunya, els diagnòstics de melanoma van augmentar un 35% entre el 2008 i el 2017.
Pràcticament sempre, els càncers cutanis estan relacionats amb l’exposició al sol. Es divideixen en dues categories: els carcinomes, de millor pronòstic, i els melanomes. Dels primers no hi ha estadístiques concretes a Catalunya (ni a Espanya, ni tan sols a la Unió Europea). Com que és un càncer molt comú i normalment se soluciona amb una petita cirurgia o fins i tot de forma tòpica, fins ara no se’n porten registres.
Tot i això, extrapolant els estudis que indiquen que la incidència d’aquests càncers cutanis no melanoma és de 151 pacients anuals per cada 100.000 habitants, és fàcil deduir que a Catalunya se’n diagnostiquen més d’11.000 cada any. Es tracta de carcinomes que es formen a les capes superficials de la pell, i també se solen dividir en dos tipus: els basocel·lulars i els escatosos. Els més habituals són els primers, relacionats amb les cremades solars, i que solen tenir l’aspecte d’una ferida que no cura. “S’ha calculat que un 50% de la població a partir de 60 anys té un carcinoma basocel·lular i un 25% en té dos o més. És realment freqüent; a la meva família n’he tret moltíssims”, explica la doctora Susanna Puig, cap del servei de dermatologia de l’hospital Clínic i cap del grup de recerca sobre melanoma de l’IDIBAPS.
Falten dades
“Tots els registres de càncer exclouen el càncer cutani no melanoma. Per tant les dades que tenim són les pròpies que podem recollir als hospitals i les valoracions que fem. En qualsevol cas, és evident que hi ha un increment d’incidència molt relacionat amb el fotoenvelliment, l’exposició al sol i els anys”, afegeix. El segon càncer de pell més freqüent és el carcinoma escatós, relacionat amb l’exposició crònica i continuada al sol. Normalment comença amb un tipus de lesió anomenada queratosi actínica: pell fotodanyada que es torna més gruixuda i rugosa. Pot tenir diferents tonalitats, i sovint és més fàcil notar-la al tacte que veure-la. De cada deu casos, nou es curen sols, però un s’acabarà convertint en carcinoma escatós. “Es pot donar entre un 20 i un 40% de la població, depenent de si les pells són molt més clares i de quant de temps hagin estat exposades al sol”, afegeix Puig. Tot i que aquests càncers solen aparèixer amb l’edat, és cert que cada cop n’hi ha més en persones de prop dels 40, pels d’hàbits d’exposició al sol i també del bronzejat amb rajos UVA. “Com més ens exposem al sol, més aviat apareixen totes aquestes lesions”, insisteix Puig. Si aquests tumors no es diagnostiquen a temps, i especialment en el cas dels basocel·lulars, poden arribar a ser localment invasors, i afectar per exemple tot el nas, o l’òrbita d’un ull. De fet, el 80% del càncer cutani no melanoma apareix a la cara, al cuir cabellut o a la zona cervical, llocs on és millor estalviar-se intervencions quirúrgiques, per petites que siguin. En el cas del carcinoma escamós, a més, pot arribar a afectar ganglis i el pulmó.
Una altra qüestió destacable és que els carcinomes, en general de bon pronòstic, es tornen més problemàtics quan baixen les defenses. Això passa amb l’edat –el que es coneix com a immunosenescència– però també en altres ocasions, com quan cal donar medicació a una persona trasplantada perquè no rebutgi el nou òrgan. Així, els pacients trasplantats d’òrgans sòlids –com el ronyo, el fetge, el cor...– s’han de protegir moltíssim del sol. El problema és que sovint, quan reben el trasplantament, ja porten molt de dany acumulat a la pell, i cal un control exhaustiu per evitar carcinomes.
Melanoma
Aquest tipus de càncer és més agressiu que els carcinomes i causa un 80% de totes les morts per càncer de pell. La seva incidència també està augmentant de manera sostinguda, bàsicament entre les persones de més de 60 anys, ja que les generacions més grans es van exposar més al sol sense precaucions. En aquest sentit, els experts recorden que és molt important la fotoprotecció en la infància, però també que cal mantenir-la entre els adults, sobretot tenint en compte que el melanoma està relacionat amb la cremada solar. Un altre factor que hi intervé és la genètica, que determina el nostre color de la pell, del cabell, dels ulls... i de la capacitat de reparar el dany solar. Així, els pèl-rojos tenen cinc vegades més risc que la resta de tenir melanoma, i la gent d’ulls blaus, dues vegades més. Però encara augmenta més el risc –entre 7 i 10 cops– el fet de tenir moltes pigues, encara que siguis morè i amb ulls marrons. “Ens hem de treure del cap que el càncer de pell només afecta els nòrdics que es cremen al sol durant la vacances. I encara que no tinguem un munt de pigues, hem de tenir clar que la nostra pell no es protegeix bé del sol. Els únics amb pell que es protegeix bé són els negres africans i els aborígens australians”, afegeix Puig. Puntualitza, però, que les persones negres també poden tenir melanomes, però no estan relacionats amb la radiació, perquè apareixen a les mucoses, als palmells de les mans o a les plantes dels peus.
El que és clar és que a Catalunya la majoria de melanomes els tenen persones morenes i amb el cabell fosc, simplement perquè hi ha més població d’aquestes característiques. “Això és important perquè tothom entengui que tots tenim risc”, insisteix l’especialista.
Per sort, cada cop hi ha més tractaments que es poden aplicar quan el melanoma produeix metàstasi. “Abans l’esperança de vida mitjana era d’entre sis i vuit mesos, ara és de cinc anys. És a dir, el 50% dels pacients són vius passats cinc anys. Però l’altra meitat són morts, i això encara és molt”, lamenta.
Dilluns se celebrarà el Dia Mundial Contra el Càncer de Pell, necessari per recordar que aquesta malaltia té uns costos en vides, en qualitat de vida dels supervivent, i també econòmics. Cada cop es coneix millor el risc que suposa, però costa canviar els hàbits, tot i saber que se’n podrien evitar fins al 90% fent cas de les recomanacions mèdiques.
